DIA A DIA

Des del dia a dia, intento la valoració de fet s concrets, sense cap periodicitat, en funció de la noticia.
Un aclariment: Algun visitant de la web pot advertir que malgrat el contingut de la presentació general, sortirà algun punt sobre política, es inevitable. La convivència obligada entre persones, porta a la política, agradi o no. El que defensava i defenso es que a segons quin nivell s’arriba dins la gestió publica, has d’anar-hi preparat en tots sentits (un polític espanyol de gran projecció internacional deia que n política quan se’t pixin a la cara has de dir que plou) . Aclarit això, anem ja per la feina.

OCTUBRE 2018

CATALUNYA:

Les celebracions del 1-O porten, per primer cop, problemes d'ordre públic, una manca de coordinació i els mossos tenen problemes per aguantar els manifestants, entre ells manca de personal. Torra dona un mes a Sánchez per negociar, en cas contrari no votarà els pressupostos. En una carta posterior no assenyala un termini. la Moncloa ràpidament diu que no. Alhora no creu convenient una entrevista.

Posats a ultimàtums ANC dona fins a fi d’any a Torra perquè faci algun moviment a favor de la república. Si algun diputat no se’n veu en cor, que plegui.La República es farà al carrer no en un despatx.

L'etern ball de dades sobres la repercussió econòmica del procés, El Col•legi de Registradors diu que aquest any han marxat 2140 empreses.urtendades sobres un pacte entre la Moncloa i la Zarzuela per a instaurar una guerra econòmica contra Catalunya.
El port de Barcelona creix en mans dels xinesos.

Dona la impressió que Torra intenta acontentar tothom amb unes declaracions inoportunes als GDR. En el tema de cessament dels diputats dictada per Llerena desacord signat entre ERC i JxSi o Pedecat.

Ha mort Montserrat Caballé amb la Callas les millors sopranos del mon. La seva •"Casta diva" .....

La taxa de distribucióelèctrica afavoreix al país basc i perjudica Catalunya el PP, Iniciat per el PP, Sánchez ho continua.
.
Iglesias va a veure Jonqueres i després a Urkullu, els pressupostos per davant. De moment els independentistes diuen no els votaran si no hi ha novetats en el cas dels presospolítics.

Als Comuns també surten divisions, en aquest cas es Alemany que sembla tira mes a sobiranista.Operació contra la droga al Raval, el problema es que nomes agafen els petits.

Torra crea un Fòrum Cívic i Social, Puigdemont convoca la Crida per la República i la CUP cansada diu no ira al Parlament.

Una enquesta del CEO diu baixen un 5 % el vot independentista i un 42 % no opina sobres quin polític va estar millor en e ldebat al parlament.


ESPANYA:

El preu de l'electricitat continua pujant.

Sánchez nomena a Soraya Saez de Santamaria per el Consell d'Estat.

Un escàndol: El Tribunal Suprem dictamina sobres l'impost de actes jurídics referent a hipoteques que fins ara pagaven els interessats i diu que l'han de pagar els bancs. L’endemà surt una nota del propi tribunal que aclariran conceptes. Finalment el ple del Tribunal Suprem, es diu pressionat per la Banca, diu el contrari. Per últim Sánchez diu que pagui la Banca.

El pressupost continua pendent del vot independentista, els bascos decidiran com sempre. La UE avisa el govern espanyol si be en el cas d’Itàlia per primer cop suspèn els pressupostos d'un país.

Contactes amb el Vaticà sobres el lloc on ha d’anar Franco, aparents malentesos. En el fons no hi ha el tema de les propietats de l’església.

La ministre Calviño diu nomes faran retocs a la reforma laboral del PP. Diu que te aspectes positius.

Villarejoicontinua fent de les seves,


EUTROPA: Portugal, França, Malta, Xipre abaixen a treuen taxes per els pensionistes estrangers.

Un parodista saudita que vivia a Nova York, sembla mal vist per la família regnant, va al consolat saudita de Ankara per un tràmit burocràtic i es assassinat per ordre del hereu saudita Les crítiques surten arreu si be condicionades per el petroli.

Merkel anuncia. no es presentarà de nou. Tan la CDU com el PSD estan de cala baixa. Els verds. i la dreta dura pujen.

Es nota a tot Europa una descela racóeconòmica, a Espanya segons diuen esta per sobres dd la mitjana europea. i


Ha mort Charles Aznavour.

EL MON:

El partit que bequès impulsor dels referèndums d’independència ha tret el pitjor resultat de de tots.

La Xina continua en el lideratge mundial, ara ha inaugurat el pont mes llarg del mon. Continua quedant-se empreses americanes, ara es queda Go-Pro.

SETEMBRE 2018


CATALUNYA:

Mor Mossèn Dalmau, rector de Gallifa i ecologista combatent. El vaig conèixer dins el Reagrupament de Pallach.

Torra fa l’anunciada conferencia sobres el futur polític. Sánchez contesta amb un nou Estatut.

El Parlament continua de vacances sembla per la picabaralla entre ERC i PDECAT. Quin temps fa que no s'ha aprovat una llei "practica" ?

Domènech deixa la política i abandona Comuns. Diu cansat de tot. Es viu en l'ambient política una certa decepció i fredor.

Es recorda per alguns medis la vella GALEUSKA. Que se’n ha fet ?

Un allargament esperat de la línia 10 del metro de Barcelona, sens conductor. També autobusos sense conductor. I l’atur augmenta..

Èxit d’assistència a la Diada si be en el grup independentista la divisió latent entre PEDECAT i ERC continua. Que també es nota entre ANC mes radical i Omnium mes proper a les posicions d'ERC.

Els Mossos protesten per endarreriments en pagaments i volen millores. A mes son pocs, falta gent.. Pujada del sou dels funcionaris 1.95. %.

Un altre polític es exonerat pels fets del 1-O.

Comença el remenament per els eleccions locals i el tema central es Barcelona. Valls es presenta i ERC canvia el candidat Bosch i posa Maragall. De moment ERC abandonà la idea de Puigdemont de. fer una candidatura única independentista. Acceptarà anar amb Maragall o fer-ne una ?

EPANYA:

Protestes contra els vaixells draga que treuen sorra dec les platges i destrueixen el fons marí. Pobre Posidònia ?

40 bombes de precisió per Aràbia Saudita, la ministra diu que no s'enviaran. Tensió a Cadis a Navantia on hi ha 5 corbetes encarregades. Ara sembla que si s'enviaran, el poder del poder...

Diu la premsa que a la meitat d’empreses publiques i ha hagut corrupció. L'electricitat continua pujant.

El govern defensarà Llerena a Bèlgica.

Sánchez es passeja per tota Amèrica i va a la ONU. Demana empatia. Entretant surten nous problemes, els pressupostos tambalejant i una nova ministra esta en situació difícil. Va mentir, va dir no coneixia el ex-comissari Villarejo i surten les converses. Tot seguit li toca al cosmonauta Duque amb la seva societat patrimonial. Indirecta, mes ben dit directa als independentistes, o m’aproveu els pressupostos o hi haurà eleccions. El PNB calla com un mort.

L'arxiu de Villarejo fa set, ara un jutge li demana.

Es parla sovint per part dels ministres de la situació del presos polítics i surten suggeriments... no veuen en la crisi preventiva si be diuen son el jutges. Hi a un fet, el fiscal general rep instruccions del govern..

El govern prumet el corredor mediterrani, aixi si "low cost".

Tot indica que hi hauran eleccions a Andalusia, tant al PSOE com a Ciutadans els interessa.

Continua la popularitat de la Universitat Juan Carlos I. En la política de facilitar màsters i títols als polítics ara li toca a la ministra de Sanitat Monton. En un màster presencial li diuen (o ella diu) que no cal que hi vagi i un no presentat es canvia miseriosament per un aprovat. I segons el diari sortiran mes casos. A la fi dimiteix forçada per el partit. S’afegeix la Camilo Jose Cela per la tesi de Pedro Sánchez, sembla molt pobre i que no es mereix un "SobresalienteCum Laude". Per arrodonir-ho Colau surt amb un estirabot que si li va oferir acabar Filosofia, no diu per qui. A les protestes el Rector de la UB surt com pot... Queda el tema de Casado pendent del Suprem.

Ens estem carregant el prestigi de la Universitat. A mes els màsters s'han convertit en una font d’ingressos per els Universitats.

El lio dels màsters i tesis porta un enduriment de les relacions entre Rivera i Casado

Aznar interve de nou en politica, la seva polemica amb Rufian i .... es un permerpasa per una intervencio mes activa dons el PP ? ES diu vol intentar pacte entre PP i Ciutadans. No oblidem que Casado era el cap de gabinet d'Aznar a la FAES.

Unconegut oncòleg deixa el càrrec de cap del servei d'oncologia alSloanKetteringCenter dels EUA perquè va ometre en els articles científics la clàusula de confidencialitat per les seves relacions amb important firmes farmacèutiques.

Sánchez després d'una setmana agitada amb els seus, proposa -via rapida- modificar la constitució per treure l'aforament. Sembla a Espanya hi ha 250.000 aforats de les forces de seguretat i 17.000 entre polítics i jutges . Pur tacticisme, a mes li farà falta el PP. A part de la Comnstitucio s'ha de canviar la llei de Consell Judicial.

I l'electricitat va pujant...


EL MON:

El New York Times publica un articleanònim sobres el desgavell que hi ha l’administració Trump. Que aquest diari publiquiaixí es una garantia. En aquest sentit un llibre demolidor del periodista Bodward. Si be informacions diuen que Tumpconservarà el vot popular. L'ocubre es veurà....

Sensació de que pot tornar una crisi econòmica... Surten comentar is quan fa deu anys de. ka fallida de LehmanBrothers.

El deute mundiaarrina als 157 bilions d'euros. Des del F.M.I. dieun que la nova guerra economica ja ha començat, el guerra fisca no ha parat mai. i


AGOST 2018

CATALUNYA:

Es compleix un any dels atemptats a la Rambla a Barcelona. Van sortint detalls dels fets. Tot indica que l’imant de Ripoll era el vertader. inductor i que ni el DNI ni laGuàrdia Civil aparentment el seguien, vol dir dies coses : O be era un confident de la policia i com a tal no estava fitxat o els va enganyar molt be. Una qüestió pendent d’aclarir... La visita del Rei porta algun rètol

Diuen que en el que va d'any ha marxat 2000 empreses mes de Catalunya. Quedarem sols ?Surten altres dades contradictories.

Nova reprovació a Colau per deteriorament de la seguretat ciutadana.

Tot indica una baixa del turisme a tot Espanya si be mes evident a Catalunya. Els campionats del mon de futbol i paios mes barats poden haver -hi ajudat.

ESPANYA:

Els emigrants ara arriben massivament a Espanya. Després del "Open Arms" ve el "Aquarius" on s'arriba un. acord de repartiment entre diferents països europeus. La divisió entre els països europeus es evident.

Sánchez es veu amb Merkel, el resultat es que enviaran a Espanya immigrants quina destinació final era Alemanya.

Sembla que la sentencia del cas Gurtel tindrà un recurs final, es veu que un magistrat es va dormir durant el judici ?

Sánchez es troba cada cop mes amb problemes d'equilibri polític, es normal que ha de pagar els suport dels grups nacionalistes i Podem. Comença fent un munt de. nomenaments a dit. Anomena una directora de TVE que nomes exercirà tes mesos i ho canvia tot.

El deute públic esta en 1.162 bilions, es el 08.8 % del PIB. En proporció on augmenta mes la despesa es en el Senat que de fet serveix per ben poca cosa. On ha disminuït mes la despesa es en els Ajuntaments.

EUROPA:

El Regne Unit es queda sense "pubs" per culpa dels impostos cada cop mes alts sobres la cervesa.

Cau un pont de l'autovia que va de Gènova a Roma, 41 morts i una pila de ferits alhora que bolca sobres una pila de llars i llocs ocupats. Tot dona la impressió que es problema de manteniment incorrecta.

EL MON:

Maduro sofreix un atemptat sense víctimes i una mica estrany. No l'ha organitzat una font propera a ell ?

Trump provoca un enfrontament amb Turquia per la augment dels aranzels del alumini i altres materials, la lliura t urca cau i afecta bancs espanyols. Confirma el canvi del comerç mundial.

Els problemes al mon son infinits, n'hi ha un de prou greu que passa desapercebut que son els residus de plàstic. Des que la Xina no els vol sembla van a parar al mar via països pobres asiàtics. Cap control de les administracions, algunes bones paraules si be opacitat en els actuacions. I sobres problemes no parlem del canvi climàtic ?

I posats en temes ambientals que passa amb l'herbicida glifosfat...



JULIOL 2018

CATALUNYA: Els presos passen a presons catalanes cosa del tot emparada per la legislació. Continua malgrat això la inexplicable presó preventiva.

Puigdemont nomes extradit per malversació de fons. Vist per sobres tot fa pensar que Llerena ha portat malament l'eurordre des del principi. Per altra banda alguns els sembla que els tribunals alemanys es passen una mica jutjant a fons el tema que pertoca als tribunals espanyols.Oponins....

Llerena demana el cessaments dels diputats imputats. El Parlament en una sessió per a valorar la qüestió es suspesa per Torrent.
Puigdemont sembla no accepta la presidència del PDECAT. Vol anar a un partit nou

Puigdemontsegueix la línia de controlar el PEDECAT, crea la Crida Nacional per la República. La poca sintonia amb Pascal es cada cop mes clara i aquest a deixa la secretaria general del partit. Sembla que cueja el suport a Sánchez en la moció de. censura per part de Pascal, que Puigdemont no acabava de veure clar. Els diputats a Madrid a cops voten diferent. El futur de Sánchez lligat per el suport nacionalista esta trontollant.

Es troben Sánchez i Torra quan ambdós han manifestat prèviament la seva posició. Bona sintonia, tots dos es necessiten. Decideixen posar en marxa unes comissions que ja existien inoperants. Després es. veuen els vicepresidents. Els mes calent es a l’aigüera però esta be que es reuneixin i mostrin bona sintonia.

A Barcelona cada cop tanquen mes botigues velles i diríem clàssiques.

Creix a Barcelona un sentiment antituristic preocupant. Nomes faltava que els nens d'Arrels posin un artefacte contra un bus de visitants. S’accentua la crispació amb certs escratches per part de CDR i l’agressió a un turista per part de manters.

Ho culmina la vaga de taxistes a Barcelona que ràpidament s’estén a tot el país. El taxi, com molts altres serveis afectats per la digitalització, acabaran en mans d'Amazon.

Enfront una tempura turística que es presenta fluixa, nomes faltava això. Les vagues del personal previstes a l’aeroport del Prat semblen de moment aturades.

Es ven una empresa important d’audiòfons, Gaes per 528 milions.

La millora de la situacióeconòmica porta ja, com era d'esperar, problemes urbanístics a moltsajuntamentsturístics. A Pals, Aiguafreda, Mont-Ras/Palafrugell, Palamós , Tossa, Blanes i Lloret surten projectes abusius que acabaran amb la costa. El 56 % de les platges de Catalunya estan edificades. La línia total de la costa catalana ho esta en un 26 %.

Es parla de Mont-ras i un restaurant per la presencia del jutge Llerena.

ESPANYA: Comença la gestions per a treure Franco del "Valle de los Caidos" i convertir-lo en centre de reflexió.

Torra s’entrevista amb Sánchez amb un protocol ben estudiat i on tots dos sabien el que havien de fer, ho podia haver fet Rajoy i no va voler. Un primer pas correcta, el temps dirà si útil ?

Sánchez vol cedir a Podemos la gestió del Consell de TVE, si veu obligat. De moment no se’n surt i posen una administradora. Perd una votació sobre despeses, el dubte es si acabarà en unes eleccions anticipades. Si que pot aprovar lleis fàcils i ben vistes com la lleimordassa

L'amiga del Rei emèrit Juan Carlos li retreu gestions. poc clares i missions sobres el TGV a la Meca i en el cas del Gurtel.

Casado es elegit president del PP

Per cert, un nou submarí espanyol no entra als ports, l'han fet massa gros.

EUROPA: El tema del Brexit es complica. May vol una sortida suau i cedeix a les pressions de la UE, en canvi els radicals del Brexit li fan la vida difícil i li han plegat dos ministres.

Espanya s'ha convertit en la primera destinació dels immigrants. A Melilla en passen 600 de cop. La solució bàsica, posar industries i mitjans de vida alli no sembla viable. Quan ja Àfrica esta en mans dels xinesos.

Els incendis a Grècia portes destrosses i morts. Sembla hi ha ajudat un desori urbanístic.

EL MON: Trumpcontinua la seva actitud anti europea. No vol pagar la NATO i exigeix que els governs paguin un 2 % del pressupost per defensa, cosa que sembla ningú fa.

Trump s'enfronta amb la UE i després es veu amb Putin. Estem front un canvi total en el sistema d'aliances dirigit per part americana afeblir tot el que es pugui Europa. S'ha comparat el matrimoniTrump / Putin amb el pacte Molotov/Ribbentrop. Algú ha comentat si Putin te mitjans de pressió importants sobre Trump apart del suport electoral.

L’alliberament dels nens tailandesos ha sigut un èxit gràcies a la col•laboració internacional.

Un fenomen que s'aguditza. El turisme cada cop porta mes problemes a la grans ciutats receptores. Alhora porta a un col•lapse també del tràfic aeri.

JUNY 2018

CATALUNYA: Canvis importants en l'esfera política, dos governs nous. Al Polònia TV3 tindrà feina en cercar artistes per a representar noves figures polítiques, tan aquí com a Madrid.

Torra ja te Govern amb consellers no imputats. Acaba el 155 i el control de la despresa per decisió del nou Govern de l'Estat. Per cert l'entrevist de TV3 a Quim Torra va ser un desastre per part del entrevistador.

La Generalitat prorro9ga el pressupost per el 2018. Es nota com Montoro va limitar l’autonomia financera de les autonomies.

Rebombori en la moció de Censura a Badalona presentada per una estranya parella, PSC i PP. Efectes secundaris de la política que porta a estranys companys de llit. Sembla que en la consulta entre militants del PSC per a si s'havia de fer, van votar-hi a favor mes d'un 90 %.

Inés Arrimades renuncia als drets com a cap de l’oposició que comprenia un sobresou, dos assessors, el tractament de Honorable i sembla cotxe oficial.

Continua la polèmica sobre les empreses que han marxat fora, segons dades del Col•legi de Registradors son 4.500. Tornaran ? Hi ha afegit mòbils d'una fiscalitat mes baixa ?

Amb un any de retard venen els Jocs Olímpics del Mediterrani. Un petit desastre, es molt probable que el Comte Olímpic Internacional tardi a donar-los de nou. Una acte inaugural pobre, descuidat sense assistència, amb graderies pràcticament buides. Dona a pensar si era una represàlia de certs sectors per la presencia del rei. Per a mes "inri" el arbitres no cobren, no sonen els himnes i no va ningú a entregar medalles. Les sessions dels diferents esports. quasi buides del tot. En fi, els organitzadors s’han ben lluït... Això sí queden les instal•lacions esportives.

El Rei ve a donar els premis Princesa de Girona, no hi va ningú ni de la Generalitat ni del Ajuntament. El Rei es pot trobar sense feina i en certs moments crec ha sigut poc polític. Per part de les autoritats catalanes no se si cal valorar allò que "lo cortés no quita lo valiente".

Codorniu va a mans americanes, segueix la línia de Freixenet que va a mans alemanyes. La Caixa deixa el totxo també en mans americanes. Es veritat que entren algunes multinacionals a Barcelona. Com valorar el canvi de mans catalanes a foranies...

El cava perd mercat i el prosseco italià va guanyant terreny a Europa.

ESPANYA: Ja tenim Rajoy fora i nou President. L'han fet fora tres jutges del cas Gurtel. El bloc del PNB i PDeCAF ha estat decisiu, el PNB no volia anar sol en aquest joc, es va acompanyar per un PDECAT on hi havia una certa divisió, els diputats a Madrid volien Sánchez i altre sector, on es diu el propi Puigdemont, que sembla volien unaabstenció. Una vegada mes el PNB mana a Euskadi i també a Espanya. Diu que si a Rajoy en els pressupostos i l’endemà el deixa penjat. Segur que trobaran excuses, en política es lo mes fàcil. Una vegada mes que reflexionin els d’aquí...

Rajoy ja torna a exercir de registrador de la propietat. Va esser -ho als 24 anys i diuen era el registrador mes jove d'Espanya. Ha renunciat al Consell d’Estat i al sou d'ex-president. Un detall al seu favor.S'ha de reconèixer l’èxit de la política estrictament econòmica de Rajoy al fer front a la crisi, seguint instruccions de Merkel, però ha creat una desigualtat social important.

El nou govern te un numero de ministres molt alt (fan falta tants?) i majoria ample de dones. Sembla mes un govern de Ciutadans que del PSOE. Te problemes amb el nou ministre de Cultura, Huerta, al que fa dimitir. Es veu ben clar que Sánchez vol acabar els dos anys que li queden si les eleccions municipals properes no li fa difícil i el recurs de governar a base de decrets-llei no li surt be del tot. Te 85 diputats....

De moment marca una línia aparentment diferent com en el cas dels immigrants del Aquàrium i sembla accepta el trasllat del presos a Catalunya. El temps ho dirà....

El PP convoca un Congres Extraordinari per el juliol, ja estan definits els candidats. Son una colla, si be Cospedal i Santa Maria son els candidats mes ben situats. Per les característiques del PP tot això aparentment no encaixa, s’esperava Rajoy proposes un successor com va fer Aznar: Una candidatura única, imposada si calia.

A pocs dies del mundial de futbol Lopetegui va al Madrid i Florentino Pérez ho anuncia ràpidament, lo que provocà que, molt ben fet, el president de la Federació el tregui coma seleccionador. El president madrileny. no va pahjr que Zidane, fart de la seva egolatria, plegues.

Els del grup "La Manada" surten en llibertat, manifestacions arreu. Conciliar. la independència judicial i un estat d’opinió general i divergent necessita un encaix que no serà fàcil.

EUROPA:

A França s'han acabat els telegrames, el darrer es va enviar a finals d'abril. A Espanya encara continuen i tenen valor jurídic. Si be darrerament hem vist com els correus electrònics ha n jugat un paper legal important en els darrers judicis sobre corrupció.

El problema dels immigrants s’aguditza vist l’augment del populisme a Europa. Salvini el nou president italià no permet que un vaixell amb 600 emigrants recalquí en un porta italià. Sánchez ofereix Valencia. Itàlia nega el per mis al vaixell Aquarius amb 600 persones i va a parar a Valencia. Sembla que alguns recents desembarcats desapareixen camí de França. Merkel es troba amb problemes greus amb els seus aliats bavaresos. La solució lògica de posar industries i elevar el nivell dels països africans emissors de immigrants no va endavant. Si be sembla també que qui domina aquest passos es Xina

El Tribunal de Comtes Europeu denuncia el fiasco que ha estat l'AVE a Espanya. Després de laXina es el primer país amb mes línies. Va ser una decisió d'Aznar que va implantar un sistema radial des de Madrid. La única línia justificada segons ells es la de Barcelona a Madrid, altrament no es rentable perquè ho fa a osta del pont aeri que ara decau. Valorant l'alt cost del manteniment sostenen que s’hauran de tancar línies dintre poc. El tribunal critica també el poc control que han fet de les subvencions es autoritats europees.

EL MON: Trump consolida la prevista guerra comercial amb aranzels per l'alumini i acer. Marxa tot de cop de la reunió del G-7 del Canada i se’n va a Singapur a veure el cap de Corea del Nord. De fet compleix promeses electorals. La Xina contraataca i reuneix els països emergents amb Putin.

Trump provoca un escàndol quan separa nens de immigrants indocumentats i els reté en gàbies. A la fi rectifica. A l'octubre hi ha eleccions parcials...

MAIG 2018

CATALUNYA: S’aprova la llei de la Presidència que permet el vot telemàtic i que va de dret al TC. Puigdemont reuneix als diputats de JxCat a Berlin i s’acorda presentar de nou a Puigdemont i un pla D a darrera hora. Seguint lo acordat, Puigdemont assenyala com a candidat Quim Torra que per majoria simple (un vot mes) es el nou President de la Generalitat amb l’abstenció de la CUP. L’endemà va a Berlin a veure Puigdemont. Independentista de "soca arrel" no es ben rebut per l’oposició ni per Madrid, alhora que escrits anteriors surten de nou.

Quim Torra anomena els consellers on hi figuren els empresonats i els de fora a Bèlgica. Rajoy retarda la publicació al Diari Oficial de la Generalitat en mans del Govern Central per el 155. Rectifica i anomena un nou govern sense els afectats judicialment.

Uns professors del Institut de Sant Andreu de la Barca son processats per uns suposada intimidació a alumnes fills de Guàrdies Civils. Un tema que no s'hauria d'haver portat als tribunals, calia una solució administrativa. Perjudica tota l'escola catalana.

L'Espanyol es una víctima del nou president xinés, aquest no permet treure diners a fora per activitats esportives. El president espanyolista Chen es veu privat de seguir amb un pla previst. El cas Iniesta que va al Japó no es per lo mateix ?

Per defecte de forma un jutge belga denega l’euro ordre d’extradició de Comin i Puig. Aquí sembla ha jugat el jutge Llerena i els que l’han portat a una situació de mal comprendre per la justícia europea junt amb la prevenció habitual dels països nord d'Europa per els mediterranis. Es diu que Llerena es un bon jurista però no era la persona indicada com a jutge instructor, cosa que sembla no havia fet mai, de on venia? En el fons un defecte de forma es una bona manera de sortir del pas?

Algú parla de TV3 com Tele-Rahola ?

A Llafranc i altres platges es planten creus grogues i alguns banyistes protesten i les treuen. Passa el mateix a Canet on un grup d'extrema dreta les treu.

Al PEDECAT Puigdemont va guanyant terreny, a les municipals figurarà JxCat i s’insinua el relleu de Marta Pascal. Es diu hi ha un canvi de nom, tot serà JxCat.

Obre el nou mercat de Sant Antoni.

4057 empreses han portat la seu social fora de Catalunya. El Cercle d'Economia presenta una proposta de nou Estatut que seria aprovat com a Constitució Catalana i que en tot no previst per la Constitució Espanyola seria definitori a Catalunya. Vist a recel per els grups independentistes. Diuen en la presentació que a Alemanya, Bavera figura com a República Independent de Bavera.

ESPANYA: ETA em un acte públic portat per els mediadors internacionals i amb ressonància anuncia la seva dissolució si be diu ha de continuar la lluita per un País Basc independent. Es la Declaració d'Arnaga, el poblet francès on s'ha celebrat la reunió. Queda pendent el possibletrasllat dels 300 presos a Euskadi, aquest allunyament justificable aleshores , ara sembla no te sentit. Queden les 350 morts no aclarides encara. Des del 2011 no havia atemptat.
Una bona noticia per a tots si be es un fet que des del 2011 elpaís basc ha millorat enormement i es sens cal dubte la regió mes rica del país. A mes les seves negociacions amb el governcentral per aprovarpressupostos el confirmem en una situacióde independència, com una espècie d'estat associat quasi preferible a una independència. A veure si algún’aprèn.

Una enquesta del CIS assenyala quatre partits prioritaris, el PP baixa i Ciutadans puja. S'acaba el bipartidisme.

Després el cas Cifuentes surt el cas de de Casado que afecta a la Universitat Complutense on li van facilitar els estudis de Dret. Seguint la tònica d'especial atenció als polítics dins l'ensenyament universitari i superior, a ESADE sembla que Urdangarin va tenir facilitats "especials" gens habituals.

S'aproven els pressupostos amb el vot del PNB malgrat les promeses de no fer-ho si seguia el 155. Algú n'hauria d'aprendre dels bascos... La tranquil•litat dura poc a Rajoy, l’endemà surt la sentencia del Gurtel on declara un benefici del PP i obliga a tornar diners. Sánchez presenta una moció de censura a Rajoy. Per a postres detenen a Zaplana pera blanqueig de capitals.

La moció de censura del PSOE als inicis es valorada com a recuperar lideratge per part de Sánchez si be agafa consistència i finalment el PNB la vota. S'intenta que Rajoy dimiteix-hi , ell si nega, i dona la impressió que Sánchezsortirà com nou President amb els vots dels independentistes catalans i bascos.

Sembla que Pablo Iglesias ha entrat a "la casta" comprant un xalet a les afores de Madrid. Marxa de un pis petit a Vallecas a una casa a les afores de Madrid que diuen val 600.000 euros si be tot fa pensar que el preu real es mes molt alt. Proposa un referèndum a la militància per si ell i la seva companya han de plegar o no què guanya. El problema es mes d’estètica que no de ètica.

Vaga de jutges cansats de la judicialitzacio de la política. i la politització dels gran òrgans judicials.

Augmenta el preu dels carburants, diuen per la picabaralla de Trump amb Iran.

EUROPA: Itàliacorre el perill d'unes noves eleccions. A la fi els dos partits es posen d'acord i com primer ministre un advocat a qui no coneix ningú. Nomena per Hisenda un economista contrari a la UE i el President Matarellano signa el nomenament. Aquest crida a un independent per formar una govern de tècnics i la lliga Nord i els 5Es el volen carregar-se el president. Tot indica unes noves eleccions...

Problemes a Grècia i Portugal. Irlanda ara diu si a l’avortament.

El financer Soras treu el seu "thinktank" d'Hongria i el porta a Berlin. Sembla esta cansat del president Orban i la seva l'extrema dreta.

Pdr part del ministre d'Exteriors es crea un premi de 12.000 euros, el Palacio de Viana, per un periodista que defensi el prestigi d'Espanya. La "conya" entre els periodistes estrangers ha sigut important.

EL MON: Trump trenca el pacte nuclear amb Iran. La UE no el segueix. Un punt mes de desestabilització al Orient Mitja decantant la balança a favor d’Israel.La inauguració de l’ambaixada dels Estat Unts a Jerusalem porta manifestacions a Gasa amb una cinquantena de morts. Continua amb el seu autoritarisme, se'n fot de la UE i cerca aliats amb països i partits que fomentin la tendència popularista i dura. Sembla juga al "gat i la rata" amb el president de Corea de l Nord, queden per reunir-se, després diu que no i ara sembla torna a dir si.

Augmenta el feminisme a tot arreu i sobre tot on feia tanta falta, a Sud-Amèrica.

Qui mana en realitat al mon? Potser es Larry Fink el conseller delegat de BlackRock el primer fons mundial.

Maduro guanya les. eleccions a Veneçuela amb una participació molt baixa, no arriba al 50 %. Malgrat les pressions i coaccions nomes va aconseguir un 68 % dels vots emesos. A Barcelona de 30.000 veneçolans nomes el van votar 95. Veneçuela s'enfronta amb una situació critica que pot portar a una actuació dels estamentsmilitars. Zapatero torna a ésser-hi com element moderador.

ABRIL 2018

CATALUNYA: La fiscalia alemanya demana presó per Puigdemont per risc de fugida si be al cap de dois dies el Tribunal Superior de l’Estat el deixa en llibertat. No aprecia el delicte de rebel•lió. Queda la malversació.

Torrent proposa de nou Sánchez coma President, sembla tot pendent de la decisió del jutge Llarena. Aquest diu que no i com es de costum s'ajorna el pla i la Junta de Govern acorda accions judicials contra el jutge esmentatUna decisió diria inútil i que pot perjudicar al propi Sánchez.
Alhora anuncia el tràmit de la llei de Presidència que permeti el vot telemàtic que s'aprovaria en un sol dia com la República. Sembla Alemanya no extradirà Puigdemont per malversació. Segons Montoro i Rajoy no es va pagar ni un duro per el procés, aquest darrer ho va afirmar al Congres, si be les grans xifres no baixem al detall de partides i es fàcilment commutable. Contradiuen l’informe de la Guardia Civil si be l’import que esmentat en una totes les grans administració es fàcilment "distribuït".
Investiguen els GDR per terrorisme.

Continua la política que algú ha qualificat encertadament de "acrobàtica" entorn l'elecció del President de ,ka Generalitat.

En el procés a Mas, Rigau i Ortega per el 9-N el 2014 la Generalitat ni va participar, ara la Generalitat del 155 s'hi persona contra els imputats. Hi ha una demanda de 5,1 milions d'euros.

La Generalitat del 155 (Govern Estat) no anirà al rescat del cost del Eix Transversal que hauria representat un estalvi de 600 milions.

Les euro ordres i el processos judicials han popularitzar com mai conceptes jurídics que cada dia veiem a la premsa i TV.
S'anuncien per aquest estiu vagues al Aeroport del Prat. Sembla que Ciutadans presentarà coma candidat a l’alcaldia de Barcelona a l'ex primer ministre francès Valls fill de pares espanyols i nascut a Barcelona.

A l'almirall Cervera li han tret una plaça per donar-la a Pepe Rubianes. Retornem al 1912 ?

El Barça ganya la lliga i la copa. Acaba imbatut a la lliga. Iniesta se'n va i deixa un gran record. Una mica endanyat per el record de Roma.

Mor el fotògraf Forcano que tan va fer per reflexa la vida diària dels anys 60 i 70.

He comentat sovint i amb preocupació la situació a Catalunya. Un país dividit en quant al independentisme i alhora aquests darrers també dividits. En front un Estat fort amb tot a favor crec hi ha hagut una certa imprevisió i excés de confiança per part dels polítics. Com es va dir que tindríem la República en 18 mesos, no era una frivolitat coneixen la força del adversari ?

ESPANYA: L’aprovació dels pressupostos no esta clara. El PNB vol fora el 155 per votar-los. Que no acabi en uns milions mes ...

Escàndol a Mallorca amb la picabaralla entre les dues reines per una fotografia. La Reina Leticia impedeix a la Reina Emèrita Sofia fer-se una foto amb les dues netes. Ens ha sortit una reina consort "republicana".

La sentència lleu als components de La Manada provoca manifestacions arreu. Ho qualifiquen d'abusos deshonestos i no violació ja que consideren no hi h a hagut violència. L’escàndol creix cada dia.

Una estadística esperada altrament significativa. Nomes un 36 % dels diputats espanyols estan relacionats amb l'empresa privada. La resta son funcionaris. Dins el PSOE es on la proporció es mes alta i en Ciutadans la mes baixa. Predominen els que de jove van entrar-hi al partit i han fet carrera dintre.

ETA (849 morts i 147 atemptats) anuncia la seva dissolució i demana perdó a les víctimes alienes al conflicte. Fet que provoca malestar i polèmica. Arriba un moment. en que els atemptats perjudiquen a la mateixa ETA i agrupen la gent a favor del govern central. Alhora que el PNB es una solució una majoria del país basc. ETA ho entén.

Picabaralles a Podemos de Madrid.

Cifuentes diu que renuncia al màster però no dimiteix. Darrerament hi fa quan surten els pots de crema que s'emporta d'uns magatzems. La "tolerància" universitària als polítics es un dels drames de la Universitat espanyola.

El cas de "La Manada": Una sentencia inexplicable de tant lleugera porta protestes a tot arreu. Per a mes "inri" un magistrat emet un vot particular d’absolució. Per complicar-ho mes el ministre de Justícia. declara s'hauria d'obrir un expedient a aquest jutge, que per cert tenia ja quatre expedients oberts ja fa temps. Ha tret de "circulació" el cas Cifuentes.

EUROPA: Sembla que la UE es. vol posar en el tema dels residus i el seu aprofitament. Ja es hora...
Un tribunal afirma que l’Estat italià va pactar amb la màfia.

EL MON: Trump continua barallant-se amb els xinesos pels aranzels.

La ex-presidenta de Corea del Sud, ParkGeunhye a la presó per 24 anys per corrupció. Lula de Silva del Brasil per lo mateix també a la garjola.

Després dels atemptats amb gas tòxic a Londres i els bombardejos amb bombes químiques a Síria que porta a les represàliesinicials israelites i amb la decisió final de enviar míssils a Síria per part dels Estats Units,Regne Unt i França entrem en una incipient i nova guerra freda. Una decisió prudent per no enfadar Rússia. Que hi ha al darrera de tot això: Putin se sent fort després de les eleccions i provoca l’acció del seu amic sirià Al-Assad ? La Xina que hi juga ? Per cert, la Xina prohibirà la Bíblia a fi que no s’estenguin sentiments occidentals.

A Cuba Raul Castro plega coma president si be continua El diari Ara va publicar el dia 29 d'abrilun resum dels fets succeïts recentment que es de lectura obligada per els que ens preocupa el futur del país.

com a secretari general del Partit Comunista. L'elegit, Diaz-Canel, dona tota la impressió d'un home de palla.

Les dos Corees sembla s’entenen, un pas important que ha de continuar amb Trump.

Es diu que l’Acadèmia Sueca no donarà aquest any el Premi Nobel de Literatura per escàndols i abusos sexuals que han passat .

El nou president perpetu xines estableix un "Codi Oficial" que si no es compleix et converteix en un ciutadà de segona, amb tota una sèrie de privacions. A mes te un sistema informàtic de control per identificar cada persona i que ofereix a altres governs. Putin vol suprimir el correu informàtic telegram.

MARÇ 2018

CATALUNYA: El Parlament fa el primer ple de constitució amb els aldarulls entre Ciutadans i el president. S'ofereix la presidència a Puigdemont i es rebutja una moció de la CUP que proclama la República Catalana. Torrent fa equilibris des de la. presidència del Parlament de cares al Tribunal Suprem. En la proposta esmentada s'eludeix la DUI. Puigdemont renuncia de moment i proposa Jordi Sánchez que depèn del Suprem. La CUP no el vol, anuncia s’abstindrà. ERC no hi esta d’acord i proposa Jonqueres. Si be ambdós estan a la presó. Torrent a la fi proposa oficialment Sánchez i fixa data per el ple.

Llarena no autoritza Sánchez i Torrent aplaça la sessió. El PEDECAT vol portar-ho al Tribunal Europeu dels Drets Humans a fi que intervingui, canviend’opinió i va al Suprem. També surt la proposta que Puigdemont i Comin pleguin com a diputats, ells no volen hi ha el sou per el mig. Es parla de Turullom a candidat.

Puigdemont reuneix a Brussel•les a tots els diputats de JxC. Acaba en una roda de premsa anodina no el portaveu no diu res, d'una manera anodina repeteix el mateix a totes les preguntes.

Sembla que per part de JxC es vol compensar Puigdemont creant instruments de govern a Brussel•les, cosa del tot il•lusòria. Potseratesa la situació el que intenta es prorrogar l'estatus actual al màxim pensant en noves eleccions. Si que va endavant la tasca de internacionalitzar el procés, cosa que s'ha aconseguit.

Finalment Torrent proposa Turull coma candidat a la presidència. La CUP trenca el lligams amb PDECAT i ERC i s’absté. Turull no surt en una sessió trista amb un punt de funeral. L’endemà van a Madrid cridats per el jutge Llorena que es porta de nou a la presó. Marta Rovira valorant la situació marxa a Suïssa.

Sorpresa: Puigdemont es detingut de tornada de Finlàndia a la frontera alemanya per l'ordre del jutge Llarena. Es portat a la presó i pendent delajustícia alemanya que te 60 dies per resoldre. Curiosament es el temps que queda per e convocar noves eleccions si en aquest període no s'escull un president. Reaccions immediates a tot Catalunya, manifestacions arreu que a Barcelona acaben malament. Ample ressò internacional demanant no s’extradeixi, nomes la UE de moment no opina. Si be tot dona per pensar que Puigdemont ha provocat la detenció per aconseguir de nou un protagonisme que perdia.

Es consolida la tensió i crispació en el país. El vot independentista esta dividit entre radicals i moderats, s'ha vist en les eleccions per l'ANC. Es parla ds tensions de cares a la substitució de Trias, no hi ha acord. entre PDECAT i JxC. Algú diu si Puigdemont vol convertir JxC en un nou partit separat del PDDCAT. De JxC a JxR(epublica) ?

En resum: davant la situació del moment i com s'ha portat el procés no està de mes citar la conclusió a que arriba Pla en un article de l'any 31 citat per l'ARA: "Si ens interessa més enfondir les diferencies de família, no costa gaire de comprendre que el moviment s’anirà afeblint i que a repercussió a Madrid d'aquest estat serà immediata i precisa". La Generalitat continua en mans dels alts funcionaris de Madrid. Però ja abans del 155, al 21 de setembre Montoro ja havia intervingut les finances de la Generalitat.

Deixem-ho i anem a temes diversos: Tardà en un article difós proposa clarament ampliar un pacte amb els Comuns i PSC. Una homilia a Montserrat critica amb el govern de Madrid per els presos polític s i el 1-O. Ponsati deixa Brussel•les i se'n va a Escòcia a la sitat d Saint Andrews.

El Comissió dels Drets Humans de l'ONU accepta la petició de Jordi Sánchez i demana al govern espanyol reconegui els seus drets. Ara el govern te sis mesos per contestar. Declaracions semblants s'han fet a la majoria de païsoseuropeus i segons es diu note efectesdecisoris. Si be qui te mes poders ha de cedir mes...

La presencia d’observadors estrangers l'1-O de la ma de Romeva ha costat 145 milions d'euros. Ho va fer una empresa que es diu ISCA-AIDC. Parlant de diners, sembla que 31,4 milions d'euros es el que va sortir de Catalunya per el procés.

Acaba el Mobile World Congres amb la mateixa assistència que l'any passat i amb l’anunci que l'any vinent tornen a Barcelona. Cada cop es fa mes avinent que el mòbil serà l'eina del futur. La novetat mes important d’aquest any ha sigut el G5.

La mania de netejar la historia eliminant monuments ja històrics fa que Colau tregui la imatge de Antonio Lopez, Marques de Comillas i tregui el seu nom de la plaça. El motiu es que era traficant d'esclaus. Te problemes amb el trambaix de la Diagonal.

La vaga femenina del 8-M ha sigut un èxit, poc a poc moltes coses van canviant. Una opinió telefònica
privada sobre el tema de Lluis Salvador, la ma dreta de Jonqueres a Hisenda, porta un enrenou considerable.

Comença l'Any Fages de Climent. Figuerenc cèlebre:"Al carrer de Monturiol / l'inventor del submarí / jo i en Salvador Dalí / tres genis hem vist el sol".També l'Any Perucho i el moment de rellegir "El mecanoscrit del segon origen" i els llibres que amb motiu d'aquest centenari s'han publicat de nou.

ESPANYA: Algunes manifestacions de alts càrrecs polítics en el sentit que avancen decisions judicials fan un efecte pèssim per els que les fan i no ajuden gens als jutges.

Manifestacions a dojo, el moviment mes i important i estes es sobreles pensions. S’intensifica el tema i la realitat de pensions mitjanes de 600 a 800 euros creen situacions insostenibles. Quan els benèfics empresarials i bancaris son per sobres del 5 % les pensions augmenten un 0,25. Amb els sous passa quelcom semblant. Les feministes ho fan també amb èxit i Societat Civil Catalan surt al carrer. El governs es tira enrere i canvia d'actitud, augmenta les pensions baixes i dona millores per la IRPF d'una part. El PNB continua en que no aprovarà els pressupostos si ni es treu el 155 de Catalunya.

Madrid, aldarulls importants a Lavapies, un manté mort d'un infart amb destrosses molt importants. Versions contradictòries sobres si fugia de la policia. La Comunitat de Madrid baixa de nou impostos, es la Comunitat que rep mes diners.

Florentino i la italiana Atlantia es queden Abertis,sembla que els italians son els beneficiats. Tot fa pensar que a Florentino li renovaran l'autopista que a la Caixa no li van fer, per això segurament venen Abertis.

EUROPA: Merkel aconsegueix de nou una gran coalició amb els socialdemòcrates, una bona noticia per estabilitzar la UE. Per altre banda, una de dolenta, a Itàlia uns vot dividit no faran fàcil la formació d'un nou govern. . Merkel inaugura el seu quart mandat, aquest cop no ho tindrà fàcil. Boina noticia. per la UE.

Un nomenament ràpid a la UE: Un alemany es ascendit ràpidament de categoria i anomenat Secretari General de la UE, el funcionari mes poderós de la Unió. Selmayer, home de confiança de Juncquer es el nou Secretari General. Un arreglo de Juncker abans de plegar i/o una prova mes del poder de Merckel.

L'intent d’assassinat d'un ex-espies rus i la seva filla a Londres, porta una crisi internacionalimportant.La "premier" anglesa expulsa diplomàtics, segueix Trumpi altres països europeus. Ve la resposta russa fent el mateix. Putin ho nega tot, dona la impressió que no esperava la reacció internacional.

Les grans companyies internacionals es van imposant, Henkel ha comprat Freixenet. Fins que Amazon compri Henkel.

El problema dels refugiats continua. Itàlia deté el vaixell Open Arms, sostenen afavoreix la sortida de immigrants.

EL MON: Putin anuncia nou. arsenal atòmic, entre ells un míssil indetectable que pot arribar arreu. Guanya de carrer les eleccions.

Trump fa fora al cap de la diplomàcia, i anomena un ultra del "teaparty" Ara vol posar traves a la importació d'acer i alumini establint un aranzel del 25 %. Comença una fase de proteccionisme de la industria americana que porta protestes arreu. La UE respon i entrem en una guerra comercial mundial. De cop anuncia una reunió amb el president de Corea del Nord, no gens menys aquest abans va a veure el president xines. Clau: el pes del arsenal atòmic corea i que això li dona al president corea una certa estabilitat front les pressions intencionals. A mes la Xina ja te president perpetuo, Xi-Jinging, un pas mes en la seva consolidació com líder mundial,

Mor Stephen Hawking la mentalitat en el camp de la física mes important després d'Einstein. Planteja la formació del univers des de la teoria del Big-Ban fins als forats negres que no son tan tancats. Malgrat estar afectat des de jove d'una esclerosi que el paralitza físicament del tot, la seva ment no para, ha portat una vida enormement activa amb publicacions divulgatives conegudes. Les seves teories estan pendents de confirmació, segurament per això no va rebre mai el premi Nobel de física. Pessimista sobres el futur de la humanitat sospita que les maquin es acabaran manant, sosté venen noves formes de vida.

FEBRER 2018

CATALUNYA: Puigdemont lloga una casa a Waterloo, 4.400 Euros al mes. Entretant diuen negocien...
Els lletrats del Parlament no s’acaben de posar d'acord sobres si els dos mesos de termini per nomenar President han començat a córrer o no. Es parla de crear una Assemblea d'Electes, Consell de la República... Puigdemontcreu mereix la presidència com sigui si be dona la impressió que comença a preparar Elsa Artadi. El PDECAT presenta una moció per elegir telemàticament Puigdemont, ERC no hi està d'acord.
Les desavinences entre PEDECAT i DRC continuen, es comenta que Puigdemont encara no ha parlat amb Jonqueres des que es a la presó.

El ridícul de tots plegats augmenta.. Entretant el 155 continua, segons dades sortides el 155 ha deixat d'invertir a Catalunya 25 milions d'euros. Si be es diu que Madrid vol treure el 155 ja que el PNB només votarà els pressupostos si es treu.

Es tanteja amb declaracions prèvies per part de Madrid una iniciativa per trencar un sistema d’ensenyament que ha donat estabilitat al país i imposar el castellà com llengua vehicular. Això quan celebrem l'any Pompeu Fabra, una figura que cal recorddar, que va estructurar el català i li va donar una gramàtica que el va convertir la llengua parlada en la llengua de tots.

Passen per el Tribunal Suprem els polítics del 1-O. Nomes a Marta Rovira la posen una fiança de 60.000 euros. Als altres llibertat provisional sense fiança. Es trist: declaracions diferents segons on es fan. S'ha convertit en un "campi qui pugui". Arribes a la conclusió que gracies a un jutge coneixem detalls ingrats del procés.

Anna Gabriel se'n va a Suïssa diuen a preparar la seva defensa però anuncia mes tard que no anirà a declarar amb la resta del 1-O. Per un membre de la CUP no diu gaire anar a Suïssa , sembla hi ha llocs mes propis..A Suïssa ha deixat les samarretes polítiques i el serrell. Mireya Boya declara al Suprem defensa el independentisme i el jutge la deixa en llibertat. Un canvi radical vist el que es va fer fins ara amb altres imputats que encara son a la presó.

Colau no va a la inauguració del MobilWorld Congres degut a que hi ha el Rei. Torrent tampoc. Entre tots se'n sortiran que el mòbil deixi Barcelona. Si aixòpeses serià un cop mes per ajudar a baixar mes el prestigi internacional de Barcelona.

Caixabanc i e Sabadell ha tingut un benefici record. Degut a que han marxat ?

Una de freda i una altre de calenta. Ara es diu que dins la incertesa pròpia de tot el que fa referencia a l’economia, arriben dades que el procés no l'afecta.

EL cas Palau: Millet i Montull van a la presó. El que duran 8 anys no es va fer, ara si. La pressió popular juga...Surt el cas Urdangarin que viu a Suïssa. Tot de cop el jutge canvia d’opinió i permet la llibertat sota fiança.

El bisbat de Barbastre ara demanatambé el retornd'obres d'art com el cas de Sixena.

ESPANYA: Manifestacions a tot el país a favor d'augment de sous i pensions seguint el cost de la vida. Continua, les empreses fan beneficis que no es tradueixen en el sous. Entrem en una metamorfosis complicada en el camp de les relacions laborals...

Continua la indefinició amb els 4.500 milions d'euros del Castor. La sentencia no diu si s'han de tornar i menys com s'han de fer. De moment els paguem tots.Possiblement degut a aquesta sentencia ara es presenta una petició a l’Audiència Nacional contra Florentino Pérez i varis ministres.

Dades diuen que els beneficis del comerç a Espanya ha baixat un 36 %.

El TC tomba l'acord del Parlament de declarar l'occità coma llengua preferent de la zona i Ciutadans vol suprimir la necessitat de conèixer el català i el basc per ocupar càrrecs a Catalunya el País Basc.

El Conseller Delegat de Gas Natural plega i el recompensen amb 18 milions d'euros. El nou president cobrarà 4 milions l'any. El president de Grifols en cobra 1,5 ?

El deute espanyol al desembre passat era de 1.144 bilions euros.

EUROPA: Fa temps que se'n parla però ara es mou mes el tems de les multinacionals que pràcticament no paguen impostos al país d'origen de la feina (Amazon, Facebook, Apple, Instagram..) A Espanya nomes han pagat un total de 26,7 milions.

Els emigrants continuen essent un problema en que tothom fa l'orni.

EL MON: Trump vol modernitzar l'arsenal atòmic. Un primer contacte entre les dues Corees conseqüència dels Jocs Olímpics d'Hivern.

Les borses baixen iniciada als EUA, les europees segueixen. Sembla un avis per l’eufòria excessiva dels mercats....

Escàndol a Oxfam, fundada el 1942 a Oxford, 10.000 empleats , 330 milions d'euros de pressupost, la majoria donacions. S'ha descobert com els delegats organitzaven sessions orgiàstiques amb dones dels país. Es coneixia des de 2011 i ningú deia res. Lligat amb això l'actual president de Oxfam, un ministre de Guatemala, ha estat detingut per corrupció. I sembla que a Metges sense Fronteres s'ha detectat també algun cas...

Per primer cop un vaixell en ple hivern àrtic travessa el pol Nord, si afegim que portava gas a França des de una gran refineria nova russa de Iamal a Siberia quantes consideracions estratègiques pot canviar...


GENER 2018

CATALUNYA: Jonqueres continua en presó preventiva. Tira i afluixa entre PDeCat i ERC per la presidència de la Generalitat. Arrimades vol la presidència del Parlament.
Montoro retira 760 milions de la Generalitat, forma part d'una mesura que treu a totes les Comunitats Autònomes per l'IVA amb l’excusa que estem en un pressupost prorrogat.

Continuen els problemes a TV3, Treuen "Tarda Oberta", una opinió personal, bastant pitjor que el seu antecessor "Divendres". Curiós, ho fa Mediapro quin cap es un a de les persones mes influents del país, per sobre de la majoria de polítics.

El cas Palau: Després de vuit anys surt la sentència, rebaixen les penessol•licitades per el fiscal si be en el cas de la filla Marull no accepten el tracteprevi amb el fiscal i haurà de complirpresója que la condemna es superior als dos anys. Absolen els responsables de Ferrovial. Convergència ha de tornar els sis milions rebuts, cosa que sembla explica la dimissió d'Artur Mas.El tresorer es condemnat a quatre anys.

Mes per sobres del cas Palau, unes consideracions sobre la corrupció dels polítics: Una es lentitud de la justícia (Interessada a cops). Tots els partits polítics participants en la transició estan afectats per corrupció. Sembla que al corruptor no li passa res, queda allò que tan lladre es el que roba com el que para el sac, si be els empresaris diuen que es un donatiu a una Fundació. Queda el tema de si les Fundacions son un finançament dels partits. Falta -potser- una legislació mes clara i definida sobre el tema del finançament de partits per particulars.

Panorama postelectoral:

Venen els primers temptejos de cares al nou President de la Generalitat i Presidència del Parlament. Puigdemont vol la presidència i Arrimades la del Parlament. Puigdemont va convocar una nova diada a Brussel•les per el dia 30 de gener que els coneixements han fet desaparèixer.
Nou President del Parlament. Sembla que Maragall posava condicions de mal complir i ERC escull Roger Torrent, alcalde de Sarrià de Ter, coma nou President. Ernest t Maragall com a President d'Edat fa un discurs polític discutit. Sessió calmada i ben normal com dona la impressió era el desitja de tothom. No es va discutir la delegació de vot dels diputats a la presó.

Torrent proposa Puigdemont com a candidat a la President de la Generalitat, malgrat la tensió entre PDeCAT i ERC puja. Aquest va a Copenhaguen a donar una conferència, indiferència del govern danès, que te les illes Feroès i Groenlàndia amb moviments autonomistes. Una professora li retreu portar problemes a la UE i que aquesta no es converteixi amb el conjunt de 250 petites nacionalitats.

Torrent convoca el ple per l’elecció de President. Impugnació prèvia del govern central al TC malgrat informe desfavorable del Consell d’Estat. Surt una sentencia discutida, en punt sibil•lina de cars al govern i que exigeix presencia personal per l'elecció de President. Torrent vist l’acord del TC ajorna la sessió del ple d’elecció de President i manté com a candidat Puigdemont, sembla sense avisar al PDeCAT ni la CUP. Les diferencies entre PDeCAT i ERC esclatant i s'armà un guirigall de mil dimonis. Manifestacions i ferits front el Parlament.
La cosa es complica: En un míting del partit nacionalista flamenc una càmera capta un missatge de Puigdemont al mòbil de Comin on reconeix el seu fracàs i que no te la confiança del grups entre mes queixes. Sembla ho considera el fracàs del procés.
Malgrat manifestacions posteriors del propi Puigdemont la cosa no va i els sectors independentistes aclaparats. El govern central -exultant- ho considera la fi de l moviment independentista. Fins a rumors de si Comin va fer-ho expressament.
Un panorama preocupant, A la tensió entre PDeCAT i ERC si afegeix una cada cop mes clara: Entre PDeCat i JxC, la gent de Mafta Pascal els costa entendres amb el personal de JxC de Puigdemont.
El temps ho dirà......mentrestant continua l'article 155 actuant.

ESPANYA: Els presidents de les ComunitatsAutònomes es mobilitzen contraCatalunya i la seva possible millora del finançament. Comença l’any amb pujada de preus de serveis basics.

Un Rato arrogantdefensala seva gestió a Bankia que qualifica de correcta i atribueix la fallidacom a conseqüència del fluxe dels mercats. En canvi Solbes reconeix una certa improvisació enfront la crisi per par i culpa del govern Zapatero. Salgado fa mes o menys el mateix.
El cas Gurtel porta maldecaps al PP, beneficia a Ciutadans i podria passar que el PP hagués de reformar-se i com a Convergència que ha canviat de nom. Ara es curiós com del procés andalús de dos expresidents no se’n parla.

EUROPA: El Brexitcostarà a laUE 14.000 milions d’Euros. Sembla ho volen contrarestar amb reduccions de despasses internes, amb un impost sobres l’ús de plàstic i amb l’augment de es quotes dels Estats membres. Ara paguen un 1 % del seu pressupost, es diu pesarà a ser del 1,1 al 1,2 %.
Tant el regne Unit com la UE van a la baixa. En el cas de la UE si com sembla, Merkel s’entén amb Schultz i formen coalició, permetran que aquets junts a Macron poden intentar una nova UE revifada.
Per cert, Macron vol introduir el servei militar de nou a França, seria d'un mes. A Suècia ja hi es.
Nou Fòrum Econòmic Mundial a Davos. El 1 % de ka població acumula el 82 % de les riqueses.


EL MON: El dia 1 de gener Internet va complir els 35 anys.
Un tema cada cop mes preocupant, els residus. Ara la Xina no vol mes plàstic ni paper. Cada cop hi ha mes confusió i sembla que els residus acaben contaminant al tercer mon.
Ens apresten que separem els residus i els entreguem, però dona la impressió que el camí que segueixen no està clar. Perquè ningú ens explica el camí que fan, ni els governs ni la UE son explícits, es un negoci important per alguns però gens clar on van a parar.
Trump continua fent de les seves, si be sembla que continua amb un vot fidel i l’economia americana va sobre rodes. Fa el discurs anyal sobres l'Estat de la Nació amb un to optimista, suau
però dur en el fons i sembla ha caigut be a 3 de cada 4 americans l’accepten. Millora e la seva popularitat, fins que hi torni.
La moneda virtual. el bitcoin, sembla comença a tenir problemes i Hisenda se’n preocupa ja com a blanqueig de capitals.

DESEMBRE 2017

CATALUNYA: La jutgessa Lamela anul•la la petició de euro extradició de Puigdemont i els consellers de Brussel•les. Es probable s’hagués concedit però nomes per delicte de malversació, no per sedició. Creava diferencies evidents amb els altres processats. Precipitació amb la petició?

El Suprem agafa tots els papers sobre el procés d’independència i cita a declarar de nou als processats. Una sorpresa: semblava donaria la llibertat sota fiança a tots els detinguts, dons be no ha estat així, es queden Jonqueres, Font i els Jordis.

Gran manifestació a Brussel•les en suport de Puigdemont. Una maniobra hàbil que sembla fa baixar la diferencia que d’entrada hi havia entre PdeCat i ERC. A ERC sembla Rovira s’imposa. Jonqueres no hi es....

L’article 155 serveix per anular l’acord que feia que les empreses públiques de la Generalitat poguessin ingressar a l’Agencia Tributaria de Catalunya els imposto estatals dels empleats: 2.500 milions d’Euros.

Un deute pendent de TV3 fa que Hisenda a li demani euros. Aquí caldria aclarir per un costat si la reclamació esta justificada –tot fa pensar que si- i ates això si algun personatge de TV3 va “fer el viu o l’orni” i no va valorar qui tenia enfront per no pagar. Va oblidar que anul•lar TV3 i l’ensenyament son els dos grans objectius del Estat.

Petits detalls de la vida política: Colau apuja el transport, quan el va pujar Trias va fer els grans escarafalls.

Continuenapareguin dades que confirmen -o al menys hi fan pensar- en un descens de l’economia catalana. Baixa el turisme. S’anuncia una rebaixa del 75 % en la inversió estrangera a Catalunya que repercuteix un 42 % en la total espanyola.
Un detall curiós: L’assistència al camp Nou ha baixat un 15 %, si be el partit del 1-O es va fersense públics.
El comerç es queixa, en fi masses dades fan pensar en un recés econòmic i un declivi del prestigi de Barcelona al mon com a capital de Catalunya.
Per altra banda sembla es manté la venda de cotxes i continua alguna altra índex favorable.
I en medis econòmics i altres, comença a aparèixer un sentiment soterrat d'enveja per el país basc.

EL DIA 21: Després d’una campanya monòtona i avorrida amb indiferència de la gent i poca assistència als actes, les coses queden mes o menys iguals.Això si, amb candidats a la presó. Amb una participació mai vista del 82 %.
Victoria clara de Ciutadans que no porta a res, en part a conseqüència del fracàs del PP. Petita sorpresa: PdeCatsupera a ERC, l’estratègia de Puigdemont a limitar o quasi anular la flaire convergent al PdeCatli a donat resultat. La massiva "peregrinació" a Brussel•les sembla hi ha ajudat també.
Fracàs de la política de Rajoy a Catalunya, cal veure si això li portarà bons resultats a la resta d’Espanya.
Fracàs del Comuns i CUP. La política de indefinició, de la “puta i la Ramoneta” de Colau, no ha resultat.

E n les valoracions , com sempre flota la llei d’Hont i el vot no proporcional. De nou surt el dilema entre escons i vot popular.

De cares a la presidència de la Generalitat, descartada Arrimades, aflora la vella tensió entre PdeCat i ERC. Que farà Puigdemont ?

ESPANYA: El Tribunal Constitucional anul•la la indemnització per el dipòsit de gas Castor. Son 1.350 milions d’euros que anaven al senyor Florentino Pérez. I que pagàvem tots els usuaris. Un fet positiu, sembla hi ha acord per augmentar els seu bàsic en quatre anys.

EUROPA: A la UE divisió sobre l’acolliment de refugiats provocat per part dels països de l’Est, que fora del Alemanya ningú ha complert. Ho deixen en suspens fins d’aquí a sis mesos. Sembla que en el cas del Brexit les coses van una mica millor.

La qüestió d’immigració s’ha cronificat i divideix la UE.

EL MON: Trump continua fent de les seves. Provoca un esclat de violència a l’Orient Mitja amb el trasllat de l’Ambaixada Americana des de Tel Aviv a Jerusalem. Rep el rebuig total de l’ONU.
Alhora es carrega la neutralitat d’Internet, la xarxa pot crear clients de primera i segona. Un sistema per afavorir les grans companyies.
Ve una rebaixa d’impostos important que beneficia a les grans empreses i com ja ds normal a tot arreu perjudica les classes mitjanes.

Acabem un any preocupant i mogut. Enrariment i paràlisis de cara els problemes de cada dia, malgrat la millora econòmica, continua la desigualtat, la classe mitjana desapareix, augmenten els rics k els pobres. Segons els tècnica predomina el sector financer sobres l’econòmic. I sembla que l’únic problema sigui Catalunya.
Amb un afegitó, continua l’augment de les temperatures i la manca de pluges i mes vent.

En conjunt : A Catalunya incertesa total, un país dividit en dos i cada cop mes tensional. La il•lusió i emotivitat independentista ha de donar pas també a la raó i realisme (Tabarnia.....,).
A Espanya inèrcia política, tot per la via judicial. Al mon, es consolis cada cop mes Xina com el nou ordre mundial. Trump fa el que pot per ajudar-hi.


NOVEMBRE 2017
CATALUNYA

Un punt interessant: Puigdemont quan va marxar a Brussel•les amb uns quants consellers, va comentar-ho amb tots?

Una jutgessa de la Audiència Nacional crida a declarar el Vice-president i Consellers que quedaven aquí i atenent la petició del fiscal els porta a la presó incondicional per un possible delicte de sedició i revolució menys a Vila que havia dimitit de conseller i no va votar la República.

Una decisió discutida àmpliament, en el procés s’han fet moltes coses malament si be sedició no, en tot cas diria que no arriba ni a intent. Em fa recordar aquella frase de Tayllerand quan Napoleó va matar al Duc d’Enghien: “es pitjor que un crim, es una falta” . El govern central en surt perjudicat per la decisió de la jutgessa i es comenta per algú que la petició del fiscal la va prendre el Fiscal General personalment i –fet que sol ser habitual i no justicable- no va consultar al govern ni a Rajoy.

Amb unes eleccions previstes tan a prop -es diu si la convocatòria d’eleccions va ser tan rapida per pressions europees-, el govern central no ho volia tan aviat. Es probable que en surt perjudicat amb les protestes continuades provocades per l’empresonament.

Seguint el procés: La mesa del Parlament son citats al Suprem per els mateixos càrrecs. Surten amb càrrecs i presó eludible amb fiança. Forcadell passa una nit a la presó. Surt un comentari: això no es la Audiència Nacional.

Tot fa pensar que la solució vindrà quedant-ho tot el Suprem i donant-los la llibertat sota fiança.

Es configuren les properes eleccions. No hi ha acord entre Pdecat i ERC. Un va de baixa i l’altre puja. Puigdemont encapçala un llista cuidant no hi hagi flaire convergent. Comuns i Podemos van conjuntament. Ciutadans sembla puja i es menja el sector mes dretà del PP.

Es commemoren els cents anys de la mort de Ibáñez Escofet, figura clau del periodisme en una època, director de “El Correo Catalan” i després de “Tele Express”, la primera publicació de gran tiratge en català.

Es perd, com es veia venir de temps, la Agencia Europea del Medicament. Ja les vagues de juny i juliol del control al Prat era un avis. Es curiós com tothom atribueix la pèrdua als altres, si be sembla que s’han posat d’acord per no parlar-ne.

El resultat de tot plegat: Hi ha opinions diverses però sembla que es va clarament a una resecció econòmica a Catalunya. Els mateixos responsables reconeixen que el procés ha estat mal portat. Fora la venda de cotxes tot baixa. Ara be, hi ha un poble dividit perillosament, un sector autonomista / independentista clar i un altre entre unionista i esceptic. Que passarà....

ESPANYA:

Acaba el procés del cas Gurtel amb la possible condemna del PP. Son interessants unes declaracions d’un alt càrrec policial que concreta que el “sistema Gurtel” esta estès en els sectors polítics i funcionarials i que el cas concret jutjat es nomes un 19 % . Si non e vero...

Discussions amb la samarreta de selecció espanyola de futbol per el campionat del mona a Moscou, hi veuen la bandera republicana.....

Juncker ara ve sovint a Espanya, A Oviedo on donen un premi a l UE i ara l’han fe Doctor Honris Causa a Salamanca.

Manifestacions de taxistes, sembla es vol anar a una espècie d’Amazon del taxi.

Una conseqüència del 155 es que el ministre de Cultura ordena cedir les obres del monestir de Sixenaque la Generalitat republicana havia comprat a les monges. Si no hagués sigut això ja no existirien.

El Tribunal Suprem reconeix la “via express” aplicada per JxSi i la CUP el 6 i 7 setembre però obliga al dret de presentació d’esmenes. Malgrat tot va ser un error.

EUROPA:

Sembla ja decidit que l’Agencia Europea del Medicament no anirà a Barcelona. El desprestigi de Barcelona ja va començar amb el desgavell del control de passaports, atemptats i ara la independència. I no esta gens clar que pesarà amb el MOBILE.

Era previsible del tot, ja va començar amb els problemes a l’aeroport amb el control de passaports i va continuar amb el procés i la marxa de mes de dues mil empreses: Barcelona es queda fora de l’Agencia del Medicament. Es curiós i esperat com cada partit valora el fet de manera favorable al seus interessis.

Merkel no acaba de surti-se’n per formar govern, els lliberals no volen entrar-hi. Acabarà de nou amb els socialdemòcrates? L’extrema dreta pujarà mes si s’han de convocar noves eleccions...

EL MON:

Un escàndol de corrupció ampli, els “paradise papers” on hi h a implicada la Reina d’Anglaterra i gran numero de esportistes destacats, empresaris i polítics. En resum, figures de primer ordre i de tots el camps. Una versió ampliada del papers de Panama. Ja no se’n parla, assa gent important implicada.

Cada dia veiem com Trumpamb les seves declaracions Fa un pas mes per a consolidar l’hegemonia mundial de la Xina.

OCTUBRE 2017

UN MES INTENTS I PREOCUPANT:

Els antecedents venen de molts anys i son crònics. De cares a Catalunya pensa igual un espanyol de dretes que un d’esquerres. Aquesta repetida frase de Pla encara planeja. Dues visions diferents que l’actuació d’uns i altres –mes d’uns al meu entendre- han radicalitzat i portat a un punt preocupant i alarmant.

Passem a fets mes recents: A la Constitució es passa per sobre del tema del model de recaptació, s’intenta copiar el sistema basc i navarrès. No es fa així diuen per no complicar mes la transició. Mes recent: Retallada de l’Estatut de 2005.
Mas va a veure Rajoy amb els 41 punts. No s’entra en tema finançament. Venen les cèlebres balances fiscals amb dades poc clares, contradictòries i amb mitges veritats pet no dir mentides. Ara ningú en parla.
Si que es evident que les Inversions no s’han fet o nomes en una petita part. Si be sembla que altres autonomies es queixen de lo mateix, Rodalies continua essent un desastre. El corredor mediterrani dorm...uns diners han anat al metro de Madrid.

De part catalana: L’error dels dies 6 i 7 de setembre. Afegit a un desconeixement del mon econòmic. Economia i política van juntes, s’ha de valorar així i no menystenir el sector econòmic.Les empreses se’n van. Crec calia gestionar mes pausadament, en 18 mesos no espot aconseguir una independència.

FETS JA MES CONCRETS:

Rajoy creu que amb la policia impediria el referèndum.
La Generalitat guanya la partida, les urnes surten i el referèndum es fa d’una manera –això si- descontrolada.
Intervenció violenta de la Guardia Civil i Policia Nacional amb ferits abundants.
El Rei es dirigeix per TV a la nació sobre els fets derivats del referèndum i la unitat d’Espanya. Molt dur, falta una referencia a Catalunya.
Manifestacions de protesta a tot arreu de Catalunya. Segueix una manifestació unionista que arreplega també una gentada.
Puigdemont vist el resultat del 1-O proclama la República Catalana al Parlament, República que dura uns minuts, després la deixa en suspens. Iceta, amb tota raó, li diu que com pot suspendre una llei no aprovada. Per arreglar-ho tots els diputats de JxSi signen un document confirmant la República.

Mentre tantcontinuen inspeccions per part de la policia en diferents llocs. Entre elles al Departament d’Economia que provoca una gran manifestació de protesta i el bloqueig a l’edifici. Provoca -en bona par- l’empresonament preventiu de Sánchez i Cuixart presidents d’ANC i Omnium per la seva intervenció.

La CUP dona un mes de termini per la proclamació de la República. Puigdemont convoca al Parlament, en principi per anunciar la convocatòria d’eleccions. La reunió del Parlament es retarda hores. ERC pressiona i el Parlament aprova i proclama la República Catalana, onPuigdemontde manera poc habitual no intervé en res. Si be aquesta proclamació encara a hores d’ara no ha sortit al Diari Oficial de la Generalitat. L’Estat aplica el 155 de forma aparentment suau. El Senat cessa al President i tot el govern, dissolt el Parlament i convoca eleccions per el desembre.

El dilluns Puigdemont marxa a Brussel•les, que provoca un desconcert general. Allí anuncia que no accepte el cessament i que continua lluitant contra l’article 155. Intenta amb el suport dels nacionalistes flamencs internacionalitzar el conflicte.

SUPOSICIONS MES QUE CONCLUSIONS:

Dos fets basics: Un país mes dividida que mai, situació de mal reconduir. Alhora porta a una crisi econòmica, que pot portar a un enfonsament general. Aquest oblit o imprevisió de la vessant econòmica, totalment oblidada o no prevista, es greu i s’ha de corregir. Les empreses marxen.. A hores d’ara es parla de més de dos mil.

Tot acompanyat d’una indiferència internacional. Inclosa una sessió al Parlament Europeu que tracta moderadament el tema català. A Bèlgica per part dels nacionalistes flamencs si que es veu un suport clar a Puigdemont.


L’octubre ha sigut un mes complicat que anuncia un novembre que dona laimpressió que encara pot ser-ho més. Esperem no sigui així, l’esperança es el darrer que es perd...

Tot acaba amb demandes judicials, els jutges i jutjats estan desbordats. Així no s’arreglarà res.

SETEMBRE 2017


CATALUNYA: Arriba el xoc de trens. Es formalitza en una sessió del parlament. Un dia trist amb una actuació del govern que cal reconèixer no va ser agradable. S’aprova la llei del referèndum amb un procediment ràpid, de dubtosa legalitat. Ho justifiquen per evitar una actuació del TC. Que per altre banda actuarà sempre per sistema. Provoca un malestar i una tàctica obstruccionista de l’oposició, juntament amb l’actuació d’una presidenta poc bregada. L’endemà s’introdueix de la mateix manera la llei de transitorietat política.

En resum, un espectacle poc edificant que uns i altres justifiquen. Floten conceptes de legalitat, legitimitat i democràcia per tots costats. Com era d’esperar Madrid no s’està quiet i apart dels recursos habituals al TC s’insinuen i es fan mesures econòmiques i policials. Alhora citen judicialment als alcaldes que cedeixen locals per la votació.En aquest punt Colau es manté en l’ambigüitat de sempre.

Com era de preveure el TC suspèn cautelarment la llei de referèndum, la convocatòria i la llei de transitorietat.
Flota en l’ambient la possible aplicació de l’article 155 de la Constitució, que anul•la l’autonomia. Si be sembla que el PSOE no hi està d’acord. Fan falta els socialistes ja que el PP domina el Senat però no el Congres.

Montoro intervé les despeses de la Generalitat vist que Junqueras no li passa comptes. Inspeccions a tot arreu per part de la Guardia Civil i detencions.Continua amb una actuació a l’Audiència Nacional per possible sedició.

No se si aquesta actuació del govern de la Generalitat no s’hauria d’haver fet amb mes cura, sense tantes presses, amb un tràmit normal, donar mes joc a l’oposició. si bé també la reacció de Madrid haure estat la mateixa. Es probable sigui degut a les pressions de la CUP.

Com acabarà? Nomes queda el comentari de sempre, la solució ha d’arribar amb menys judicialització i molta més política.

El tema Catalunya, que porta a preocupació a nivell internacional, condueix, crec no se’n parla prou, a una derivada:. La capital no queda gens be després de les vagues i ara el tema de el conflicte del amb l’Estat amb el tema del referèndum. Barcelona es candidata a la Agencia Europea del Medicament. Tot això no hi ajuda gens… I la presentacióBrussel•less’anul•la per després del 1-O.

Mor el fotògraf Joan Colom. Les seves fotos del Raval han marcat una època.

ESPANYA: Rajoy va a veure Trump. Aquest darrer sobres la qüestió catalana fa “la puta i la Ramoneta”. Una certa ambigüitat

EUROPA: Merkel guanya les eleccions a Alemanya, si bé amb els resultats pitjors dels altres cops. Els socialdemòcrates perden també i l’extrema dreta entra al Bundestag. No tindrà gens fàcil crear govern, ja que de moment els socialistes no volen una “gran coalició”.

Malestar a la UE, França proposa que les grans multinacionals paguin els impostos als països d’origen. Entre altres, Google, Amazon, Facebook i Netflix paguen tots els impostos a Irlanda o Luxemburg. Naturalment aquestsdarrers s’hi oposen. Si parlem d’Unió Europea, es un pas que tard o d’hora es imprescindible.
Per cert, Amazon perd l’exclusiva que tenia del sistema de compres “I-click”, que pot canviar les vendes per Internet i perdre diners.


EL MON: Corea del Nord explota una bomba d’hidrogen. El tirà nordcoreà sap el què es porta entre mans. Ha aconseguit que el mon enter li tingui por i ha consolidat la seca tirania. Quatre protestes per sortir del pas, una guerra nuclear fa por a tothom. La Xina en cert punt defensa el seu aliat.

Inundacions a Texas que ha quedat mig arrasada. Segueix l’huracà Maria que destresa Puerto Rico. Passa quan Trump dissolt la Junta Americana del Medi Ambient, ell no hi creu. Deu te un basto que pica i no fa remor...

El dia 18 d’agost vam consumir els recursos que la terra produeix en un any. I el consumisme augmenta mentre que els sistemes de recuperació van lents i poc eficaços. Malament rai...

AGOST 2017

CATALUNYA: Es presenta al parlament la reforma del Reglament que introdueix la lectura única, de cares a la llei del Referèndum. El TC de moment, com era d’esperar, suspèn cautelarment la llei.
Un grup “filial” de la CUP, Arran, ataca un bus turístic dins una campanya contra el turisme. L’afluència turística a Barcelona i altres llocs porta problemes concrets als que cal trobar solucions, daixò a anar contra el turisme en general es un absurd en un pals en que el turisme, agradi mes o menys, es segurament la primera fons d’ingressos.
Un dels factors que porta turisme ve d’un sentiment de seguretat que dona Barcelona, al menys fins el 16 d’agost. S’obre un futur nou amb els fets de la Rambla...
Hem passat un estiu turísticament “horribilis” en el sentit apuntat, com diria la reina d’Anglaterra: Vagues a dojo, la dels treballadors d’Eulen, taxistes, anuncien la de conductors d ‘ambulàncies. I afegiria si tot això pot influir sobres la designació de Barcelona com a seu de l’Agencia Europea del Medicament.
Un amic inicia un viatge de risc a l’Himàlaia, em diu que el perill mes important es passar el control de seguretat de l’aeroport de Barcelona.
La vaga dels treballadors d’Eulen encarregats del control de seguretat del Prat crea cues enormes, pèrdues de vols i un malestar evident. De moment ni AENA ni la Generalitat intervenen. Després una primera temptativaper part de la Generalitat no es acceptada per els treballadors en una reunió confusa. A la fi, vista la gravetat, intervenen totes les parts i acaba en un laude pendent.
Mes: AENA te uns beneficis molt importants, en canvi escanya a les companyies de serveis. A augments importants dels usuaris del Part contesta baixant els pressupostos dels serveis que provoca que les companyies que tenen adjudicats els serveis paguin malament als empleats i no creïn les places noves que fan falta. . Lo mateix ha passat en el cas de la neteja. Un altre consideració es si serveis de seguretat no s’hauren de fer per part de les forces de seguretat. A la fi la Guardia Civil soluciona el problema.
Dos afegitons sobres les vagues: Com es que des de l’aprovació de la Constitució, que reconeix el dret de vaga, no ha sortit una Llei de Vagues, com es tot el mon ? Una segona, les vagues es concentren sospitosament a Barcelona.

Al Barça estan tristos, Neymarse’n va. Apart que el nen sembla immadur i el pare mana, al Paris SG el fitxa. La junta del Barça com de costum no s’assabenta de res. El total de la operació es de 600 milions d’euros, sembla ben “distribuïts”... A can Barça s’està creant un desgavell important amb els fitxatges, en dos o tres anys s’han fet fitxatges de molt costosos que no han quallat casi cap i el problema es que algú se’ls quedi. i tot fa pensar que no mana ningú, o tothom... Un fitxatge d’urgència, el mes car de l’historia, una possible promesa.. per salvar l’actual president en front una moció de censura.
Encara mes, tingut en compte que el propietari de Paris SG es de Qatar, no paga el Barça el fet de treure el nom de Qatar de les samarretes?
Malgrat les declaracions del president, sembla que en Mesi encara no ha signat. Si es veritat, vista la generositat de la junta en els darreres adquisicions, que dirà Messi?

Ha mort Ramon Boxados, expresident de RENFE i durant molts anys president de la Fundació Gala-Dalí. Persona decisiva en la creació i estructura del Museu Dalí. Del contacte amb ell recordo un cop com tots dos vam ser anomenats “Mosques” per el Col•legi de Periodistes.

L’epidèmia dels arbres avança impecable i es pot carregar bona part de la vegetació dels boscos. Els tècnics ho comparen amb l’epidèmia de fil•loxera que va acabar amb les vinyes.

HA TOCAT A LES RAMBLES: Barcelona ha seguit el torn de les grans ciutats europees que ha continuat a Cambrils. Una nucli jihadista creat a Ripoll per un imam salafista amb una furgoneta i un cotxe atropellen vianants. 16 morts i mes de cent ferits. I per els antecedents, encara i ha hagut sort (?) si no hagués hagut una explosió a Alcanar, el grup preparava un atemptat amb explosius de resultats imprevisibles, es van decidir per cotxes al veure el fracàs. Sembla que la intenció primera era explosions en esglésies i monuments púbics. Es diu que el prioritari era la Sagrada Família.
D’aquesta atemptat, una fase mes d’aquesta tercera guerra mundial, ha portat a reflexions de tot tipus i naturalment les relacions amb Madrid. Plou sobre mullat
-Mancança de coordinació policial, a Europa i Espanya. En el cas nostre l’Estat no vol convocar 500 places de mossos que fan falta i aquests no tenen accés a informació privilegiada del CISCO ni a l’Europol. Una certa coordinació entre policies es veu de moment, si be els retrets comencen.
-Crec la primera valoració es que tots els serveis vanfuncionar perfectament i es va viure una solidaritat total ciutadana. L’actuació dels Mossos ha estat perfecta, afegit a la de la Policia Municipal , els serveis d’urgència i la resposta de la gent.
- La Generalitat no vol parlar de islamisme, nomes de terrorisme. Queda el tema prioritari del tot de la integració de al població musulmana.
-Acaba en un manifestació amb mig milió de persones. El títol, “no tenim por” no el crec apropiat, tots tenim por del futur. Un altre error, ho crec així, des de la versió de TV3 es parla massa d’islamisme. Crec que en aquells moments, en benefici dels propis islamistes i de la convivència, no era oportú parlar-ne tant. Si en canvi calia parlar de les víctimes i potser citar els noms dels morts. En resum, un fallo de la Generalitat que va polititzar del tot una manifestació que era en record de les víctimes. Es una opinió.......
-Amb el temps surten comentaris a dojo: Els habituals de sectors concrets que inculpen en part occident del terrorisme i no valoren que el fanatisme religiós,que porta la lluita contra els infidels, son els responsables. També apareix el suposat finançament per part d’Aràbia Saudita.
-Deixant els comentaris posteriors, la manca d’obstacles a l’inici de les Rambles, malgrat opiniós contraries, sembla es possible va facilitar el cop.


ESPANYA: Petits detalls: Ronaldo declara en secret i sembla s’enfronta a la jutge. Messi quan va a declarar, entra per la porta normal, envoltat de la premsa. Misteris de la llotja famosa...
Mor Angel Nieto, 13 campionats del mon i no te el premi Princep de Astúries.
Tronant-hi, el turisme porta problemes a tot arreu. A Balears volen limitar-lo. A Barcelona es toma d’actualitat. Un cert control es necessari –seguramentalgun ajust- si be no oblidem que es un font d’ingressos imprescindible per país.
El TC autoritza als jutges ordinaris a suspendre decisions dels governs i parlaments autonòmics, tot de cares al referèndum. En certa manera es una reforma constitucional...
El senyor Angel de la Fuente que sembla es l’home de confiança de Montoro per el finançamentautonòmicreconeix que Catalunya te un finançamentper sot de la mitjana. Les comunitats mes ben finançades son Cantabria La Rioja. El País Basc esta fora de càlculs, va per lliure....

EUROPA: El bon temps porta un augment de la immigració. Un tema punyent. Ara el govern italià vol frenar certesongs de suport i salvament de a la immigració. Insinuen connexions amb les màfies.
Continua el terrorisme aquest cop atropellen un grup de militars a diferents llocs.
A França estudis recents demostren que entre els pagesos els suïcidis son un 22 % mes alta que la resta de la població. S’ha creat un servei de suport telefònic per ajudar la prevenció. En el fons la pressió del grans centres de compra fan que la pagesia no tinguin beneficis, fins perd diners. Aquí passa igual. El pas següent serà que les grans superfícies cultivin elles, aleshores apujaran preus.

EL MON: A Colombià segueixen bones noticies, les FARC consoliden l’abandó de la guerrilla i es converteixen en partit polític conservant el nom.


JULIOL 2017

CATALUNYA: S’ha presentat la normativa del referendum. Basicament si guaya el SI seguéix la declararció unilateral de independéncia. Si guanya el NO seguirá una convocatoria d’eleccions.

Des del punt de vista juridic I administrate sembla hi ha deficinecies importants, una d’elles que no hi ha un limit de participació. Tambe es comenta que la Sindicatura Electoral de nova creció directa no té garanties. Segons l’informe de Conseil de Garanties del Parlament de Catalunya.

Ha coincidit amb una crisi de govern, Puigdemont cesa al consoller Baiget, amb motiu dels seus dubtes sobres les posibilitats del referendum. El substutueix Santi Vila que deixa Cultura. Per aquesta conselleria anomena Lluis Puig. La cosa no queda aqui, a la semana tres consellers pleguen per els seus dubtes sobres la posibiltat del referendum i per por de les responsabilitats que poden incorrer. Uns ho atribueixen a ERC, juntament amb ANC. Altres dieun que les pressions de la CUP han sigut les responsables de la décisió fulminant de Puigdemont. Dins el PdCAT hi ha hagut mar de fondo i malestar. Hi ha un sector que recrimina l’excesiva, segons ells, influencia de la CUP.

La CUP vol municipalitzar la Catedral de Barcelona.

Arriba el 25 aniversari dels Jocs Olimpics del 1992. Porta a un reconeixemnt a la feina de Pascual Maragall. No ho va tenir fácil, ni Pujol, ni Felipe Gonzalez ni el seu partit elvan ajudar gaire, per noi dir gens. En certa manera va refundar Barcelona d’acord a la seva idea del que havia de ser una gran ciutat. Fruit de la situacio es que Barcelona ha adcquirit un reconeixement a tot el mon i s’ha convertit en un desti turistic de primer ordre.

Passats 25 anys, tornen els problemes: Un augment del turisme que col.laosa sectors I de mal con-trolar. Vagues constnats: metro, taxistes, seguretat privada al aeroport, manca de policia nacional, pot crear -o esta creant- una mala image de la ciutat. Un Ajuntament progressiste no acaba de donar el to…

Ha mort Joaquim Molins. Politic important dels anys 90, conseller de Comerç i Turisme, despres de Politica Territorial, candidat a l’alcaldia de Barcelona en moments difficiles. Un temps cap de la minoria parlamentaria a Madrid. D’una manera o altre va participar en tots el moments decisius d’una decada de menera eficaç i discreta. De colabracions esporadiques amb ell en conservo un gran record i del privilegi d’haver compatriot la seva amistat.Melomen en certs moments si senties tatarejar el “nesun dorma”, va ser president del Cercle del Liceu que va estructurar adecuadamnet.

ESPANYA: Recuperar les autopistes radials, que envolten Madrid i que están en fallida sembla costara 4.500 milanos d’euros. L’administracio va accepter la responsbilitat patrimonial, ara ho pa-garem entre tots.

Per quedar be amb les electriques, el govern va crearr un impost sobre el sol. Grava les installacions d’energia solar que Zapatero va promoure. Ara resulta que no s’ha cobrat ni un duro. Misteris de les altes finances que manen mes que el governs de torn….

EUROPA: El president europeu Juncker esbronca els disputants europeus, en una sesió del par-lamento a la que, dels 750 dilutas només n’hi havia 35. Els descontaran del sou?

EL MON: Estem ja acostumats a les estrambotiques sortides de Trump. Es confirma, cada cop mes. la infulencia dels serveis rusos d’inteligencia en la seva eleccio. A Hannover s’ha vist com Putin juga amb ell.

Venezuela continua essent un desgavell, Maduro ha esfonsat el pais. Una noticia curiosa, Maduro convoca una reforma de la Constitucio per a quedarse al poder, l’oposició que domina l’Asamblea Nacional en convoca unaltre referendum en contra que guanya estrepitosament. El fet curios: A Barcelona voten els veneçolans i la votacio es fa al carrer ja que l’Ajuntament no deixa un local. Com interpretar-ho…. l’afinitat Colau i Maduro ? Es van crear cues impresionants de venezolnas que volien votar contra Maduro. Chaves va deixar un mal succesor.

Malgrat les millores économiques, hi ha malestar, aquestes no es tradueixen a tot el mon. La vella coeistencia entre vots i opinions cada vegada es mes real. El desinteres per la politisa es creixent. Une mostra, la recent enquêsta del CEO diu coses interssants: La relació Catalunya/Espanya nomes interessa a un 10 %. Un 53 % manifesta poco cap interes per la politica. Un 42 %. manifesta no tenir informacio sobres la situacio politica. Un 17 % no recorda que va votar.

JUNY 2017

CATALUNYA: A Barcelona es buida la Model. S’anuncia la data del referèndum per el primer d’octubre i el text dei la pegunta. Però no hi ha urnes de moment. Sembla vindran aclariments sobres el procediment, fan falta.
Problemes amb els mossos d’Esquadra, en fan falta 500 i l’Estat nomes en dona 50. Al país basc dona els demanats per l’ersantxa.
Mor Carles Capdevila un periodista sensat, el primer director d’Ara.
La Comissió de Venècia informa sobres el referèndum, diu que ha de seguir els tramis legals.
Es confirma el projecte de Colau de portar el tramvia al centre de la Diagonal.
Gordó imputat passa al grup mixta del Parlament.
El judici televisat per el cas del Palau de la Musica. Un pacte amb el fiscal per part de Millet i Montull reconeixent la seva culpa fa que la filla Montull quedi alliberada. Per cert, un fiscal una mica poeta amb aclaracions i afegits polítics i literaris, el premi ha sigut anar a Europa.
Els temporers a Lleida es queixen. Les grans superfícies exigeixen preus baixos i les rebaixes van de ma en ma.

ESPANYA: La fiscalia acusa a Ronaldo de frau fiscal de 15 milions de euros. En la petició surt el cas Messi.
Incendi important prop de Doñana. Mals pensats, o no, sembla alguns insinuen que ha sigut intencionat. En els boscos cremats es diu que hi havia o hi ha una intenció de instal•lar-hi un dipòsit de Gas Natural.

EUROPA: Macron aconsegueix majoria absoluta del nou partit. Els socialistes baixen a la quinta força. Atemptats a dojo a Londres. No hi ha cap dubte que el terrorisme “low cost” s’imposa, amb procediments senzills, un cotxe o camió robats, que pot fer qualsevol jugant-s’hi la vida.
Mor Kohl, el reunificador d’Alemanya i peça bàsica de la UE, creador del euro.

EL MON: Trump abandona el pacte de Paris sobres l’escalfament global. Per altra banda refreda la situació amb Cuba.
Un nouciberataccomplica la vida a moltes empreses i governs a tot el mon, sembla que el nou elemnt emprat esmes eficaç que l’anterior.

La paraula de l’any segons el diccionari de Cambridge es la postveritat, que defineix com a “relatiu a –o que denota- les circumstancies en les quals els fets objectius son menys influents en la formació de l’opinió pública que no pas les crides a l’emoció i la creença personal”.
Pablo Iglesias continua “normalitzant” la vestimenta. Segurament de cares a la moció de censura va sortir per TV amb americana i corbata. Algú dels seus aembla comença el mateix camí.
El Barça, després d’una mala temporada, intenta reviure temps passats, ara celebren els 25 de Wembley, la primera copa d’Europa.

MAIG 2017

CATALUNYA: Jonqueres es posa corbata als Estats Units.
Informes sobre el tema Castor. Sembla ens exposàvem a una possible terratrèmol important. S’ha indemnitzat a Florentino Pérez i la quantitat la pagarem durant anys tots els consumidors. Sembla es va actuar a la lleugera en l’època de Zapatero i es va continuar en la de Rajoy amb un estudi geològic incomplert?. Ames cal comptar amb uns 15 milions l’any per el manteniment de lo fet mentre no es desmunti. Ay, el que pot la llotja d’un estadi blanc ?
Sembla es consolida la creació d’una renda garantida de ciutadania, important.
Raimon s’acomiada i fa 10 concerts al Palau.
Colau, hàbil, cercal’enfrontament entre ERC i el PdeCat. Per a complicar-ho surt el cas Gordó.
El Barça no se’n surt, resultat d’una temporada desigual. Donala impressió que hi ha tensions al vestidor. Alhora amb rumors que Bartomeu plega.
Messi es condemnat, surt el cas Ronaldo...
Sembla que un jutge exculpa Rato on hi ha 8 milions en joc.

ESPANYA: Els pressupostos va per bon camí, sobre tot per el país Basc que en traurà 1.400 milions mes i seguretat de cobrar-los durant anys. Els canaris també en treuen suc 11.000 milions per els partits polítics. Potser es bo recordar, pensant en Catalunya, que durant la redacció de la constitució no es va sol•licitar un regim econòmic com el basc per ordres d’un expresident, ara d’actualitat per altres motius. Entre els països de la UE Espanya en primer lloc en l’atur. En fiscalitat per la meitat. I en el preu de l’electricitat entre els primers.
Podemos presenta una moció de censura a Rajoy, curiós, pocs dies abans de les eleccions al PSOE.
Conferencia a Madrid de Puigdemont, Rajoy el convida vagi al Congres.
Elsdiputats al Congres recuperen la 14va. paga.
UNIO EUROPEA: Mentre els polítics van a la baixa, cada cop mes esta clar que qui mana a Europa es la burocràcia de Brussel•les. Merkel continua guanyant eleccions dels landers,en les darreres i per primer cop governarà a la Baixa Saxònia, fins ara feu dels socialdemòcrata. Macron capgira la política francesa, guanya de carrer amb un 25 % d’abstenció i 11 % de vots en blanc i nul. Sembla que la V República en porta a un nou de Gaulle. Malgrat tot, Le Pen fa 11 milions de vots.
El mon del futbol transvasat. Tots els alts càrrecs internacionals, FIFA, UEFA han cobrat suborns a mansalva. Ha provocat neteges generals i ara surt que tòt be del’enuig dels americans que van perdre el campionat del mon de futbol que va a Daquar amb vots comprats. El FBI investiga el cas i rep tothom. Un resultat es la detenció de Rosell. Un periodista suis va ajudar-hi.
Un nou atemptat del EI ara a Manchester.
Un ciberatacinformàtic col•lapsa a un centener de paios, tot fa pensar que de ve de Corea del Nord. A BritishAirways es queden col•lapsats, els sistemes informàtica cauen, dos o tres dies amb vols anul•lats... No pot ser una maniobra dels jihadistes?
EL MON. Trump continua esperpèntic, la Xina ho aprofita, ara inventen la ruta de la Seda per a consolidar el pais com a primera potencia econòmica.
L’escalfament global, a l’Estartit des del 1960 el nivell de l’aigua diuen ha pujat 10 centímetres.

ABRIL 2017

CATALUNYA: El premi Catalunya, Jimmy Carter rep Puigdemont a la seva Fundació durant 25 minuts i sense fotos. Jugant amb la propaganda exterior, l’efecte interior i el cost, es rendible ?
Divergències PdCAt i ERC: Bonvhei te un punt de raó, reflexa l’opinió d’un sector del partit.
ESPANYA: En una comissió d’investigació sobrés l’operació Catalunya, Rufian tracta de gàngster a De Alfonso antic president de la Comissió Corrupció i el cita a l’infern.Amb això ha aconseguit que tothom parli d’ell i estructuri una personalitat política.Mai he entès aquesta comissió si amb la legalitat vigent ja n’hi ha prou, recordant la vella dita del polític republicà quan deia “para los amigos, el favor, par los enemigos basta con la ley”. Algú ha comentat si aquest organisme ha servit pe regressar processos.
Montoro diu que les promeses de Rajoy fins el 2018, pocs dies després aterra el ministre de Foment.
Mor sobtadament a casa seva Carme Chacón. Potser degut a la cardiopatia congènita que patia ha viscut intensament. Segurament la foto revisant tropes a l’Afganistan serà una icona de la transició política.
Aclarit un punt dubtós i de mal creure: perquè Rato va dimitir del FMI, segons ell per motius personals. Es veu el van dimitir, el motius es que des del propis coreus del FMI ordenava i dirigia operacions particulars.
Un ex president de la comunitat de Madrid detingut i processos a dojo d’alts càrrecs. Doina la impressió que hi ha ajudat les darreres manipulacions dels fiscals han emprenyat als estaments judicials.
Una associació de veïns d’un barri madrileny volen treure el nom d’un vial anomenat “Ciudad de Barcelona”.

Podemos s’enfada amb la Coca-Cola si be un membre important dina al Senat i beu Cola-Cola.
UNIO EUROPEA: Eleccions a França, marquen el fi de la V República. Els republicans no se’n surten i els socialistes enfonsats. Passa com el 2002 on tots es van unir contra el pare Le Pen. Ara tots a favor de Macron contra la filla. Tot fa pensar que guanyarà Macron, si be no te partit. Serà interessant veure les legislatives que es faran el mes de juliol.
Veus aquí com el Brexit ens porta a un tema recorrent: Gibraltar. Un suposat dret de veto d’Espanya no tira endavant al Parlament Europeu. Londres no cedirà i una part important d’Andalusia viu del panyo ... i la ombra de Ceuta i Melilla.
Continuen els atemptats terroristes, un policia mort a Paris.
MON: Trump –cada cop mes de mal definir- bombardeja Síria com a represàlia per l’ús d’armes químiques. Fa enfadar a Putin.
Carter es desentén del referèndum, Trump també.
Erdogan es proclama el nou califa de Turquia. Guanya per la mínima unes eleccions manipulades del tot. La revolució d’un grup de militars ha sigut, segons diu ell, un regal de Déu. S’aferma el tàndem Putin / Erdogan contra la Unió Europea. Creixen les dictadures “democràtiques”. Hitler va començar així...
May convoca noves eleccions al Regne Unit, hi ajuda u partit laborista en hores baixes. Alhiora intenta retrossar el Brexit, si be de oment la UE no hi cau.

I dins el pessimisme que porta aquesta tercera guerra mundial, no declarada,no deixem de valorar el creixement demogràfic, mal repartit i en el fons del fons potser la base de tot. Un complement: el Govern Espanyol acaba de crear una comissió sobre “EstrategiaNacionafrente al Reto Demografico” presidida per la exsenadora del PP EdelmiraBarreira.



MARÇ 2017

CATALUNYA: El PIB català bat un nou record, superior al de la pre-crisi.
Unió es desfà. Deixa 22 milions de deute. On han anat ? Una baixa a la tercera via.
El Barça. Una de freda i una de calenta. Però recordarem la nit de la remuntada.
EL CAS PALAU: Es el judici a tota una època. Fou detectat per Hisenda al veure una abundància de bitllets de 500 €.
La instrucció ha durat 8 anys. Millet i Montull, els principals implicats a la fi reconeixen un finançament a Convergència, que porta a la implicació del tresorer del partit. Els diners venien de Ferrovial.
Apareix a darrera hora un pacte amb el fiscal per part de Montull a fi de salvar la seva filla on manifesta que els diners van a Convergència i queda un 2 % per ell i Millet. Però curiosament l’ordre de intervencions canvia i el primer a declarar es Millet que també confessa el finançament il•legal. Cosa que treu, en part, interès ja a la declaració de Montull.
EL CAS HOMS: Es veu al Suprem, l condemna es curta, 13 mesos. Menys que a Artur Mas i companyia.
EL 9-N: Surt molt aviat la sentencia, penes lleus si be condemna amb inhabilitació per a càrrecs públics, Irene haurà de plegar coma diputada ? De moment no. . Aquest rapidesa pot indicar diferencies amb el suprem per el cas Homs.
Piqué atribueix al poder dela llotja del Bernabeu el diferent tractamentfiscal dels casos Neymar i Messi que volenportar a la presó i a Ronaldo ningú li diu res. Es clar, a Madrid s’enfaden.
ESPANYA: ETA anuncia tornarà les armes. Indiferència per part del governs espanyol i francès.
Vaga d’estibadors i taxistes. En el fons hi ha el mateix desencadenant, la liberalització dels nou temps. Recordem com UBER sense tenir un sol taxi, vol dominar aquest mon. Com Airbnb controla el mon hoteler sense tenir un sol hotel. De lluny hi ha la política de Thatcher i Reagan.
Desprestigi creixent de les caixes d’estalvi amb processos als seus directius. Els partits polítics hi ha jugat, nomes es salva la Caixa i alguna basca que van resistir la pressió política. Hi ajuda els sous i jubilacions altes dels propis que varen enfonsar-les. L’esquerra torna a treure el tema de la banca pública. Noms: Rato, Fernàndez Molto, Blesa, Narcís Serra.....
Rajoy va a Barcelona i ofereix 4.000 milions en inversions. Segons la Generalitat encara hi ha 10.000 milions pendents d’obra que no s’ha fet. Seria molt interessant conèixer com les inversions en altres comunitats –sobre tot a Madrid- quin es l’import de l’obra que no s’ha fet.
Interessant: Es va veure per primer cop a Iglesias amb americana al Congres. Vol dir quelcom ??
Al ministre de Foment el subconscient el traïciona, parla del eix mediterrani fins a Castelló i el continua fins a Madrid.
UNIO EUROPEA: Els resultats a Holanda porten un certa tranquil•litat. El populista Wilders guanya vots però queda segon. Si be perd vots el centre dreta torna a guanyar i sembla podrà formar govern. Caiguda estrepitosa dels socialdemòcrates i èxit dels ecologistes.
Atemptat a Londres davant el Parlament. Recordatori, al any just, dels atemptats a Brussel•les i Paris.
La UE celebra els 60 anys de la signatura del Tractat de Roma. Si be les perspectives de la Unió no son afalagadores, també no ens podem deixar per el pessimisme i s’han fet actuacions importants. Un error va ser l’ampliació rapida de 15 països a 27, ho estem pagant i ho pagarem temps. Un altre fet important: el binomi Trump / Putin intentaran anul•lar-la com sigui.
Escòcia vol un nuo referèndum per la independència, vol separar-se del Regne Unit. El motiu es el Brexit.
El Regne Unit inicia la sortida de la UE, May envia un escrit a Brussel•les. Vol negociar conjuntament sortida i situació post-sortida. Es curiós, servituds de la política, May era contaria al Brexit durant el referèndum i ara es una fervent partidària.
Suècia torna a nou a implantar el servei militar de 11 mesos.
VARIS: Mor Martin Guinees l’artífex de la pau a Irlanda del Nord. També ens deixa AgustíMontal. Mor Pere Mir empresari reconegut i el pal de paller de la recerca científica catalana en els seus iniciïs.



FEBRER 2017

6 FEBRER: Comenci el judici per el 9N. Un judici històric. Unes 40.000 persones ocupen els voltants del TSJC en suport als processats. Abans dels fets la Junta de Fiscals de Catalunya havia considerat no hi havia delicte. La Junta Central considera el contrari i s’inicia el procés. El Fiscal General dimiteix.
L’èxit de la jornada el 9-Nva provocar un “calentada” i el govern central va decidir iniciar el procés. Error fatal que ara estran pagant. El PP tenia en aquells moments una eleccions properes. D’una manera molt discreta van haver-hi pactes entre les dues parts, sembla que el resultat del )-N i l’actitud deMas a la nit sembla va enfurismarsectors del PP.
L’estratègia de la defensa de Mas i companys va ser jurídica, no va haver-hi desobediència. Va donar un caràcter tècnic, van ser els voluntaris els autors de tot. La CUP es queixa i considera s’havia d’adoptar un fons polític. Cosa curiosa, a Jonqueres no se l’ha vist enlloc, nomes uns moments a la manifestació d’apertura del judici.
Una segona part ve després amb el judici a Homs com aforat per el Tribunal Suprem. Homs s’equivoca en declaracions prèvies. Tambéhariad’haver renunciat a l’aforament i ajuntar-se a Mas i conselleres.
Anem al fons: L’escanyamenteconòmic ben planejat contra Catalunya seria el primer pas per el diàleg.Entre moltes, una data darrera: 1.000 milions de fons europeus destinats al corredor mediterrani, obra vital per tothom, van anar a les rodalies de Madrid.
I diguin el que diguin, uns i altres, negociacions sobres el tema català n’hi ha hagut sempre. No esredueix al 11 de gener on no han sortit be, ni uns i altres. Tornem a Tarradellas, en política es pot fer tot menys el ridícul.
ELS FISCALS: Estan de moda. Paguen el fet que el Fiscal General depèn del Govern. Un recent neteja de fiscals porta queixes i l’anterior fiscal general dimiteix ja que no esta d’acord amb el ministre. Ara n’han posat un denou que creu.
CATALUNYA: Surt de nou el cas del 3 % amb el cas Pika torna la escenografia amb registres no ordenats per el jutge un parell de deis abans del judici a Mas. Sobres el turisme Barcelona te el perill de morir d’èxit (com deia González) per culpa de l’excés de turistes, afegim-hi de poca qualitat. Han col•lapsat també el mercat de la Boqueria.
S’inicia un judici prometedor, el cas Palau. Semblaque Montull per salvar la filla declarar els beneficiïs de Convergència.
El MobilWorldCongrees ha portat mes de 100.000 persones in ha deixat a Barcelona mes de 465 milions d’euros. Es veu com des del mòbils es mourà el mon. Queda el dubte si el mon esta preparat pel canvi accelerat. Un afegitó, el grafe, un material resident i prim que fa miracles.
ESPANYA: L’electricitat continua augmentant de preu i el ministre no sap que comentar. Una data, potser indicativa: El 70 % dels membres del consell de Red Elèctrica Española tenen vincle amb la política.
La sentencia del cas Nóos sembla favorable a al Infanta. Valorem el fet que fa uns anys, en vida del Rei emèrit no s’hauria fet. El fet jutjat va portar a la dimissió de Juan Carles I, no per la cacera d’elefants.
El batibull d’informes policials, que tot de cop surten a la premsa, sembla es el resultat de picabaralles entre els serveis del CNI i la policia nacional.

ELERMENTS DOLENTS: Un verí neurotòxic XV mata KimJongNam, germà del dictador de Corea del Nord.
Un virus dels ocells mata l’aviram i obliga a sacrificar l’aviram d’una colla de granges. Alhora un paràsit, la Xilellafastidiosa mata les oliveres i altres arbres.
TRUMP: Vol augmentar sensiblement el pressupostmilitar a costa de reduir altres despreses iserveis. Vol “guanyar guerres”
UNA QUESTIO PREOCUPANT: I potser esta en el fons de la majoria de problemes actuals. La demografia. Dades recents diuen que de 7.000 milions de persones passarem fins a 11.000 milions. Quan si arribi el creixement quedarà estabilitzat.

RODALIES: Al contrari de les rodalies d’Adif-Renfe, amb accidents quasi diaris, els Ferrocarrils de la Generalitat van be i ja han superat el numero d’usuaris de abans de la crisi.
EUROPA: Una cimera de caps d’Estat a Malta ha estat inútil, passen de puntetes sobres el cas Trump. Putin continua afermant-se.
MON: El 2016 ha augmentat de manera important la venda d’armes. El dos principals productors son EUA i Rússia, Espanya està al setè lloc. El dos principals compradors son la Índia i l’Aràbia Saudita.
La democràcia van perdent, 67 països han perdut drets l’any 2016. 36 n’han guanyat.
Els Oscarsfan el ridícul, s’equivoquen de premiats.
El Tribunal Suprem condemna un diari que va publicar la foto d’una persona treta del Facebook.
El Madrid continua amb el favors dels arbitres, al cam del Villareal els arbitres surten amb unes bosses amb regals del Madrid. Sembla es una practica habitual, “subornar” als arbitres.



GENER 2017

JO PREGUNTO: Una nova experiència de TV3. En general interessant i Puigdemont se’n surt bastant be.
Les preguntes massa llargues, moltes un míting personal. La impressió sobres el participants es que va ser massa radical i esbiaixada del tot cap un sector radical.
Sobres aquest punt d’una selecció dels participants massa parcial, a TV3diuen va ser per elecció entre els que es van presentar. Algun comentari en el sentit que a TV3 mana ERC.

TRUMP: Pren posició amb un discurs:Americafirst. Amb un to populista. Conseqüent amb el que anuncia en una setmana i amb ordres executives anul•la la reforma sanitària d’Obama, fora tractats comercials transatlàntic, prohibició d’entrada als EUA de ciutadans de països àrabs.. Una especia de Colau al reves. Assenyala clarament els seus aliats, rep la primera ministre anglesa, parla amb Putin i ho farà amb Netanyahu.
Sembla que conservarà la participació a la OTAN. En fi, el que ja queda clar es que Europa queda de banda. Tot plegat es va a un nou ordre internacional. Manifestacions contra Trump,a tot arreu, per les mesures dels refugiats, també a Europa. Una esperança, sembla que aquestes ordres executives han de passar per algun filtre, malgrat al Senat hi te majoria el propi partit republicà es d’esperar que sorgeixin obstacles. De moment ha anomenat un membre del Tribunal Suprem afí.
Contra lo esperat, la borsa puja als EUA. Darrerament ha internet donar la impressió que la relació amb Putin es comença a refredar. L’animositat amb la Xina continua, malgrat te el deute americà, Clinton deia sobres el tema com es difícil negociar amb el teu banquer.

CATALUNYA: La CUP votarà els pressupostos per arribar a la xifra justa necessària. Condicionat al referèndum al setembre. Puigdemont anuncia que no es tornarà a presentar,difícilment sortiria. Tot fa pensar que el nou president serà Jonqueres amb un pacte amb els comuns, preferit, o amb la pròpia PDeCat. Això si Colau no vol la presidència de la Generalitat. Sembla que el seu pla d’hotels, ja als tribunals, pot costar 200 milions d’euros per indemnitzacions.
La intervenció de Puigdemont al Parlament Europeu ha creat una certa confusió, molts creuen era al propi Parlament i no a uns sala propera.
L’estelada dels fanals dels Reis i les declaracions del jutge Vidal son actuacions inoportunes que no ajuden. Si be Vidal plega immediatament com a senador.
Els pagesos es manifesten i els tractor ocupen carrers a Barcelona. Estan desprotegits, les grans superfícies manen.

CLAUSULES SOL: El Tribunal Europeu anul•la les clàusules sol. Un regal que el govern va fer als bancs. Així mateix l’ona de fred passada ha tret de nou el tema de les companyies elèctriques i l’alt cost de l’energia al país. Una mostra: Les energies renovables continuen postergades, sobre tot a Catalunya. Que ha passat a Espanya amb les companyies elèctriques ? Manen absolutament.... El nou ministre diu que l’electricitat continuarà cara.

Mor Mario Soares i Trillo deixa l’ambaixada a Londres per el tema de l’avio Yak-42. En fi, comencem un any molt complicat i amb perfectives gens afalagadores. La judicialització esta per sobre de la política. Ho veurem el 6 de febrer

DESEMBRE 2016

Un camió envesteix un mercat de Nadal a Berlín I provoca 14 morts. Quasi al mateix moment assassinenl’ambaixador rus a Turquia. La nit del 31 un atemptat a una sala de festes d’Ankara provoca una cinquantena de morts. No hi ha dubte que estem dins la tercera guerra mundial.
El 23 es reuneix el Pacte sobres el referèndum, Hi va Colau i la presencia dels comuns obliga a la fi a un acord d’una claraambigüitat, provar primer un referèndumpactat amb l’Estat. Entre tant, el corredor mediterrani s’encalla i les autopistes radials de Madrid les pagarem entre tots. Els procés a Forcadell va ràpid.
Al Madrid li rebaixen una sanció per fitxar juvenils com van fer al Barça, si be recorre i li rebaixen el càstig. La influencia de Florentino. A Ronaldo l’imputen per frau de 150 milions a hisenda. Un jutge de Madrid vol prohibir a El Mundo que publiqui la noticia i dona ordres quer cap diari d’Europa ho comenti.
A Europa una de freda i una de calenta: A Àustria per poc guanya un candidat proeuropeu i a Itàlia Renzi ha de plegar ja que perd un referèndum que intentava, sembla encertadament, estabilitzar la política italiana.
No hi ha un pam de net: 8 ex-comissaris europeus treballen al sector privat. L’ex-comissaria Kries que va perseguir a Uber, ara hi treballa. I no parlem de Durao Barroso a GoldamanSachs.
L’embolic a l’entorn dels Kirchner a l’Argentina continua. Un fiscal va morir d’un suïcidi sospitós. Diners amagats en un convent. Ara processen l’ex-presidenta i l’embarguen per 600 milions.
Mor Joan Baptista Cendrós, creador del massatge Floid, en època franquista un autèntic mecenes creador i col•laborador de tot el que es va fer en aquells moments per defensar la cultura catalana
Continuan desapareguen els musics, mort George Michel. Kirk Douglas centenari.
Acaba l’any 2016, probablement el pitjors dels darrers anys: Guanya el Brexit al Regne Unity, Trump es una incògnita però de moment es dissenya un matrimoni Trump i Putin inquietant, clarament dirigit contra la UE. Entre tant Obama expulsa diplomàtics russos, Putin hàbilment no respon i diu esperarà mani Trump.
En fi, un any magre amb el perill que el proper sigui pitjor.

NOVEMBRE 2016

La justícia britànica diu que el Brexit l’ha de decidir el Parlament. Han apel•lat la decisió, volen marxar i sembla que l’actual parlament no ho aprovaria.
Erdogan ja es el nou califa turc, s’ha carregat tothom. Te el poder absolut i l’oposició a la presó o desapareguda. Com es normal, la UE calla. Note cap mes solució.
Catalunya rep per habitant 86,9 euros, Extremadura 142,6.
La gran noticia, la trompada. Trump guanya contra pronòstic i contra els desitjoseuropeus. Un vot contra l’establiment per part de les classes mitjanes.
Un gran perill per una Europa timbalejant. Sembla que Trump vol tornar a un aïllacionisme vers Europa, Obama vol dissimular-ho. Fa pensar que el nou president esta dissenyant un pacte amb Putin per anular Europa. Com el cas de Crimea, es pot donar el cas que Rússia recuperi Ucraïna i els països bàltics? S’estàdissenyant un retorn a la guerra freda. Els russos instal•len míssils al costat dels països bàltics. Son 80.000 milions de dòlars que aporten els americans a la defensa d’Europa, que passarà si abandonen en tot o part ?
Sembla que Trump es va decanta, en els nomenaments, per gent d’extrema dreta i afins ales gran companyies de negoci. S’ha de donar temps al temps.
Per altra banda Putin afavoreix econòmicament els partits de ultra dreta europeus.
Clinton no era de fiar per molta gent, escàndols econòmics, missatge privats i massa temps en política. Certs sectors opinen que en lloc d’un desastre que sortís Clinton, ha passat a ser un fracàs el fet que surtiTrump.
Mort Castro. Com tot dictador sempre hi dos costats. D’entrada va eliminar milers de persones no addictes, va igualar la societat cubana per baix. Sanitat i educació van ser millorats, si be no es troben medicaments a Cuba. L’ha afavorit el sentiment anti americà.
Coincidint o no amb aquesta mort, desapareixen els pesos convertibles i es diu es crearà un impost per la seguretat social i ingressos personals.
Ha mort LeonardCohen, potser es mereixia mes el Nobel de literatura que Bob Dylan.
El Barça opta pels japonesos amb Rakuten coma marca per els jerseis.
Un nou delegat del govern a Catalunya, Enric Millo, gironí i antic Unió Democràtica.

OCTUBRE 2016

El primer dia del mes es reuneix la Comissió Gestora del PSOE, Sánchez que intenta un govern amb Podemos, Esquerra Unida i la complicitat de Convergència no se’n surt. Segons ell seria l’única manera de perviure la socialdemocràcia, que per cert esta prou fotuda a tot Europa. Perd la votació, dimiteix i es crea una nova gestora amb el president asturià Javier Fernàndez. El dilema era de mal solucionar: O abstenció o noves eleccions, on el PSOE segurament hagués baixat mes. Sembla hi havia un pacte de fet entre Podemos, PSOE i Convergència.
Sembla les dades d’enquestesdonaria quasi majoria a la col•lació PP i Ciutadans.
Tot fa pensar que una abstenció a Rajoy esta clara, si be hi ha una divisióevident. Sembla que e PSC i els mallorquins no volen abstenir-se, es va a una divisió clara. Per això el nou president Javier Fernàndez allarga una convocatòria mentre intentaarribar a un consens. El Rei intervé per e forçar uns decisió i convoca de nou tots els partits. En tot el assumpte, el tema Catalunya ha sigut important.
Iceta guanya a Parlon i es confirma com a primer secretari del PSC. Es un gat vell de la política dins el partit. La diferencia entre els dos es d’un 8 %. Confirma no s’abstindrà en el cas Rajoy. Tensions amb el PSOE. La paradoxa eterna, mal si fas, mal si no fas.
Una derivada interessant, sembla que si s’abstenen, Podemos amenaça en trencar el pacte en algunes autonomies. Dintre continua la lluita entre Iglesias i Errejon.
Una manera intel•ligent de solucionar aquest impàs seria anar a uns nous “pactes de la Moncloa”.
S’acaba el sainet; A la fi Rajoy se’n surt, Sanchez plega com a diputat i comença u a campanya per ser elegit de nou Secretari General.
Després de Colom toca a la Sagrada Família. Un regidor barceloní, arquitecta, diu es una “mona de Pasqua” i sembla hauran de pagar impost de construcció. Cosa que en edificis catalogats i significatius els ajuntaments no solen fer. Una altre consideració es si es segueix el projecta original que preveu enderrocs importants de cases veïnes, o la cosa es dilueix per part de Colau. També va borrar Samaranch d’un monòlit. Agradi o no, es l’home que ha fet mes per Barcelona. L’exposició al Born sobre el franquisme no s’ha explicat be, no s’ha entès, han hagut de retirar a l’estàtua de Franco de capitat. Tampoc Colau i els seus volen entendre el significat del Born. Darrerament es va aprovar un vot de censur contra ella, si be no obliga a res.
La tensió entre EUA i Rússia augmenta, sobre tot degut al cas de Síria. Putin es sent fort. Es diu esta subvencionant als partits d’extrema dreta europeus. Per cert la flota russa que s’abastia normalment a Ceuta, no pot fer-ho per pressions de l’OTAN.

Sorprenentment a Colòmbia no accepten el pacte amb els FARC. Unaversió que es córrer es que esdegut a que sospiten que el negoci de la cocaïna continua en mans de les FARC.
Surt un problema, molts ajuntaments volen treballar i no commemorar el 12 d’octubre. Sembla que una festa per força no es festa. EL CAS Badalona es complica, no fa cap gracia veure un regidor estripant una ordre judicial, agradi o no.
En el cas Gurtel, apart de la corrupció general en els governants i en concret en el PP, surt com el Banc d’Espanya va permetre que sortís Bankia quan tenia informes que era totalment inviable. Tots volien conservar la cadira. Al començament el governador del Banc d’Espanya era del PSOE.

Es nota una judicialitzacio cada mes més important de temes que s’haurien de resoldre políticament.
El premi Nobel de literatura per Bob Dylan. Un poeta musical, lletra i música barrejades.
No tot son males notícies, el sincrotró Alba de Cerdanyola inaugura una nova línia de llum. Una eina bàsica d’investigació en molts camps.
El problema dels refugiats s’enquista. Ara a França han arrasat el camp que hi havia a Calais per passar al Regne Unit.
Sembla que l’atur baixa en conjunt i que la situacióeconòmica global es bona, si becontinuen diferencies i no afecta a tothom. Però el crèdit bancari no creix.
A la UE les coses no van be. En el plet amb Russia sobre ela guerra de Sitria Putin fa el que vol i Bruselles calla. El gas te la paraula.



SETEMBRE 2016

Un mes mogut: A Rajoy se li complica la vida amb el cas Soria. L’anomena per un alt càrrec al Banc Mundial amb 18.000 € mensuals. Sembla el fan dimitir i la culpa va per Guindos, que per cert al càrrec esmentat hi afegeix com ajudanta a la seva neboda. Si no fos prou, afegim-hi el cas de Rita Barbera que, pressionada deixa el PP i passa al grup mixt del Senat. L’impacte d’aquestes noticies en part ve compensat per el càrrecs a Chaves i Griñán a Andalusia.
Vistosels resultats de les eleccions autonòmiques, esta ben clar no han afectat al PP ni a Galicia ni al País Basc. En aquest darrer, tot diu que les dades econòmiques assenyalen una millora econòmica important.Les eleccions aquesta vegada si, confirmen les enquestes. Majoria absoluta del PP a Galicia i a Euskadi majoria clara de PNB i descens de Podem.
Si que l’estabilitat basca porta a una altre consideració: Analitzar els papers del PNB i del que en diríem encara Convergència. Hi hauria mes a dir...
Passant al govern de l’Estat, continua l’impàs al govern central, sembla anirem a unes terceres eleccions. Surten els egoismes personals de Rajoy i Sánchez per sobres els interessos del país. Unes terceres eleccions possiblement interessen al PP a ERC, no gaire a Convergència ni al PSOE .
Al PSOE continua el declivi. Sanchez porta el dubte, entre si pensa que una abstenció front a Rajoy seria la fi del PSOE com diu ell o de fet son interessos personals. Continua impertèrrit, vol continuar i se sosté en el suport dels militants contra els barons. Un fet previ, en bona part lògic, després de perdre tres eleccions no hauria d’haver plegat? Si be també hi ha el fet que el descens ve ja de l’època Zapatero.
No vivim els millors moments del pais, cada cop es manifesta mes un sentiment, tota una retòrica, anti-poder, mai el prestigi de la “classe” política ha estat tan baix. Si bé sembla que la situació econòmica general, aparentment no esta malament, diuen va millorant....
A Catalunya no es pot dir que lliguem els gossos amb llonganisses. La CUP dirà si a Puigdemont, els pressupostos apart. Els cupaires, de tant en tant surten amb un estirabot, ara demana treure Colom de l’estàtua.
Problemes a Lloret, quatre hotels robaven la llum del carrer i sembla no pagaven cap impost, ni els municipals. I es descobreix per un incendi ocasional d’un generador. Es un cas mica estrany i que l’Ajuntament no digues res i el propietari encara no ha donat la cara. I tot de cop, el tema desapareix del mapa...
Merkel paga electoralment el tema des refugiats. Queda tercera al seu propi land. Al Senat de Berlin continua la tendència. Obama i Putin pacten una solució per la guerra a Síria, en principi una parada de la guerra que ja no es compleix.
Putin guanya de carrer les eleccions a Rússia. Ha fet la vida impossible als altres partits, si be tot fa pensar que la seva popularitat al país es molt alta. El caràcter rus s’avé a “dictadors demòcrates”. Malgrat tot, ja es un salt positiu després d’Stalin.
Cimera a la Xina dels 20 països mes desenvolupats. Segueix una reunió de líders europeus a Bratislava.
El nom de Partit Demòcrata Català no es acceptat d’entrada. Hi ha hagutuna certa lleugeresa en els tràmits per part de l’antiga Convergència. Era previsible que a Madrid cercarien tres peus al gat per anul•lar-ho, no es pot anar amb el cor a la ma.
La Diada es de nou un èxit, si be amb una assistència mes petita. Un organització perfecta. Si be es nota una certa indefinició en l’anomenat procés. Un cansament també? Les mesures estatals repressives en el camp econòmic continuent, averies constants a rodalies i una indefinició cada cop mes clara en el cas del corredor mediterrani. Continua allò de que “se consiga el efecto, sin que se note el cuidado”. Colau es declara sobiranista, no independentista.
La treva a la guerra a Síria ha durat poc, unbombardeig a un convoi ho acaba. Sembla fet per el govern sirià.
Continua la judicalització de la política, que porta als jutges a una situació incòmode. Han de solucionar per via de les lleis, un problema que es polític.
Un cas poc freqüent, en un país que no plega ningú, la vicepresident de Castella i Lleó dimiteix perquè la troben a un nivell altd’alcohol.
Novetats a Ausbanc. Sembla que per part del rei Joan Carles es van oferir dos milions a l’advocada acusadoracontra la Infanta. Alguna cosa hi ha ja que darrerament a l’esmentada advocada es reclamada per la justícia i li han tret el passaport.
Al Parlament Europeu contracten 300 empleats mes. Convoquen un concurs a fi que els entrenin a jugar a pokemon. Una consellera destacada sembla tenia també negocis poc clars.
Una bona noticia, a Colòmbia es signa el pacte amb les FARC. Assimilarguerrillers, tornar-los a la vida civil, no es una experiència fàcil, molt interessant. Veurem com acaba, si be es molt esperançador.
Mort Shimon Peres que tant ha fet per la pau entre jueus i palestins.
El Regne Unit retarda la sortida de la UE i entretant vota contra un Exercit Europeu.
I el tema dels refugiats continua essent un punt calent, punyent, que la majoria de governs procuren eludir. Nomes Merkel ho enfoc clarament i ho esta pagant car.

AGOST 2016

Un agost calorós com pocs, sense pluja i amb una afluència turística com mai. No ens enganyem, Fora d’Itàlia i Espanya, visitar altres punts del Mediterrani te el seu risc.
El PP i Ciutadans es posen d’acord per investir Rajoy, si be es queden sols. Sanchez es nega en rodo a abstenir-se, Malgrat les pressions d’alguns “barons”. El PSOE te una perspectiva difícil, l’actitud en un sentit de país, seria l’abstenció. Estan com esta cada cop menys votat, corre el perill que se’l mengi Podemos. Per altre banda hi ha l’ambició personal de Sanchez, que ha cada bugada per un llençol.
Rajoy no surt a la primera, queda per veure que passarà a la segona, si be tot sembla que votarem denou per Nadal. Som el ridícul d’Europa... No ens queixem si no hi ha espanyols entre els alts càrrecs comunitaris.
Tot i així, sembla que les dades econòmiques milloren malgrat estar sense govern. Si no fos perquè Brussel•les vol els nou pressupostos ..... podríem continuar.
El TC suspèn l’acord del Parlament de Catalunya. Un clara disjuntiva entre legalitat i legitimitat. Per cert, ha estat de visita privada a Palafrugell el president del Tribunal Constitucional.
Putin i Erdogan es posen d’acord per fer un front contra la UE.
A les Olimpíades Espanya ha tret les mateixes medalles que a Londres, si be una bona part en esports totalment minoritaris. Totals predomini femení,
Sembla que el brot de colera d’Haití els van portar del Nepal les tropes de pau de l’ONU.
Mor el polític i filòleg Jordi Carbonell que fou president d’ERC.
Una bona noticia, pacte definitiu a Colòmbia amb les FARC. Tirar-ho endavant no serà fàcil.
Ha mort sir Anthony Jay creador a la BBC de la sèrie “Si, ministre”.
Terratrèmols important a Itàlia, centrat a Amatrice. Uns 200 morts i mes de 500 ferits. Pràcticament no queda res dempeus. Fa poc va passar un de semblant també a la mateixa zona dels Apenins.
El tractat TTIP entre la UE i els EUA no marxa. Els americans es veu no accepten les regulacions europees sobre tit en temes de seguretat en el treball i la protecció i assistència social. A mes, Obama te mes interès per Asia.
Les cessions en aspectes fiscals a les grans firmes per part dels governs europeus esta ben clara. Però ara sembla alguna cosa es mou, la UE ha posat a Apple una sanció de 13.000 milions d’€. Naturalment el govern irlandès enfadat. Amazon te el domicili fiscal a Luxemburg... sembla gracies a Juncker l’actual president de l’Unio.

JULIOL 2016

La sortida del Regne Unit de la UE es confirma. Una nova primera ministra, que de moment nomena un nou govern de gent del Brexit, amb el cap del moviment, l’ex-alcalde de Londres Johnson, com a ministre del Foreing Office. Si be allargant la sortida, sembla ho preveuen per el 2018.
El Brexit augmenta el pessimisme que flota per Europa. Avui dia els grans productors son Xina i la Índia, la industria manufacturera a Europa s’acaba, vivim molt be i costa aprimar-se. Turquia s’aliarà amb Rússia. Tot en detriment de la UE. La meva generació no ho veurem però deixem una mala herència als que segueixen. Tant de bo m’equivoqui, però tornem a allò de la similitud d’Europa amb l’orquestra del Titànic, que continua tocant mentre el vaixell s’esfondra. I en el fons, un creixement demogràfic desequilibrat que ens portarà al caos.
Escandol al Prat amb Vueling amb nombroses anul•lacions. Una previsió de l’estiu interessada i equivocada, feta per algu per volia pujar dins el conjunt d’empreses, porta a una mancança de personal i avions.
Un altre cas com l’Espanyol, Berlusconi ven el Milan als xinesos per 400 milions d’euros.
Problemes amb els top manta, la cosa s’escapa de les mans a Colau i ha de fer marxa enrere. El seu numero augmenta exponencialment, es una solució fàcil per emigrants sense feina. Sembla que una manera d’eliminar-ho seria acabar amb les xarxes qure importe material xines, però això tocaria masses interessos internacionals. Agreujat per el fet que en ple estiu afecta a la majoria de pobles de la costa. El cots de la policia dedicada a la seva prevenció, gens eficaç, cada cop es mes alt, que obligarà a cercar una solució, gens fàcil. Colau posa un impost als pisos buits a Barcelona. Afegim-hi el problema greu de l’acumulació de turisme a la capital que obliga a prendre mesures. S’ha vist ja a Venècia.
Un grup de premios Nobel acusen greument Greanpeace de impedir els trangenics. Que de manera natural han existit des de segles. Concreten l’acusacio amb el arroç daurat font de vitamina A.
Messi es condemnat a presó. Malgrat el fical no ho damnava, si l’advocada de l’Estat que es diu era de la junta directiva del Madrid. Una maniobra per a provocar la marxa de Messi? Surt la comparació entre Messi i la Infanta.
Morts per la policia que acaba amb l’assassinat de policies blancs als EUA, com a represàlia per la mort de negres. El fantasma radicalitzaciótorna als americans?
Augmenta la capa d’ozo. Bona noticia, sembla deguda a la prohibició dels cloro fluocarbons.
Un informe Chilcot posa en evidencioa a Blair per la guerra del Iraq. Durao Barroso fitxa per a Goldman Sachs, les “portes giratòries” funcionen de “conya” amb la gran majoria de ex-alts càrrecs.
Nou nom per a Convergència, Partit Demòcrata Català. S’han inspirat en el partit americà. Un nom una mica anodí, de fet demòcrates ho som, o ho hauríem de ser-ho tots. Sembla que al començament del congres fundacional, després del funeral de Convergència oficiat per Trias, seguin tàctiques encara pujolistes es volien imposar un noms que la militància no va acceptar del tot. Fa pensar que al nou PDC les bases no creuen massa i surten candidats no previstos. Sembla hi ha un rejoveniment, que hauria d’anar mes amunt.D’altre banda, jo hagués mirat de conservar el mot convergència d’alguna manera.
Vista l’evolució convergent, puc comentar ara, que el passat desembre ham vaig donar de baixa del partit, si be he pagat la cuota d’aquest any no sent ja militant. No estava massa d’acord amb el pacte JxSi. Des del primer dia, JxSi esta en mans de la CUP. Manen, no els aprova els pressupostos. La moció de confiança de Puigdemont els te lligats.
Amb tot el respecta per la CUP, malgrat errors i decepcions, no soc anti-sistema, encara hi crec, malgrat calen reformes clares. El pacte de JxSi es barrejar aigua amb oli, els fets ho han confirmat. L’independentisme no es un detergent prou fort por lligar-los.
Cop d’estat fallit a Turquia, dona una impressió possible, que ha estat preparat hàbilment per Erdogan. S’ha acabat Ataturk i el laïcisme. Les xarxes socials vam ajudar-lo, ara les tanca totes. Tot fa pensar que entrem en una dictadura islamista. La represàlia ha estat duríssima, milers de persones detingudes o cessades, es parla de la pena de mort. Un base bàsica de la NATO esta a Turquia, sembla ja que Erdogan se l’ha quedada, al menys es lo que molt subtilment anuncia la premsa. La reacció dels EUA i UE es la de aquells que estan lligats de mans i no saben que fer, o no poden.Erdogan ha eliminat a tot Deu que li feia nosa. Es el nou Sultan, ja s’ha posat d’acord amb Rússia.
Atemptat a Niça, un camió arrossega el passeig dels Anglesos. L’origen jihadistes esta cla i sembla preparat de temps. Atemptat a Munic amb 9 morts, sembla no lligat amb els jihjadisme. Estem clarament dintre una tercera guerra mundial amb els radicals islamistes, de mal defensar i que no te fronteres. Un altre a l’Iraq amb 80 morts. No paren. Cal pensar en el cost important que porta als Estats mantenir el regim d’alerta, el cansament a la pròpia policia i de la gent. Es diu que s’han evitat atemptats...
A l’entrega de despatxos dels nous jutges, un 90 % dones. Felicitats!!
Hem viscut un Tour de França avorrit. L’anglès Chromme ha dominat des del començament sense cap resposta d’altres d’equips. Una prova, es el tour que hi ha hagut menys abandonaments. Això si, molta gent a tot arreu.
El Parlament aprova les bases del procediment d’independència. Com era d’esperar, Madrid ho impugna al TC i aquest ho anul•la. La CUP lliga el suport a Puigdemont a la DUI.
Rodalies continua amb accidents a dojo. Tot dona per pensar, un cop mes, que es una represàlia per actituds ja comentades mes amunt.
Si hi ha una persona que ha fet per Barcelona es Samaranch. Per sobres d’una trajectòria política que potser no agradi a alguns. Colau esborra el seu nom d’un recordatori dels Jocs Olimpics. Sobren els comentaris...

JUNY 2016

Per una vegada no comenten en una noticia política. Tot el contrari: Un nou túnel sota els Alps s’acaba d’inaugurar. 57 quilometres de allargada, ha tardat 17 anys i ha costat uns 11.000 milions d’euros. Quan la UE trontolla, el Brexit s’imposa, els suïssos han fet un pas per integrar Europa.
El Regne Unit ha decidir marxar d’Europa. Si es que mai s’ha sentit europeu. No va deixar la lliura per l’euro i per ells la UE es un mercat important i prou. Si be es una realitat que la Unió nomes basada en l’economia hi ha ajudat. Tres comentaris: De Gaulle va vetar ja l’entrada anglesa. Una UE on pesen molt França i Alemanya no es cap atractiu per l’orgull angles. L’allau d’immigrants ha estat un motiu important del rebuig. I per últim, una decisió tan important com aquesta necessitaria un tant per cent d’aprovació mes alta.
A Gracia, després dels aldarulls passats sembla hi ha tranquil•litat. Tot fa pensar que algú s’ha mogut per arreglar-ho, Colau? Sigui el que sigui, benvingut.
Continua la mar de fons dins Transports de Barcelona, vaga del metro i autobusos aprofitant en aquest cas, els concerts del Forum. I sense una llei de vagues.
Chaves i Griñan imputats per els EROS.
Una dada interessant que no es comenta. Dins els països amb mes participació en la llista Falciano del HSBC d’evasió fiscal, el tercer país mes important, amb 14.800 milions de dòlars es Veneçuela, un país arruïnat. Curiós?
La CUP esmena els pressuposts i aquest decauen, retirats. Puigdemont amb seny anuncia una moció de confiança i els pressupostos prorrogats. Un grup anti-sistema es val de les oportunitats que li dona el sistema. Confirma lo repetit tantes vegades, les contradiccions intrínseques de JxSi , alhora que una base autonòmica mes ample no es va aconseguirel desembre i tampoc ha passat en les del 26 de juny.
Escàndol al Barça, Bartomeu i Rosell es salva de ser processats pel cas Neymar a canvi de 5 milions que pagarà el club. Es curiós, la junta actual continua el plet contra Laporta i en canvi ells, pagant, es salven. Es diu que si passes en una companyia privada seria la solució, però amb un cub amb milers de socis... No hi ha un pam de net.... Continuant en futbol, Messi es el primer contribuent del país, s’ho creu algú? Les grans fortunes d’aquest país, no cal citar noms, que paguen.. Sicavs, Panama, i el que no sabem.
Charles Aznavour, el mite de la cançó francesa, als 92 anys, canta als jardins de Pedralbes.
S’inaugura l’ampliació del canal de Panama amb participació important d’empreses espanyoles. Ha costat el doble del que es va pressupostar. Ha provocat picabaralles i una suspensió temporal de les obres. Com s’ha arreglat, no es diu....
La gran sorpresa: fallen les enquestes a peu d’urna i el PP surt guanyador. Una campanya massa prepotent de Podemos ha fet sortir el vot de la por. Nomes compensat a Catalunya i al País Basc. Entre corrupció i seguretat personals, la darrera preval. Afegim-hi una campanya electoral anodina, sense base. Molt pesada, que posa tots els polítics al mateix sac. El vot d la CUP on ha anat ? A Podem o ERC ?
Surten les converses de fa dos anys entre Fernàndez Diaz i de Alfonso. Impresentable del tot. Si be convindria conèixer com es van gravar i com van sortir pocs dies abans d e les eleccions. Quins interessos hi ha pel mig. Com al despatx d’un ministre no hi ha sistemes de protecció ?



MAIG 2016

El bisindicalisme sembla que s’aguanta, canvis a UGT.
El bipartidisme, mes ben dit la radicalització puja a tot arreu. Es manifesta a Àustria. A Espanya entre PP i Podem. A Catalunya on la CUP amb 10 diputats mana. Als EUA Trump se’n surt i Clinton te problemes per sortir front a un aspirant mes radical.
Chacón plega com a candidata del PSC, Marti intenta una jugada estranya si be de Madrid imposen Creixell.
Colau aprova els pressupostos amb l’abstenció de la CUP. Juga be el seu paper. En canvi els cupaires es neguen a aprovar els pressupostos del Govern. Presenten una esmena a la totalitat. JxS fa que tambalegi-la, d’independentisme no es un detergent prou fort per fer possible la barreja entre aigua i oli, que es el mateix que entre ERC, CDC i CUP. Sembla s’hauran de retirar els pressupostos, on hi ha 800 milions d’augments de despreses socials.
La nova campanya electoral diuen costarà 200 milions, si be els partits no es posen d’acord en reduir les despeses de campanya.
Trauran els bitllets de 500 euros. Si be donen tempos per a substituir-los. Un motiu comentat, apart d’afavorir el diner negre, els bancs tenen por ue el clients se’n emportin mes fàcilment el diner a casa.
Una nou fet terrorista que lliga dos països “preferits” . L’atemptat al avio que feia el vol Peris- El Caire. Es resisteixen a parlar d’atemptat, ho deixen difós de moment.
Mas afirma que seria de nou candidat a la presidència d’una Catalunya independent. Puigdemont segurament també.
Estelades a la final de copa. Un error de la delegada del govern. Un jutge ho corregeix, no entra en el fons de l’assumpte.
Batibull a la ANC. En el fons sembla que els partits volen un president afí. Per 5 vots guanya Sánchez a Liz Castro, sembla mes esquerrana.
Al Brasil cau Rousseff. Si be del nou govern ja cauen dos ministres. Un potimé.
Els fets a Gracia amb aldarulls importants per el desallotjament d’un local que havia sigut un banc. Els Mossos actuen com deuen, tot seguit venen critiques de actuacions exagerades per part de la CUP. Culpen la policia dels fets. El govern calla (hi ha pendents els pressupostos) nomes el conseller d’Interior diu quatre mots defensant als Mossos. Preocupa l’afany de culpar a la policia de tot, aquesta no te una feina fàcil. No s’ho mereix.
A Tortosa la votació popular aconsella reconvertir el monument franquista.
El futbol espanyol s’imposa. Les copes europees van a clubs espanyols. Això si, uns sorteigs sospitosos fan fàcil cada any el camí al Madrid, es parlà de boles refrigerades.

ABRIL 2016

Surten les llistes de Panama. Un barreja de evasors fiscals i situacions mes o menys legals. Mentre la lliure circulació de capitals i el disseny de l’economia mundial ho faciliti, res a fer. Si els propis governs europeus es disputen les multinacionals amb rebaixa d’impostos, no fem el boig... Entre Irlanda i Luxemburg s’ho quedaven quasi tot. Es curiós, no toquen cap empresa americana. Afegim-hi les Sicavs, només paga la classe mitjana i petita.
Als Estats Units hi ha un estat, Delawer, que es un paradís fiscal també. Confirma que els paradisos fiscals fan falta a la economia mundial. Estats Unnits en te un, el Regne Unit d’altres a les illes del canal.
La única solució seria que tributessin per el que venen a cada país, i això sembla no interessa a ningú.
Un espectacle teatral, les reunions entre PSOE, Podem i Ciutadans. S’escriuen cartes. Consultada la militància de Podem diu que no. Tot dona per a pensar que Podem es vol menjar el PSOE. Com ERC sembla que a la llarga ho vol fer amb Convergència. No oblidem la proposta inicial de Iglesias, volia la vicepresidència i el control dels serveis secrets. Un petit leninista-pop, que critica a la premsa perquè el critica. Es fill d’una televisió. Per part dels valencians de compromís, a darrera hora una proposta que el PSOE no vol.
No seria bo un president apolític de consens proposat per el Rei?
Un nou escàndol: Entre Ausbanc i Manos Limpias es veu havien muntat un sistema d’extorsió important i que donava resultats. Plets a tothom, si pagaves els retiraven. Es comenta que a la infanta cristina li damnaven tres milions d’euros. S’hi afegeix l’alcalde i una regidora de Granada.
Continua l’euro escepticisme. Holanda vota anti-europeu sobre un tema menor, el ingrés d’Ucraïna a la Unió Europea. Quan esta pendent la consulta al Regne Unit. Desprès de 60 anys de construcció lenta, l’arribada de milions de refugiats, la crisi financera de Grècia i el referèndum angles la porten contra les cordes. No sembla possible el pas cap una unió mes forta, anant be continuarà mes o menys unida sota el lideratge d’Alemanya.
Sembla que la banca endurirà el preu dels serveis, si be l’any passat va guanyar 10.400 milions d’euros.
El Suprem anul•la la llei sobre pobresa energètica. Les elèctriques tonen la seva força.
Vist tot l’enrenou, un recomanació: El llibre “Teoria i practica del pa amb tomàquet” de Leopold Pomes.



MARÇ 2016

Atemptat a Brucel•les al metro i al aeroport. Trenta i pico morts. Sembla son el mateixos autors de Paris. La policia belga objecte de critiques. Surten els mateixos comentaris i topics de sempre. Obliga a mesures de seguretat que costen una fortuna. Un punt de indefensió.
Pedro Sánchez passa a ser candidat. Pacte am Ciutadan’s. Podem no s’absté i Sánchez no surt. Si be, segurament li ha servit per a consolidar la secretaria general i la seva situació dins el partit. Continuen les negociacions i tot sembla acabarà em noves eleccions. De fi no deixen de ser una segona volta, no es cap drama. Una solució bona, però difícil, seria anomenar una personalitat del mon civil. Al reves de Catalunya, no cal ser diputat per ocupar la presidència. afegim-hi un govern de tecnòcrates ??
Tema refugiats. Un drama. La UE pressionada per moviments racistes d’extrema dreta, noi sap que fer. Passa el mort a Turquia a fi que se’ls quedi i paga 700 milions euros. En el tema, ara es Turquia qui mana, que per altra banda te greus problemes interns. Erdogan tanca diaris. Resposta: Nous atemptats.
La lliure circulació tambaleja a la UE, les mesures per a limitar-la, diuen costen 1.200 milions d’euros.
Plantofada a Merkel a Alemanya er el suport als refugiats. Puja la dreta populista.
Obama va a Cuba. No el rep Raul Castro. S’hi juga el prestigi personal d’Obama i els interessos comercials. Obama ja es un “anec coix” i ha de mantenir un cert prestigi.
Corrupció: A tot arreu, ara Lula da Silva també hi era pel mig al Brasil, en el cas Petrobras. Al Vaticà problemes greus, una parella pel mig i un cardenal es fa un apartament de luxe, amb diners d’altre finalitat. El papa Francesc fa el que pot.
Cinquanta anys de la caputxinada.
Colau te problemes amb el tramvia de la Diagonal. Els tècnics aconsellen autobusos elèctrics. Una operacio de 175 milions d’euros.
El deute de la Generalitat augmenta als 72.000 milions. Les agencies de qualificació el posen com porqueria. Jonqueres afirma que aquestes agències son un tinglado. Altres diuen que el deure es d’Espanya, no de Catalunya. De fora culpen del deute a les Comunitats Autònomes. Sembla que en materia econòmica dins el Govern, qui mana es Montoro, Guindos, que sap angles, porta les relacions exteriors.
Ha mort mossèn Ballarin als 96 anys. Autor dels llibres de mossèn Troncho. Tot un personatge, culte i divertit.
Un punt de conflicte institucions entre el parlament i el govern. El Govern no vol informar. Sembla a la fi ho farà sobre els acords de Brussel•les sobre els refugiats. Inconcebible que en una democràcia, el govern no informi al parlament.
Mor Cruyff que sembla ha revolucionat el futbol. Movil•litat i possessió de la pilota. Recordo la frase seva. Mentre tens la pilota, no la tenen els altres.
Ve el que era d’esperar. La CUP i JxSi no s’entenen. El que no era d’esperar es que les desavinences sortissin tan aviat. I mes tard o d’hora vindrà la tensió entre Convergència i Esquerra. Difícilment aniran junts al Congres. Esquerra puja i Convergència baixa.
Atemptat a Pakistan. TV3 no diu que s’ha fet contra cristians.
Dins el guirigall actual, una reflexió final: Les nacions, com les persones, comencen a actuar de manera racional, quan han esgotat totes les altres possibilitats. A veure si passa.....



GENER / FEBRER 2016

Sorpresa, fet ja inesperat: Mas es fa de costat i escull Puigdemont per president. Un gironí amic i alcalde convalidat de la ciutat. Es comenta si pressions de darrera hora, econòmiques i sembla de Llach, hi han ajudat. Mas es dedicarà al partit.
Les primeres decisions de Puigdemont son prudents i encertades. Si be apareix un fet del tot previsible, la CUP es desmarca progressivament de JxSi. D’entrada fa l’estira i arronsa, si be a la fi vota selectivament i fraccionadament els pressupostos. En altres punts ja vota descaradament contra.
I amb ERC no to son roses i flors, era d’esperar tensions. No oblidem que de fet, Jonqueres, mai ha deixat de ser candidat a la presidència. En el cas de BCN World, es separa de Convergència. Convergència esta fent i ha de fer un canvi important, ara be si hi ha eleccions al juny, ho te malament. Ja hi ha moviments, es dibuixen ja sectors concrets.
El rei no vol rebre Forcadell per a comunica-li la elecció del President.
Mor Muriel Casals atropellada per una bicicleta. Es substituïda la la presidència del la comissió Constitucional per Lluis Llach. Es diu que anava fora de la vorera en vermell.
El MOBIL World Congres, s’enfronta a una vaga dels transport públic. Colau intenta a darrera hora parar-ho, no se’n surt. S’han adormit una mica. Es un congres basic per Barcelona, una oportunitat que no cal deixar. La vaga ha provocat que ja surtin pretendents. Una vegada mes es nota a faltar una llei de vaga.
Tot fa pensar que la CUP i Podem no els interessa aquesta mostra del capitalisme. Es torna a parlar del grafeno, un nou material molt prim i bon conductor. Atrcatiu.
Desprès del 20-D, continuen inacabables consultes i contactes entre partits. S’ha acabat el bipartidisme tan còmode. Ara queda negociarà. No hi estem acostumats. Desprès de la renuncia de Rajoy, Pedro Sánchez intenta un pacte amb Ciutadans, no se’n surt. Ha estat mes un intent per part de Sánchez, de consolidar la secretaria general de PSOE, que espernça en sortir..
Brucel•les ja avisa, a qui governi, que s’han de retallar 10.000 milions. Per altre banda, corrupció a manta a Valencia. A Madrid també. Dimiteix Esperanza Aguirre. Fernández Diaz es queixa que ara surti la corrupció al PP i no es parli d’altres casos. Si que pot ser sospitós que surti en moments concrets, ara be quan va passar a Catalunya, deia tot el contrari.
El tema dels immigrants esta a punt de carregar-se la UE. El tractat de Schenguen esta tocat, tothom posa fronteres. La UE opta amb Turquia perquè retingui els refugiats. Mentre la guerra de Síria continuí, el problema hi serà. Pensant malament, els refugiats han estat un greu problema i fan trontollar la UE. Continuant amb mals pensamens, tot això que afebleix la UE va de perles a Putin i als EUA.. S’ha detectat una xarxa espionatge rus per desestabilitzar la UE.
Tornant a la UE, sembla que les grans multinacionals, amb sistemes d’enginyeria financera, s’estalvien de pagar 70.000 milions d’euros en impostos. Si be esta clara una competència entre paisos per rebaixar impostos.
Continua: Un espectacle gents edificant han estat les converses per evitar que el Regne Unit marxi de la UE. El BREXIT preocupa. Afavoreix Rússia. Hi perden el Regne Unit i Europa. Un comentari sobre la situació de la UE. Diuen que la Unió es com la orquestra del Titànic, que toca la mateixa musica mentre s’enfonsa.
Toca de nou l’esport: Desprès de la FIFA, escàndols en el tennis. La Federació Internacional de Tennis sospita de partits arreglats de cares a apostes.
Agressions a dones a Alemanya durant la nit de Cap d’Any. Es confirma que els autors son immigrants, i s’atribueix a la policia una certa tolerància o passivitat. A Polònia creix la dreta, te majoria absoluta.
Pacte final amb Iran. Fora les sancions i el petroli iranià pot entrar al mercat. Les empreses podran entrar al mercat del Iran. El capital retingut als EUA queda lliure.
Acostament església catòlica / església ortodoxa russa.
A Bolívia, Morales no se’n surt de modificar la Constitució a fi que i permeti tornar-se a presentar per quarta o quinta vegada. A Veneçuela, Maduro no cedeix.
Petits detalls. Vaig veure a TV3 a Iglesias en corbata. Es diu que la nena dels laboratoris Bescansa que va portar el fill a les Corts, a la sortida tenia de nurses que li esperaven el nen. Iglesias retreu l’abric de pell d’una periodista.
Apareix un nou virus de la ZIKA. Es transmet per mosquits i afecta seriosament sud-america. S’ha observat pot provocar microcefalia en embarrades. Per lo altre sembla no es greu, fins por passar i no detectat.
Varis: S’apunta la possibilitat que es puguin fer ecografies des d’un smartphone. Viquipedia compleix 15 anys.

DESEMBRE 2015

Les eleccions del 20-D a Catalunya donen la majoraria al tàndem Podem+Colau. Es evident un gir a l’esquerra i la fi del bipartidisme. Esquerra supera a Convergència. A Espanya guanya el PP i el PSOE aguanta. Ciutadans queda tercer i Podem quart. Podem ha tingut l’habilitat de adsorbir Colau, Compromís i Marees. De 62 diputats, en te 42, als altres son dels grups aliats. El problema vindrà quan vulgui fer grups parlamentaris. Queda tot obert.
A Catalunya el vot sobiranista aguanta i queda un espai indefinit que es Colau i Catalunya si que es pot, on l’aspecte social predomina sobre l’independentista. La indefinició sobre l’elecció de president, Mas aguanta, en front a la CUP.
Sorprèn la grotesca decisió de l’assemblea de la CUP on oficialment empaten les dues opcions de votar o no a Mas. Empat que no se’l creu ningú i que ha posat en un punt còmic als cupaires i a qui es va inventar aquesta solució. Fa pensar que el resultat que sortia no interessava a un sector ?
Recordem, la frase de Tarradellas quan deia que en política es pot fer tot, menys el ridícul. Es pot aventurar una possible divisió dins la CUP ?
A Veneçuela perd clarament Maduro. Tot seguit canvia el Tribunal Suprem i crea una Assembla popular. El preu del petroli ha gravat la situació econòmica, si be es difícil explicar com un país amb tan ta riquesa natural pot arribar a aquest punt. Fa difícil creure que tot es degut al boicot americà.
Augmenten les víctimes mortals en accidents de transit, sembla un 23 % mes. La crisi mitjanament superada i la gasolina mes barata porta a mes circulació i mes incidents.
La FIFA castiga a Blatter i Platini amb una inhabilitació de vuit anys. La corrupció no es nomes en política, esta dins l’ADN humà, contraresta’t o no per altres gens. L’Espanyol cau en mans xineses.
Deixem un any mogut. Sembla que la situació econòmica millora una mica, si be es pot parlar d’una millora la l’economia financera, no es pot fer de l’economia real en un país amb l’atur existent. Amb una UE que trontolla, alhora cada cop mes dividida i on el problema dels refugiats aprofundeix aquesta separació. El Regne Unit concreta l’amenaça de marxar.
De cares al proper any, que Deu ens agafi confessats
.

OCTUBRE 2015

Continuen les negociacions entre JxSi i la CUP.
Eleccions a Portugal. Guanya el centre-dreta, malgrat les retallades, si be no fan majoria absoluta. Els escàndols de Sòcrates, l’antic primer ministre, encara perjudica als socialistes. D’entrada donava la impressió que no farien com a Espanya,i no pactarien amb l’esquerra portuguesa. Seguin la tendnecia general, si ho han fet.
Surten opinions contra el sistema d’hisenda foral basca. Ni Franco es va atrevir a modificar-ho.
Un dia abans de la inauguració d’un congres de bisbes sobre la família, un alt teòleg vaticà Krzysztof Charamsa es declara homosexual i presenta el seu company. Si be es punt que l’actual papa vol entrar-hi, aquesta manifestació de moment fa mes favor als sectors conservadors.
El tema dels refugiats s’agreuja. Bona acollida la als paios de l’oest, als paios nde l’est surten inconvenients i posicions contraries. Putin, poc a poc, es treu la careta i intervé a Síria en ajuda de Baixar-al-Assad. No perdona la pèrdua parcial de Ucraïna i les mesures preses per la UE. El problema dels refugiats li va la mar de be per a crear divisió dins la Unió, per això no intervé per aturar la guerra siriana, malgrat les peticions americanes. De moment, en canvi, no apresa a Ucraïna, al contrari. Però ha aconseguit debilitar la UE i que el problema dels refugiats continuï. Turquia vol compensacions per contribuir a solucionar el tema dels refugiats, diners i carència de visats per entrar a Europa. S’ha convertit en el punt clau per aturar refugiats, Merkel cedeix.
El Tribunal europeu castiga Facebook i no li deixa para informació dels europeus a Amèrica. Si be les mesures adients, les ha de prendre cada estat.
Escàndol a Volkswagen. Truquen la informàtica, quan el cotxe esta en revisió baixen els gasos contaminants, quan est a la carretera tornen a pujar. Els enginyers se n’havien donat compte, si be arreglar-ho superava els diners previstos per a fer-ho. El fet es que una energia neta es molt cara.
Se celebren els 25 anys de la reunificació alemanya.
Inici de picabaralla entre Aznar i Rajoy, si be aquest darrer calla. Es que Aznar vol tornar-hi ?
Els jugadors del Barça costen 420 milions d’euros.
El premi Nobel de la Pau al quartet que des del 2013 ha aconseguit una certa estabilitat a Tunísia. Dos sindicats, un de treballadors i un altre d’empresaris, juntament amb l’Ordre d’Advocats i la Lliga de Drets Humans de Tunísia.
Atemptat a Turquia contra una manifestació per la pau amb els kurds, ha provocat 128 morts. D’entrada es pot pensar que l’autoria pot venir d’Erdogan, si be també hi ha motius per pensar que l’autoria es del Estat Islàmic.
Kim Nadal deixa també el PSC.
Colau rep demandes judicials per la restricció de llicencies hoteleres. La “casta” protesta. Per altre banda redueix el temps de la il•luminació per Nadal, si be es tira enrere mes tard per pressions dels comerços. l prohibeix cartells en pro dels toros. Vol fer canvis radicals amb una majoria inestable. Porta els sues problemes.
Les declaracions de Mas, Ortega i Rigau pel tema del 9-N porten a manifestacions massives davant la seu de tribunal.
La UEFA castiga al Barça per les senyeres de Berlin. Nous escorcolls a CDC. Anunciats abans per la premsa. Si be cal esperar, te un flaire electoral. Sembla han apartat la jutgessa andalusa que portava el eros.


SETEMBRE 2015

Dos temes predominen totalment. El problema dels refugiats i l’inici de la campanya per el 27-S.
Sobre els refugiats, finalment per part de la UE sembla comença un acord, si be alguns països es neguen a acceptar-ne. Finalment Rajoy accepta la xifra signada per Brussel•les i a Catalunya l’adopció de refugiats te una bons acollida per part de Generalitat i ajuntaments.
Malgrat això, continua sobre tot des de Síria l’emigració i la única manera de posar definitivament a la sortida es pacificar el país i fer fora Baixar al Assad. Tallar la font de refugiats sirians, necessita la col•laboració de Putin i aquest farà l’orni, es una manera de desestabilitzar Europa amb els refugiats. Els EUA cercant l’acord a,b aquest fi, de moment no se’n surten.
Tsipras guanya les eleccions a Grecia, això si, amb un 47 % d’abstencions. Un poble desanimat dubta de tot. El que serà impossible es que Grècia torni tot el deute. Dues coses mes: El escindits de Zipra no entren al parlament i que segons la llei grega, el primer partit reb escons de mes, com a premi.

Per part del PP es vol modificar les facultats del Tribunal Constitucional. Clarament de cares a una possible declaració d’independència per part de Catalunya. Un error, el TC esta per jutjar lleis, no persones. A mes, hi ha el famós article 155 que permet suspendre una autonomia, sembla consideren no es prou? Zapatero ja va fer una cosa semblant amb motiu del pla Ibarretxe al paus basc.
Augment l’atur català en 4.500 persones i el deute la Generalitat també. Els serveis pugen però els llocs de treball industrial baixen.
L’Ajuntament de Barcelona de Colau no vol entrar de moment a l’Associació Municipis Independents. Esperan a decidir passades les eleccions.
La Xina celebra a una desfilada sorprenent els 70 anys de la II Guerra Mundial. Ja dedica el 2,1 % del pressupost a l’exercit. El Japó modifica la Constitució per ampliar l’exercit. Els EUA estan al 3 % de pressupost. El panorama futur no es tranquil•litzador.
Manifestació a la Meridiana, la “Via lliure”. Un èxit d’assistència i organització. Com sempre els números de participants ballen segons la font: El ball de xifres, entre 600.000 i 1.400.000.
La justícia suïssa deté Platter, el president de la FIFA. Sembla va “traspassar” 2 milions d’euros a Plattini. A Neymar al Brasil li reclamen un dipòsit de 80 milions d’euros, per possible frau fiscal.
La visita del papa Francesc a Cuba i EUA un èxit esclatant. Obama el rep personalment a l’aeroport i una recepció oficial a la Casa Blanca amb 2.000 assistents i un discurs davant les càmeres americanes. Es el responsable del principi d’acord entre els dos països. Recorda l’actuació de Joan Pau II en el cas de desmuntar el talo d’acer. Reflexa el “tarannà” del papa, ha rebut critiques durant la visita Cuba per no escoltar els dissidents. Als EUA sembla que hi ha mes critiques del sector catòlic mes conservadors.
Corbin es nomenat cap del partit laborista angles. El laborisme, seguint les corrents europees, es radicalitza a l’esquerra.
Un cop fort a la industria alemanya. L’escàndol de Wolkswagen que han preparat motors amb dades de contaminació falses. Les accions han baixat de manera important, dimissions a tot arreu. Tot sembla que es massa important per deixar caure l’empresa, malgrat es un cop per a l’industria alemanya.. Seat afectada també.
La fiscalia del TSJC imputa Artur Mas i els altres dos consellers per els fets del 9-N. Una maniobra totalment política manada pel govern, quan d’entrada els nou fiscals de l’audiència van desestimar-ho. Per això, el govern cessà el fiscal en cap.
Les entitats econòmiques es manifesten de cares les eleccions. Al Cercle d’Economia, neden i guarden la roba. Altres, com el bancs i cambres de comerç, mes clares contra la independència.
El gran tema del mes, les eleccions del 27-S. Guanya JxSi, augment no esperat de Ciutadans. El PSC baixa, però aguanta el cop. Pujada important de la CUP i baixa del tàndem Podemos+ICV. Fracàs del PP. UDC no surt. Una valoració personal:
Va desapareguin la dreta, el vot d’esquerres continua augmentant. Les protestes del 15-M troben partits per a manifestar-se i apareix un populisme d’esquerres.
Una participació molt alta, del 77 %. En principi perjudica als presumptes guanyadors i malgrat el que diuen, entenc ha estat aüixi. CiU i ERC perden diputats i queden “esclaus” de la CUP.
Nota alta a Ciutadans i a la CUP. Una mica menys de lo esperat per JxSi. El PSC baixa, però menys del que esperaven. Fracàs important del PP i de Podemos+ICV. En aquests dos grups, crec que les visites de Rajoy i Iglesias els hi ha fet mes mal que be. El vaivé de Colau a Barcelona ha debilitat Podemos?
La gran incògnita: Mantindrà la CUP el veto a Mas. De moment sembla quer si. Surten noms: Junqueres, Romerva, Munte...
Segons les ornitòlegs reunits al Biaix Ebre, el numero de pardals baixa molt.



AGOST 2015

Sempre plou sobre mullat. Nomes faltava que Grècia s’hagi convertit en el primer país en rebre immigració, que ho te fàcil a través de Turquia. A la fi els països afectats a traves de Grècia deixen passar a tothom. Son milers cada dia. Hongria, que esta posant tanques, es el destí inicial, que facilita l’entrada a Alemanya o països nòrdics, objectiu final.
El tema de la immigració es complexa. D’entrada una democràcia mai ha de negar un auxili a persones que ho han perdut tot i es juguen la vida. Calen unes “fronteres poroses” i una política uniforme, inexistent, dins la UE en quan a fronteres exteriors i immigració. El resultat: Un negoci per a les màfies i traficants de persones.
Que hi ha en el fons: La situació en l’Africa mediterrània es greu, nomes Tunísia s’aguanta. Síria ha caigut en mans del radicalisme islamista. En bona part estem pagant els errors de la guerra d’Iraq i el fracàs de la primavera àrab. Dona la impressió que els països àrabs gaudeixen de mes estabilitat en mans de dictadors.
Afegim-hi la situació als Balcans inestable, Ucraïna sobre tot. Es una font de persones que fugen.
Ara be, un cop mes, la UE demostra lo difícil que es compartits criteris entre països diferents. A mes, Europa amb un creixement baix i població envellida, li fa falta ma d’obra jove. No tothom ho entén, per altra banda, cada cop mes surten a Europa, moviments racistes, que s’estenen, sobre tot en països del sud.
Per últim, un aspectes a valorar, un problema que eludeix tothom, però que es l’origen de molts conflictes actuals: un creixement demogràfic molt alt i mal repartit.
Tornant a Grècia, aquesta accepta les condicions per a un tercer rescat. Com sempre, el parlament ho aprova amb els vots de l’oposició. Syritza es divideix i els dissidents formen un nou partit. Vist això, Tsipras, encertadament, convoca noves eleccions. Continua un fet concret, el país no pot pagar el deute, es faci el que es vulgui. Això si, els bancs alemnys i francesos, han cobrat tots. No seria una solució, una sortida temporal de l’euro, tornar al dracma.
Una enquesta del CIS sembla que el bipartidisme surt de les hores baixos i puja una mica. El PP pot tornar a ser el partit mes votat, però tot fa pensar que el nou govern serà a l’esquerra, entre PSC, Ciutadans i Podemos.
Es recorden els 70 anys de la primera bomba sobre Hiroshima, en el moment que sembla el Japó adopta mesures d’augment de les seves forces militars i obre noves centrals atòmiques. En el mon hi ha actualment 15.000 bombes atòmiques i un Tractat de No Proliferació (TNP). Curiós...
Escàndol: Fernàndez Diaz rep a Rato en el propi ministeri. Vaig allò que deia Tarradellas que en política es pot fer tot, menys el ridícul. Lo mes senzill era veure’s privadament en qualsevol lloc.
Dona la impressió que Colau s’acosta una mica a la “casta” en el cas de la torre Agbar.
El cargol poma apareix per un camp de Palau Sator, tot fa pensar que portat intencionadament.
Els islamistes destrueixen una església a Palmira i maten a Khaled-al-Assaad, arqueòleg, anima de la conservació de les ruïnes, que ha viscut tota la vida allà.
Rússia endureix de nou la situació a Ucraïna. Com sempre, la UE i Alemanya (Merkel sobre tot) no es volen, o no poden, enfrontar-se a Putin.
Es presenten uns pressupostos que com sempre deixen de banda Catalunya. Mes que mai, electoralistes. I amb això, justifico al PP, tots els partits al poder farien el mateix. No siguem càndids. La política es això.
Ja estan llestes les llistes per les eleccions del 27-S. Mas tira cap a l’esquerra la llista de CDC.
Sotrac a la borsa per la situació de la Xina (“Un dilluns negre”). Sembla que el miracle xines trontolla, per la baixa el consum intern. O al menys, això es el que diuen els entesos (Si es que n’hi ha). L’accident del port de Taijin encara cueja, la corrupció era important. Sembla que la Xina ha amenaçat als EUA que si pujaven els interessos es vendrien la deute americana que tenen.
Te tot l’aspecte d’una maniobra electoralista: Escorcolls de la seu de CDC, Catdem i ajuntaments per cercar documents. Avisen a la premsa el dia abans. Es diu s’han emporteat documents d’estratègia electoral.



JULIOL 2015

El tema etern de Grècia. Quan sembla que tots estan mes o menys d’acord, la qüestió s’encalla. Es convoca un referèndum que guanya sobradament el OXI (no) a l’acord amb la UE, BCE i el FMI, si be nomes serveix per a endurir Brussel•les. Al darrer moment, Tsipras cedeix, aprova el “diktat” de la UE. Aconsegueix que el parlament grec ho aprovi, amb el vots de bona part de l’oposició. Syritza es divideix, una quarantena de diputats voten contra i Tsipras canvia tres ministres. Des de Brussel•les continua la desconfiança, per altra banda justificada. A la fi, sembla que la situació esta estabilitzada. Els bancs europeus cobraran i el “corralito” s’acabarà en bona part. Malgrat tot, queda un problema de fons, Grècia es un país per construir de nou, corrupció a tot arreu. Ja hi havia divergències quan van entrar a la UE. Un pla B de l’anterior ministre Varufakis sembla ara discutit.
La llista unitària per les eleccions del 27-S a la fi s’aconsegueix. El punt clau era si hi havien d’entrar polítics o no. S’ha anat a una solució de consens, tres “personalitats” civils l’encapçalen a Barcelona, seguits de mes gent del mon civil. A la resta de províncies segueix, mes o menys, el mateix. Després venen els polítics, Mas i Jonqueres l’encapçalen seguits de polítics, un 60 % de Convergència i un 40 % d’ERC. Un triomf de Mas clar, i una clara tendència cap a l’esquerra. En el fons continua, malgrat tot, un recel mutu entre CDC i ERC.
No ha sigut fàcil arribar-hi, quan s’obre una etapa nova amb moviments sortits de la societat civil que venen del 15-M. Ajudat pel desprestigi dels polítics i la corrupció. Intenten contrarestar els nous moviments “d’ànimes belles” que pugen, si be dona la impressió, per lo vist fins ara, que aquestos es van convertint en partits.
Un fet curiós, malgrat aquest mal ambient, la participació en les darreres eleccions municipals, es manté pràcticament igual.
Escàndol a Lleuda per el pacte entre Ros i Ciutadans. Dona la impressió que aquest darrer te de mal justificar un pacte que elimina tota senyal de sobiranisme. Ros era, o es, un element del sector mes catalanista del PSC:
Colau comença a tenir algun problema. La política de contenció del turisme amb la suspensió de nous hotels porta queixes i protestes. La seva col•lega Carmena de Madrid, en canvi, vol rebre tot tipus de turisme. S’ha creat un batibull sobres el tema de l’hotel a la torre Agbar, el grup que preveia construir-lo afirma que l’ajuntament donarà permís ja que hi ha documents presentats abans de les eleccions. Mes tard l’Ajuntament ho desmenteix. A veure com acaba. Colau, en certs punts, adopta una radicalitat equivocada, en part comprensible per quedar be amb els seus, però que a la llarga no la afavoreix.
En canvi, en un altre punt, sembla que Mas i Colau s’entenen be, s’han posat d’acord en unir els tramvies a la Diagonal. Ara be, tots seguit surten matisacions. Trias estava totalment en contra.
En política internacional, un fet molt important, el pacte dels EEUU amb l’Iran que renuncia a fabricar la bomba atòmica i la reserva nomes per usos pacífics. Enuig d’Israel i d’Aràbia Saudí. El dubte: hi ha medis per controlar-ho. Obama amb aquest pacte i les relacions a Cuba marca unes fites importants. L’amo de l’Iran, Ali Khamenei, matisa ja i diu que no es fia dels EUA. El Senat americà amenaça en votar contra. Cuba obre l’ambaixada a Washington.
Espanya cada cop compta menys internacionalment. De Guindos no se’n surt per a presidir l’Eurogrup. No estem al Banc Central Europeu i Madrid fracassa amb els Jocs Olímpics. Sembla que a Europa, entre els països mitjans, qui mana es Polònia.
Bartomeu guanya de carrer les eleccions coma president del Barça. En certa manera els problemes legals que te, l’argument basic de Laporta, no s’han valorat. Es possible que el soci pensi que eren deguts mes a les maniobres de Rosell.
El papa Francesc visita sud-americà i encaixa be amb els règims progressistes, si be sembla no va a Veneçuela.
Es compleixen 20 anys dels assassinats a Srebrenica. A Bosnià l’enfrontament esta latent, va ser molt gros el que va passar. Els problemes derivats de l’antiga Iugoslàvia encara cuegen de tant en tant.
Un diputat europeu francès vol implantar la “llibertat del panorama”. No es podran fer servir imatges de monuments públics en publicitat.
Ha mort Leopoldo Rodes, un dels financers catalans mes importants i que va ser un dels promotors dels Jocs Olímpics.
Una senyal dels temps: L’aeroport de Ciudad Real, que va costar 300 milions, te una oferta de compra per part d’una empresa xinesa per 10.000 euros.
El paper de la dona, marginal en grans empreses, es discutida. En canvi una dada ja prou coneguda fins ara, que continua: una foto del Rei amb els nous jutges, quasi tots son dones.

JUNY 2015

El Barça aconsegueix de nou un triplet. Si be el problemes amb la justícia continuen. Mes proves: Ara Messi no s’escapa de anar a declarar. Bartomeu dimiteix i eleccions per el 18 de juliol. Es complica el fitxatge de Neimar, l’Audiència intervé de nou, a petició d’un fons brasiler i processa de nou a Rosell i Bartomeu. Dona la impressió que tenim un gran equip, perfo no tenim i no hem tingit una junta apropiada.
Un cas de diftèria en un nen no vacunat. Surt de nou el tema de prevenció contra les vacunes. Si en lagun cas poden haver sortit problemes, es un disbarat prescindir-ne quan hi ha una eficàcia provada. Surt la monja Forcades, ara exclaustrada, que recorda la vacuna contra la grip aviar.
El tractat de lliure comerç entre la UE i EUA porta cua. Atesa que segurament no s’aprovaria, una votació sobre el TTIP es retirada del Parlament Europeu.
A Turquia, Erdogan no se’n surt d’obtenir la majoria absoluta i convertir-se en Sultà. El vot kurd ho ha privat.
Alemanya pot denegar prestacions socials als europeus que no treballin.
Surt de nou l’espionatge. Sembla els xinesos han fet un ciberatac i copiat informació sobre alts càrrecs del estatus americà. Tothom investiga tothom, i el que no ho fa es perquè no te mitjans. Tornem a allò que la informació es poder. Segons l’OTAN ni han hagut una pila des del 2007: Estònia, Xina, Croàcia, Israel, Iran, Canada, EUA, al 9-N la Generalitat, Casa Blanca i darrerament de nou als EUA ja comentat.
Es commemora que fa 30 anys que vam ingressar a la UE. El balanç ha estat favorable sens dubte. Ara be , el futur de la UE tomballeja, costa molt unir políticament tants estats que porten anys. I queda l’embolic de Grècia.
La “mala salut de ferro” entre UDC i CDC s’ha acabat, arriba el trencament definitiu. A UDC des la seva fundació han conviscut dues animes, una mes conservadora centralista i una mes lliberal i nacionalista. Duran ha forçat amb la tercera via i muntant Construïm, era previsible. Quelcom semblant va passar fa mes de vuitanta anys amb la Lliga Regionalista que va portar a una escissió, Acció Catalana. Deixa un partit dividit per meitats, ha expulsat els membres mes destacats del sector independentista. Unes petites valoracions, fins a quin punt UDC pot treure de CDC algun vot de militants poc independentistes. Dins CDC hi ha un sector, ara sembla molt baix, fa anys no era així, de vot rebec a l’independentisme. Cau dins lo probable que UDC tregui algun vot al PP i Ciutadans.
El problemes vindran en els pactes municipals i Diputacions. De moment Unió dona tota la seguretat de mantenir el vot al parlament fins el 27-S.
Un encíclica important del papa Francesc, Laudato si, on manifesta la relació entre pobresa i fragilitat del planeta. Un crit d’alerta sobre el deteriorament del medi ambient. El document es important i el prestigi del Sant Pare, l’enfortirà.
El trema de Grècia sembla arriba al punt final. Un país totalment desestructurat que acaba en un corralito. Tzipras convoca precipitadament un referèndum. La cosa ve de lluny, un país arruïnat per un bipartidisme d’origen familiar (les famílies Karamnalis i Papapndreu), que durant anys ha viscut be de préstecs fins que la bombolla esclata. Un solo punt prou demostratiu, la indústria naviliera no pagava impostos. Es veritat que dels dos mil i pico de milions deixats per el FMI, quasi la majoria han servit per pagar els bancs. Per això l’esquerra sosté que la quitança es forçosa i que la UE vol desprestigiar el govern d’extrema esquerra de Grècia. Hi ha cula de tothom, i tots tenen una part de raó. Darrerament, els fons de sosteniment immediat que enviava el BCE, sortia immediatament del país.
El conseller Ausas es a la presó, encara era conseller i ja dirigia el contraban de tabac. Colau a Barcelona col•loca al seu marit, el primer tinent d’alcalde ha fa amb la seva parella. Polèmica amb la suspensió de llicencies hoteleres, s’aniran a l’Hospitalet? A l’Ajuntament de Madrid sembla passa el mateix. “Nihil novum sub sole”.
Proposta de Mas per una llista única, Jonqueres li contesta que no hi vagin cap dels dos.
Nou atemptat a Tunisià, l’únic país que sortia beneficial de la primavera àrab.
Assassinats als EEUU en una església de Xarleston.




MAIG 2015

En un sol dia tres accidents ferroviaris. Un ben corrent, una nova averia informàtica a rodalies. Un segon en una línia del metro i per arrodonir-ho un AVE queda parat en un túnel.
S’acosten les eleccions. No serà un hacker informàtic per a crear malestar? Va passar al 9-N.
Als EUA multen amb 5.100 dòlars 5 bancs per a manipular els interessos.
Putin estreny en tots sentits i es va convertint en un nou petit Stalin. Maniobres militars prop dels països bàltics i es carrega les ONGs. A Ucraïna, amb un cert pacte, torna la guerra.
Cameron juga les seves cartes envers la UE. Intenta fer una Unió al seu aire angles.
La FIFA veu com imputen als seus membres mes importants. Decidir on es fan els campionats del mon de futbol, vol moltes compensacions. El màxim ha arribat amb Dakar que sembla obligarà a jugar-ho a l’hivern. No ha sorprès ha ningú, en certa manera era un corrupció tolerada. El mon del futbol dona molt de si per a negocis opacs. El president Blater guanya les eleccions malgrat tot, però a la fi es veu obligat a dimitir.
Anem al tema del mes, eleccions municipals i autonòmiques: Com era previst han provocat el canvi mes important des de la transició. Dona la impressió que tornem al 1976. Els gran partits baixen i les noves formacions s’imposen. Sobre tot Podemos. Ciutadans no tant. El PP rep de valent, el PSOE menys però també cau. Aquesta amplitud de partits es probable porti a la desaparició d’alguns. Pot ser que veiem com Izquierda Unida i Iniciativa per Catalunya poden desapareixen en mans de Podemos.
A Catalunya, Trias perd l’alcaldia de Barcelona i CiU baixa. Si be continua sent la força mes votada i manté les Diputacions. Els ajuntaments de Madrid i Barcelona van a mans de Podemos.
Que ha passat: Continuen els efectes de la crisi i de la solució neoliberal. Fa poc hem vist a Itàlia com Renzi a Itàlia perd suport. La situació econòmica, que si be millora, no arriba a les classes populars. Les retallades provocades per la crisi, afecten les classes baixes i gran part de la classe mitjana. Aquestes han trobat agrupacions per a manifestar-se i així ho han fet. No oblidem que Espanya es entre els països d’Europa on la diferencia entre rics i pobres es mes gran.
El vot sobiranista millora una mica, si be no arriba al 50 %. També cal dir que la participació ha estat escassa. Una mes alta, com es d’esperar en unes generals, potser ho canvi.
La situació portarà a una política de pactes entre formacions, la tònica general per aïllar al PP. Dintre aquest partit, ja comencen les dimissions. Amb motiu dels pactes, surt de nou l’eterna polèmica si l’alcalde ha de ser el cap de la llista mes votada o que s’imposin el pactes i no ho sigui. Aquí, descaradament juguen els interessos de partit. Rajoy anuncia que es tornarà presentar, si be comencen a sortir dubtes que sigui així.
Al PP, ha pagat també les mesures d’estalvi per la crisi, han estat obedients amb la Sra. Merkel. Sobres aquest punt seguit en l’enfocament la situació critica, no m’atreviria a opinar, sembla que als EUA ha fet diferent. El que si cal assenyalar que el PP a les altures, es un partit de números u de promocions, el ha mancat un apropament mes populars. Un sol, exemple, amb la taxa del 21 % sobre cultura, estic segur que han ingressat menys que amb una mes baixa, però es el criteri absolut que els perd. Un cas semblant es el de Wert amb l’educació.
Alhora, fet important, la corrupció aquesta vegada si ha jugat contra el PP, quan no va ser així en el cas d’Andalusia i el PSOE. Segurament el cas Pujol també ha influït en el descens de CiU.
Cal completar-ho: Hem viscut una campanya de les eleccions municipals molt pobre, anodina, carregada de tòpics. També s’ha de reconèixer que molts ajuntaments, degut a la crisi, han tingut una vida plàcida, sense problemes urbanístics. No hi ha diners era la resposta –justificada o no- a moltes peticions
Tornant als problemes actuals de pactes, que es repetia a la majoria d’ajuntaments. Per evitar tot aquest galimaties post-electoral municipal, s’imposa canviar el sistema com passa a molts països. Cal adoptar un sistema de dues llistes, una per alcaldes i l’altre per a regidors. Amb una segona volta en cas de l’alcalde, si no arriba al 51 %. Un cop elegit, aquest esta ferm, no hi ha vot de censura possible, i forçosament s’han d’entendre amb els regidors, siguin afins políticament o no. No oblidem que els canvis d’alcalde han sigut provocats, en la majoria de casos, per motius propis del camp urbanístic.
Xiulada al Camp Nou i el Braça guanya la copa. Pendents del “triplet”.
Una bona noticia, ja han arribat les orenetes.


ABRIL 2015

Eleccions andaluses. El PSOE guanya de nou, amb una baixada important del PP i EU i ,com era d’esperar, guanyen escons els partits nous populistes, Cs i Podemos. Les zones rurals andaluses, sigui per el PER, continuen fidels al PSOE. Els resultats produeixen un daltabaix dins el PP. Els escàndols de corrupció, un cop mes es noten molt poc.
Fa falta un pacte.
Continuen les inspeccions per suposats fraus. Toca ara a Rato, i surt de nou el tema d’Innova a Reus. Chaves i Griñán han de declarar al Suprem, sembla no se’n van assabentar del que es feia, donen la culpa als de sota. També a nivell internacional, a Hillary Clinton li surten “aportacions” per a tots costats de quan era Secretaria d’Estat. Els Clinton s’han convertit en milionaris. I no parlem del Brasil.
Terratrèmol al Nepal, prop de 10.000 morts, ajut internacional que te dificultats. Un país sense cap infraestructura. Hi ha espanyols desapareguts.
Wert impugna la inscripció escolar a Catalunya. La darrera “fuetada” contra el català. A Catalunya ja estan prou baixos, si be a la resta del país por portar algun vot.
La UE sanciona la comunitat valenciana por freu als pressupostos. Ha durat temps, en un govern socialista i dos del PP.
Racisme als EUA, per maltractaments per part de la policia a negres. Sembla que bona part dels policies actuants també eren negres.
Obama pacta amb Iran i alhora amb Cuba. Una política intel•ligent, que li portarà problemes amb Israel i Aràbia Saudí. La foto de l’encaixament de mans amb Castro a Panama farà historia.
La immigració continua el gran problema dels països del sud de la UE: Mes de mil morts en poc temps agreuja la situació i crea problemes a la UE. La foto de l’escàner d’una maleta amb un nen dintre, ha fet historia.
Contra totes les enquestes, Cameron guanya les eleccions angleses per majoria absoluta. Els laboristes perden el vot escocès que passa al Partir Nacionalista Escocès. Un cop mes, el vot dretà no es manifesta en les enquestes, que fracassen del tot. Cal valorar el fet que el vot es majoritari per circumscripció.
Malgrat els problemes judicials que afecten a directius importants i que semblen “dirigits”, el Barça guanya la lliga.
Es celebra el centenari del naixement d’Orwell.
Moviment de Wert per e restaurar les corrides de toros a Catalunya, amb la creació d’una llei de valoració de la tradició històrica. Per motius econòmics els toros perdran cada cop mes. Serà un espectacle molt minoritari. A mi m’agraden, ho sento.



MARÇ 2015

El Mobil World Congress ha reunit 90.000 persones a Barcelona. Ha sigut el mes gran de la historia. Les millores anunciades i els nous sistemes 5G sembla en centren en un nou tipus de vida. El propietari de Facebook anuncia un internet per a cinc milions de persones. Es curiós com una candidata a l’alcaldia de Barcelona, Colau, critica la presencia d’aquest congres i sembla voldria prescindir-ne.
La crescuda del Ebre porta ja critiques de certs sectors. Tot dona la impressió que s’ha portat be i es enriquidor. Porco governo.
S’aprova el pressupost de la Generalitat, 19.000 milions d’euros. El capítol d’ingressos timbaleja, es fien dels que vindran de Madrid.
A Itàlia Renzi treu poder a les regions.
No hi dubte que han tingut un paper revulsiu, però hi ha coses que son prou evidents sobres la manera de fer i actuar. Podemos vota al Parlament Europeu a favor de que els estats controlin els aeroports i ports. Alhora vota contra una moció que retreu l’empresonament de polítics opositors a Veneçuela.
Surt de nou el tema de l’energia nuclear amb motiu dels fet de Fukoshima. Centrals mes segures son mes cares. Hi ha una prevenció sobres la construcció de noves centrals. Areva, l’empresa francesa líder en la construcció, sembla fa fallida. A Xina i Rússia es continuen fent. Una qüestió surt, si s’estén l’ús del cotxe elèctric cada cop farà mes falta energia elèctrica. D’on sortirà. Sembla que un mix, amb una forta participació de les energies netes pot ser la solució
A Grècia ara tothom farà d’inspector d’hisenda. Continua l’estira i afluixa amb la UE.
Escàndol a Andorra. La Banca Privada Andorrana, sota sospita de ser un refugi per blanqueig de capitals. La seva filial espanyola, el Banco de Madrid, també sota sospita i intervingut per el Banc d’Espanya. Directius a la presó. El fet es greu, per sortir-se’n el govern andorrà ha creat un “corralito”, que cal veure com acabarà. Es diu que apart del blanqueig de diner precedent de negocis bruts, era el refugi de certs tinglades brasilers del futbol, amb lligams amb ex-directius i un important directiu actual del Barça. Hisenda anuncia que no reflotarà amb diners públics el Banco Madrid. El deixa caure. No ho hauria d’haver lo mateix fa uns anys quan va començar la crisi ?
Andorra esta governada per els bancs i els que deuen favors las bancs.
Alguna cosa passa, com a àpat de tot l’embolic en el cas Neymar, ara reclamen al Barça 100 milions d’euros per una publicitat que sembla no s fa al nou edifici de la Massia.
Tunísia, l’únic país amb un regim democràtic del nord d’Àfrica, es objecte d’un atemptat gihjadista, 2 morts. L’objectiu es desestabilitzar-lo, treure-li la principal font d’ingressos: el turisme.
El Tribunal Suprem tomba una sentencia de la Audiència Nacional sobre els assetjadors del Parlament català. LA Audiència valora primer el dret d’expressió, el Tribunal Suprem valora primer el dret dels polítics i del Parlament a reunir-se.
L’euro s’equipara de fet amb el dolar, fruit del repartiment d’euros fet per Draghi. Sembla te avantatges i inconvenients. D’entrada augment de les exportacions i facilitat per el turisme. Veure’m.
Escàndols a tot arreu. Ara al Brasil sembla que dea Petrobras, empresa petrolera, han sortit fortunes.
En una maniobra política, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha arxivat la denuncia contra els alcaldes de la Federació de Municipis de Catalunya, que rebien diners i rellotges. S’empara amb que es diner privat, fet diria ridícul si pràcticament la totalitat dels ingressos es diner públic dels ajuntaments
Ha mort Joaquim Molas, historiador i filòleg..


FEBRER 2015

Continuen els dos grans problemes europeus. La guerra a Ucraïna es generalitzada. Una reunió de dirigents europeus a Minsk intenta aconseguir un alto al foc, que ningú veu clar. Putin sembla se’n surt be, es el principal beneficiari dels pactes fets. Merkel no vol trencar del tot amb Rússia (el gas) en canvi Obama valora si enviar armes a Ucraïna. No oblidem el punt basic: Rússia intentarà com sigui recuperar espais perduts. El següent intent serà els països bàltics. Per altre costat assassinen Boris Nemstar, el principal rival de Putin en aquest m oments. Son una pila els contraris ja morts.
Grècia manté el tira i afluixa amb Brussel•les. El deute actual es incobrable, s’ha de trobar una solució pactada, salvant les formes. L’altre solució seria sortir de l’euro, que crec no convé ni interessa a ningú. S’accepta una prorroga de quatre mesos. Tsipras retreu que Espanya i Portugal son responsables del retards. Dona la impressió que es una manera de justificar-se davant els seus, les cessions que ha hagut de fer. Per altra banda, entre els països mitjans, qui mana a la UE es Polònia, Espanya i Portugal ningú els te per a res.
Mas declara a la Comissió del Parlament sobre Corrupció. Una comissió inútil, quan el tema esta en mans dels jutges. Un cop mes juguen els interessos dels partits.
Surt la llista Falciani de les persones que tenien diners negres al HBSC. El banc els donava el procediment per a mantenir el diner opac. Figures conegudes espanyoles i de tot arreu.
Continua la baixa del petroli. Tothom dona per fet que hi ha una maniobra política al darrera. La decisió del primer productor, Aràbia Saudita de manteniu la producció i el fracking als EE.UU. sembla son el motiu basic. Que mes hi ha al darrera? Potser desmantellar l’OPEP. A darrera hora ha pujat una mica.
S’inaugura la MAT, dins el desgavell que hi ha a Espanya en el camp elèctric i malgrat alguna oposició ecologista, es una bona noticia de cares a una energia mes barata.
Continuen els desastres al PSOE. Destitució fulminant del candidat madrileny Tomàs Gómez, esquitxat per el tramvia de Parla. Alhora imputació de Chaves i Griñán. Problemes a Lleida. A les Corts, em el debat de l’estat de la nació, Rajoy i Sánchez queden molt igualats. Sembla que Lopez te el suport del partit i venen líders socialistes europeus a fer-li costat. En bel fons la lluita entre ell i la líder Susana Diaz.
Tres ex-presidents de Comunitats Autònomes imputats i un a la presó.
La ministra de Foment anuncia inversions a Catalunya. La bona ma del conseller pot haver ajudat. Si be cal v eure si es portaran a cap.
Compareix la família Pujol a la Comissió del Parlament. Un cop mes es veu la inutilitat d’aquest sistemes. Pujol i la seva muller enfonsats i prepotents. El fill dona una lliçó als diputats, que per cert fan una mica de pena. Continua la pregunta bàsica sobre el tema Pujol: Era conegut de feia anys i tolerat per els governs de torn, perquè ha sortit ara? Ningú diu res.
Mort l’actriu Rosa Novell. El popular programa de retoc Photoshop, creat per els germans Knoll, compleix 25 anys.


GENER 2015

Atemptat a França, a la revista satírica CharliHebdo i a un supermercat jueu. En total 17 morts. La revista satírica havia publicat caricatures de Mahoma. Es el mateix que va passar fa anys a una revista danesa del mateix tipus. Sembla que la Jihad i l’Estat Islàmic en son els responsable. Els executors directes son francesos que havia anant a Síria a combatre amb els islamistes.
Es evident la gravetat de l’atemptat i la preocupació a Europa. Surt de nou el dilema entre seguretat i llibertat d’opinió. Un detall: Quan va succeir l’atemptat a per les caricatures de la revista danesa, alguns dirigents europeus van manifestar que part de la culpa fou de la revista, ja que consideraven no era prudent publicar caricatures de Mahoma. També es va comentar com a TV3, al programa Polònia, es feia conya sobres el Sant Pare i no s’atrevien amb Mahoma.
Ara aquest cop, sembla les coses canvien. En el cas de CharliHebdo la critica ha estat unànime i estesa per a tot arreu. Es convoca una gran manifestació a Paris on estan presents la majoria de primeres figures de tot Europa. Quasi al mateix temps que passava els atemptats a Paris , a l’Africa, els terroristes de Boko-Haram mataven quasi mil persones, va passar quasi desapercebut.
Malgrat el fet que sigui una minoria petita i de joves amb problemes, no deixa de fer pensar que la compenetració amb l’islamisme es complicada i continua essent una assignatura pendent. Tot fa pensar que les xarxes informàtiques son ara el sistema de reclutar addictes, que després tornen formats al seu país d’origen. Hem vist com a Turquia, Erdogan, qualificat com islamista moderat, es comença a treure la careta, imposa normes de vida islàmiques i deté periodistes. Pensem com els països àrabs pràcticament tots estan en mans de dictadures, com la que intenta l’Estat Islàmic. Nomes Tunísia està en mans laiques, potser perquè hi ha hagut una forta influencia francesa.
Al Barça, una de freda i una de calenta. Tensions internes”. Fets estranys: Acomiaden a Zubizarreta i sembla que Messi força la seva situació, dona a entendre que vol marxar. Algú assegura que el motiu son les seus problemes fiscals. Diria que les dificultats venen ja des de la marxa de Guardiola i la mort de Vilanova. Tot fa pensar que Guardiola ja no ho veia clar i va marxar. Un president dimiteix per motius poc clars, un altre imputat, tensions i canvis interns. La perspectiva d’un nou estadi, amb un cost fabulós, no deixa de ser un al•licient.. En contraposició d’això, sembla que l’equip torna a estar conjuntat. . Esperem que no vinguin èpoques difícils, com les que v an provocar aquella havanera d’un individu que volia matar la sogra i no se’n sortia, fins que “la va fer sòcia del Barça i va patir sempre mes”
A las fi pacte Mas-Jonqueres , pressupostos aprovats i eleccions el 27 de setembre. La felicitat dura poc, ara es tornen a barallar perquè ERC obliga Mas a comparèixer a la Comissió de la Corrupció. Els interessos de partit continuen bàsics, un exemple, ICV es desmarca, tenen el vot dividit.
Eleccions a Grècia, victòria prevista de Sirytza que s’alia amb un partit d’extrem a dreta. Cal valorar que segons la llei electoral grega la candidatura mes votada te un premi de 50 escons. D’aquí ve la diferencia entre ella y la segona, Nova democràcia. Preocupa l’augment de la candidatura nazi alba Daurada.
A veure que passarà, es una fase mes en la lluita a Europa entre un neoliberalisme que porta retallades i uns moviments socials de protesta fruit de la situació dura que questa política ha portat. Grècia es un país desfet, sense Estat, una corrupció política total, s’ha de fer tot de cap i de nou. Quan van entrar a la UE ja van fer trampes amb els contes, no podien entrar-hi. Que passarà amb el deute grec? Una quita, una allargament, a veure. Espanya ha prestat a Grec ja 26.000 milions.
El Banc Europeu s’ha decidit a la fi. Draghi comprarà deute públic, la ultima maniobra, segons els entesos, que hi ha per salvar l’estancament de l’economia europea.
Es commemora el dia 24 els cinquanta anys de la mort de Churchill. Deixant potser Adenauer, va ser el polític mes important que hi ha hagut a Europa durant tot el segle XX i de la part que portem del segle XXI. Vist el panorama actual, es troba a faltar. Premi Nobel de literatura el 1953. Ha mort l’editor Lara, creador d’un imperi editorial.
Que hi ha al darrera? Els pressupostos espanyols d’enguany tornen a afavorir fortament l’AVE. En canvi de la via mediterrània ni se’n parla.


DESEMBRE 2014

Mas i Jonqueres agafen protagonisme amb dues conferències. Continua el dilema entre eleccions plebiscitàries i llista única. Altrament els interessos de partit pesen. Sembla es donen un mes de marge per a negociar. Amb els pressupostos per el mig on si no hi ha una quitança per part del govern central, malament rai. Mas Cullell ha tirat la tovallola per quadrar el pressupost. Alhora que Artur Mas, juntament amb dues conselleres, es imputat per el TSJC a petició del Fiscal General. Aquest darrer acaba dimitint, cansat sembla, de les pressions del Govern.
Es parla de “brots verds” econòmics. Però l’atur baixa poc i el deute públic es dispara.
Continua el mar de fons dins el Govern per el tema Aigües del Ter- Llobregat (ATLL). Es diu hi ha tensions entre conselleries. Pot ser un cas semblant a Eurovegas, afortunadament desaparegut, on van jugar amb tots. La infanta processada, pressions a fi que abandoni els drets dinàstics.
Contínua l’alarma per la baixa del preu del petroli. Putin s’ho passa malament, el ruble baixa i això afectarà al turisme rus, fins ara el turisme mes ric. Veneçuela rep també, com es possible que un país tan ric en petroli, caigui a la misèria? Maduro ha de madurar. Es diu que ha finançat Podem. Tornant al petroli: Que hi ha al darrera? Pot ser el fracking als Estat Units? Complicitat entre Aràbia Saudita i els americans? Se’n gasta menys?
Surt una nova llei de seguretat promoguda per el PP. Segueixen la frase atribuïda a Goethe: “prefereix-ho la injustícia al desordre”. Un informe del senat americà, retreu les tortures a Guantánamo. Que per altre part han estat ineficaces. Reaccionar front un escàndol com el del 11-S convidà a prendre decisions improvisades, que després han demostrat la seva inutilitat.
S’ha acabat la protesta a Hong-Kong. De moment, i contrastant lo anterior, el govern xines ha estat mes hàbil. Es detenen periodistes a Turquia, malgrat consideren Erdogan un islamista “moderat”
Malestar per el projecte de tractat entre EUA i la UE. Implantar certs hàbits comercials americans a la UE te les seves dificultats
Al Llapó, Shinto Abe ha guanyat les eleccions de carrer, això si, amb una participació baixa, habitual al país. Continuarà amb la seva política expansiva i reforçarà el poder militar del país..
Projecte d’un nou canal a Nicaragua que farà competència al de Panama. El paguen els xinesos . Un episodi mes de la lluita entre Ortega i els EUA.
Sembla que els EUA i Cuba volen entendre’s. Fins quin punt? Dona la impressió que els cubans exiliats a Miami estan dividits. Les gran empreses preparades per a entrar-hi. Fins ara Espanya era el principal inversor.
Es presenta una lluita entre el FMI i l UE amb Grècia. Sembla seguir que l’esquerra (Syryza) guanyarà les eleccions i vol negociar de nou o una quitança del deute. El PIB de Grècia no arriba ni al 2 % del de la UE, si be la negativa a mantenir una política restrictiva i no pagar tota la deute es una novetat.
La nova samarreta del Barça provoca comentaris. Pura estratègia comercial per a vendre’n mes. No m’agrada.
Elogi a la lentitud: El pintor Antonio Lopez tarda 21 anys per pintar el quadre “La terraza de Lucio”, per a definir el color pinta nomes dues hores al dia. Per pintar “La família de Juan Carlos I” va tardar 20 anys. Slow art.
Inauguració del Museu del Disseny a Barcelona. Ha tardat, però es una bona obra.
A Finlàndia i algun país mes, valoren el fet de treure la cal•ligrafia de les escoles. Van del tot informatitzats i ja no cal aprendre a fer lletres si las tens sempre al davant, nomes fent un clic. Ja l’ortografia esta desapareixen dins el camp informàtic.

NOVEMBRE 2014

Consulta del 9N. El resultat era d’esperar: 2.300.000 votants i un 80 % de si-si. En certa manera ha enfortit Mas, no tan clar si també a CDC. Mas concreta: O eleccions amb una candidatura unitària o govern en minoria fins el 2016. Jonqueres es definirà dintre poc, si be sembla que per un i altre hi ha ganes d’arribar a un acord. D’entrada, ERC voldria candidatures per partit amb un programa concret sobre independentisme. Argumenta que varis candidatures, en lloc d’una sola identitaria, porteria mes vots. Passa lo de sempre, malgrat el que es digui, conten mes els interessos de partits. CiU veu que ERC pot guanyar i intentarà candidatura conjunta, ERC no li interessa ja que es veu guanyadora. Malgrat les estires i arronses que darrerament ens te acostumats, ICV no vol eleccions, te un electorat dividit. Tampoc el PSC ja que baixaran. El PP vol acabar la legislatura per el motiu ja comentat. .
Cal valorar també que, en un percentatge petit –però real-, dins l’independentisme hi ha un vot de protesta. Mes important a Catalunya, ja que es la comunitat que ha sofert mes retallades. També s’ha de valorar la segona impugnació de Rajoy que ha portat mes votants.
Continua la permanent judicalització del tema. El dia 9-N els jutges no fan cas de les peticions d’anular la consulta. Una fase mes d’aquesta crida a la justícia, es el cas dels fiscals del Tribunal Superior de Catalunya que es neguen d’entrada a fer la denuncia contra Mas i altres consellers, si be, després han d’obeir el que mana el fiscal general. Aquest convoca el consell general de fiscals, que no es reunia en molts anys, que decideix presentar la denuncia. La fogositat de Sánchez Camacho fa pensar ha tingut el seu pes.
Atenció a la radicalització de certs sectors independentistes. Ha esta un error greu el que ha passat a la Universitat de Girona, demanant la retirada del doctorat “honoris causa” a Elisenda Roca. Sembla que una norma no escrita del TC es que en tems polítics importants, votin per unanimitat, i ja van retirar de la petició del govern un avis directa a Mas en la resolució d’anular la consulta, per pressions del sector mes progressista A Girona va haver-hi seny i es va rebutjar la petició. També dins l’ambient judicial, el president del Consell de la Magistratura obliga a dimitit a Mercè Pigem. Amb una motiu sembla banal i poc definit, dona per pensar que era nomenada per CiU. Un detall: sembla forma (o formava) part de la comissió que ha d’autoritzar al jutge Ruz si continua o no amb el cas Gurtel per el mig..
Em el mateix sentit, el Consell Audiovisual , sembla per ordre del govern, inicia un expedient contra els mitjans que van “oblidar” el 9-N. Error !!! Respectem tots la llibertat d’informació. No ens posem al n iv ell de Ana Botella que prohibeix als comerços de records que queda prohibit souvenirs de Messi, Sagrada Família, Dalí i Costa Brava.
Vint-i-cinc anys de la caiguda del mur de Berlin, el fi de la guerra freda. Un aqueixa s’ha manifestat que no passes res ni es portes als tribunals els crims de l’Stasi. Una possible conseqüència del enderroc del mur, es el fet del l’aniversari també dels fets de la plaça de Tian’ Anmen a Pequin. Dins la reunió del G-20, Putin marxa enfadat de Brisbane, on li retreuen l’actuació a Ucraïna. Un fet important, si es compleix, es l’acord EEUU-Xina sobre gasos contaminants. També vint-i cinc anys de l’assassinat del pare Ellacurria i altres jesuïtes.
A la UE, Junker es troba amb que quan era ministre de Luxemburg va muntar els sistema de captar les grans multinacionals amb impostos baixos. Ho reconeix, si be diu que era i encara es legal.
Al Regne Unit es volen prendre mesures sobre la immigració europea, de fet limitaria un fet “sagrat” fins ara, la lliure circulació de persones dins la UE. A Alemanya se’n parla també.
Un fet inesperat: esta baixant el preu del petroli. Això si, la gasolina la paguem quasi igual. Diuen que el cost del petroli es nomes un 40 % del preu de la gasolina. Es diu que la baixa de consum als EEUU provocada per el “fracking” hi ha ajudat.
El papa Francesc para al parlament europeu, molt encertadament es refereix a la crisis a Europa. Els diputats de IC marxen. Iglesias l’aplaudeix. També obliga a actuar al Arquebisbe de Granada en el cas de pederàstia.
L’extremeny Monago ha fet viatges a veure una amiga a Canàries pagant el Senat. A Portugal, Jose Socrates, ex primer ministre socialista a la presó, vivia com un rei a Paris.
Alguna cosa esta canviant: Malgrat la lentitud de la justícia, Nuñez, Matas, Fabra i Pantoja son a la presó. El clima d’impunitat dels anys noranta esta marxan.
Ha mort el filòleg Antoni-Maria Badia i Margarit, peça clau al català modern.- Primer rector, a la transició, de la Universitat de Barcelona.
Continua el drama de l’Ebola. Sembla s’ha trobat una vauma.



OCTUBRE 2014

El tema del mes: Ebola. S’ha dit de tot i ha eclipsat en bona part el 9-N. Opinió personal: 1.- L’error de “importar” els dos capellans afectats, quan a Espanya, com a tot arreu, no hi havia un tractament eficaç. 2.- Escollir un hospital vell, mig desmantellat per a convertir-lo en un hospital de crònics, per allotjar aquest tipus de malalts. 3.-Com una sanitària que havia tractat dos malalts, va a l’hospital perquè tenia febre, no sospiten de res i la deixen marxar?
Per arrodonir-ho, la crisi sanitària, present a tot arreu, les retallades conseqüents, intents de privatització, tot ha contribuït i augmentat el malestar i les protestes per l’Ebola. Ens retrocedeix al que va passar amb la SIDA. Ames, es tracta d’una malaltia complicada, on es fàcil hi hagi errors, als Estats Units també han sorgit problemes. Sembla quer per fi es farà una actuació contundent a Àfrica, esperem-ho.
El gran tema: es votarà el 9-N ?. El TC ho impedeix. Quasi tots els alcaldes, uns vuit cents, es reuneixen amb Mas i li porten acords en favor de la consulta. En canvi no arriben cent els que han ofert locals. Ara sembla que hi haurà una votació testimonial, per altra banda també impugnada al TC, que seria prèvia a unes eleccions plebiscitàries. Es veu com els interessos dels partits estan per sobre. Per altre banda, alguns partits no s’han definit o ho fan a mitges. En cas que s’arriava a unes eleccions plebiscitàries, deuria haver-hi manifestacions clares i candidatures homogènies i clares per sobres dels interessos dels partits. Passarà això? Per altre costat, es un fet biològic que qui te el assegurat el poder com ERC vulgui imposar-se.
Protestes a Hong-Kong. La cessió de la colònia anglesa a la Xina preveia eleccions lliures, Pequin no nen fa cas i imposa el seu criteri. Donem temps al temps.
El projecte Castor se’n va en orris, ara be hem de pagar-ho tots els consumidors. Hi això ho va pactar el PSOE., el pes de la llotge del Bernabeu. Per cert, el nou secretari general del PSOE de moment fa el ridícul, on intervé, posa la pota. Això si, es “guapo”.
A Rajoy nomes li faltaven les targetes “black” de Bankia, i tot seguit l’operació Punia amb una cinquantena d’alcaldes de la comunitat de Madrid detinguts, la majoria del PP. Per lo que es diu, a Cajamadrid hi sucava tothom, de tots els partits i sindicats. No caldria revisar altres caixes? La corrupció surt arreu, els jutges i el sistema judicial podran seguir-ho tot?
Plou sobre mullat, als pocs dies surt la corrupció “púnica” a la Comunitat de Madrid, amb ajuntaments de tots colors. L’instigador, l’home de confiança de Esperanza Aguirre.
Un comentari: De cop surten escàndols, si be molts eren coneguts de temps i no sortien. Una incògnita que ensombreix, encara mes, el panorama, que hi ha al darrera de tot això.
El premi Nobel va a un indi i una paquistanesa per defensar els nens obligats a treballar de petits. .
Investigadors de la Universitat de Washington han trobat un reactor per fusió, el Dynamet, deu cops mes barat que l’ITER L’energia molt mes barata. Dins la UE ja s’està treballant fa temps en l’ITER, però van poc a poc. Molt probable per pressions de les elèctriques. La reacció per fusió en lloc de fissió com fins ara, es la solució per l’energia assequible sens e residus. No interessa a moltes empreses, passa com amb el cotxes elèctrics que s’han retardat moltíssim. Una energia elèctrica barata, seria la fi de molts tinglades actuals. No interessa del tot.
Junker prepara el nou govern comunitari. Sembla dona mes importància als països petits. Dos problema d’entrada: Els anglesos volen marxar. Merkel vol manar.
Tan entre els bancs com en les telefòniques s’observa un concentració, que son cap dubte sofrírem els usuaris. Els dipòsits a termini desapareixen i aviat pagarem mes diners per el mòbil.



SETEMBRE 2014

El tema del mes. Referèndum a Escòcia. Quan tot semblava que el no portava una avantatge ample, poc a poc canvien els sondejos i s’arriba a un empat tècnic. Venen les eleccions, contra lo previst, el no guanya per un 10 %. Que ha passat? A Escòcia el predomini laborista es molt important, per altre banda el país passa per una crisi seriosa i la majoria de propietaris i empreses son de fora. Tot fa pensar que el vot laborista, majoritari per el no, s’ha decantat en part i ha votat el si, mes que res com a protesta per l’abandó que pateix el país per part de Londres. Es compliran les promeses fetes? Sembla que Gales també ho demana.
Lligat ve l’aprovació per el Parlament de Catalunya de la llei de consultes. Comença el joc. En marxa el mecanisme de la consulta. El tribunal Constitucional acceleradament suspèn la consulta i diu dictaminarà abans de tres mesos. Surt la diferencia entre referèndum o consulta. Apunta responsabilitats per funcionaris si actuen. El govern suspèn la campanya, si be Mas signa el nomenament de la Comissió de Control. Surten interpretacions i valoracions per tot costats.
A Baleares es suspès el famós decret del trilinguisme.
La situació a Ucraïna sembla s’arregla una mica. S’ha arribat a un pacte amb Putin? O poc a poc, la part pro-russa s’anirà independitzant? L’OTAN fa “comèdia” em una reunió. No es pot oblidar que l’interès de Putin es tornar a l’antiga URSS.
No he llegit “Victus”. Personalment no suporto les novel•les històriques. Ara be, el que han fet prohibint la seva presentació a Holanda, es un acte que assoleix el contrari del que intenten. Ha fomentat la venda de la novel•la. L’autor ho ha d’agrair el ministre d’Exteriors.
Gallardón dimiteix, no li quedava altre solució vist que el PP es fa enrere en la llei de l’avortament. Una projecte de llei complicat i de difícil compliment, quan, d’una manera o altre, se seguiria avortant.
Ens han deixat dos personatges claus del mon econòmic: Botin i Álvarez. El Banc de Santander i El Corte Ingles canvien de mans. Però les presidències queden en familiars propers.
Irene Rigau diu encertadament: L’escola fa catalanistes, l’estat fa separatistes. Montoro critica TV3 i li treuen canals. .
A can Barça, a la junta, continuen les baralles als tribunals. En això el Madrid te avantatge, allà hi ha qui mana de veritat, sense cap oposició. Potser es pot democràtic, però sembla marxa en l’esport.
A Barcelona creix un sentiment anti turístic dins els barris. La crisi pot ajudar-hi?
El Fons Mundial de la Natura diu que el 50 % dels animals del planeta han desaparegut. Un punt basic, fa falta un espai vital necessari, creixen el numero d’homes, baixen els animals. El problema demogràfic, ningú en parla, es de mal solucionar, però en el fons mana.
El cas Pujol: Sembla era conegut a Madrid, però ningú deia res. Gonzalez va evitar al fiscal que investigues. Tornem a allò que “gats amb gats mai s’esgarrapen”. Es respecten i en part consideren lògic guanys per sobres dels normals. S’han sacrificat tant? Segons ells han fet molt pèl país. Una anècdota, treta d’un diari, que ho explica be: El cec del Lazarillo de Tormes i un conegut es reparteixen uns raïm i pacten n’agafaran un gra cada un i alternativament. Tot de cop el cec li recrimina a l’altre que n’agafi de tres en tres. L’altre li diu sorprès com un cec se’n ha donat compte. El cec li contesta: perquè jo n’agafava de dos en dos i tu no has dit res.

AGOST 2014

Putin contraataca a Ucraïna, la fruita, verdures i carn europea no poden entrar a Rússia. Els països mediterranis sobre tot, queden afectats. La UE sembla pagarà una part. S’ha de veure quina força tenen les sancions europees i americanes sobre l’economia russa. I el contrapès del gas rus si te prou força. Tot un joc d’interessos del que no en sabem de la missa, la meitat. L’estratègia de Putin es va definint, es vol quedar la part d’Ucraïna de parla russa. Ja te Crimea, ara fa un pas mes per reeixir l’antiga URSS. Després vindran els països bàltics.
El tema Pujol segueix: Fan una demanda als bancs andorrans. Ma dura per part de Convergència, mentre Duran calla i prepara una tercer partit. Es comença a definir el motiu del suïcidi polític de Pujol? Es diu per pressions degudes a la consulta? El que esta clar des del primer dia, que el tema era conegut perfectament i es tenia guardat (com segurament de la majoria de polítics importants, gats amb gats procuren no esgarrapar-se) . Es presenta una tardor preocupant. Se senten comentaris de canviar el nom de CDC. Cada cop esta mes clar que en unes presumptes eleccions plebiscitàries ERC arrasarà i pot deixar el pacte amb CDC. La tàctica del “wait and see” de Jonqueres dona els seus resultats. El bipartidisme s’acaba.
El nord africà cada cop es complica mes. Els de l’Estat Islàmic executen un periodista americà. L’islamisme radical s’imposa, alhora que la jihad fa també la seva lluita. La “primavera africana” ha estat un fiasco. Es trist confessar-ho, però s’ha vist que lo que els dictadors aguantaven una situació tan a Líbia com a Iraq, Síria, ara va en orris i qui paga es el poble. Tot va començar amb la invasió de l’Iraq promoguda per Busch Ara els EUA intervenen via àrea vista la gravetat de la situació.
Que hi ha al darrera dels del Estat IslamicI, com es financen. Es diu mitjançat internet. ? Per molts es Qatar qui paga. No pot jugar-hi la rivalitat entre Qatar i Aràbia Saudí?.
I per si faltava, al centre d’Àfrica, prou desballestat, el virus ebola fa estralls.
Sembla s’ha aturat la guerra a Israel, surt de moment una treva definitiva. Queda Gaza que esta pràcticament destrossada, com s’arregla?
El turisme augmenta, sobre tot a Barcelona. Ve gent de tots tipus, cada cop es mes difícil ser selectiu, i ha portat problemes a la Barceloneta. Això i el mal temps provoquen les suggestions de sempre, per cercar alternatives per a millorar el turisme que ve. S’està creant a Barcelona un ambient “anti turístic” que preocupa. La discussió esta oberta, solucions?
De cares a la consulta, el Consell de Garanties Estatuàries ha aprovat per els pels la llei de consultes per 5 a 4. Els components del Consell, com de costum en alts òrgans judicials, han votat en funció del partit que els ha anomenat.
Estic del tot d’acord, en l’elecció directa dels alcaldes, amb dues llistes, una per alcaldes i l’altre per regidors. Aquesta segona oberta, amb tots els aspirants de tots els partits.
Disturbis a Jefferson, on un policia mata a trets un negre. Un racisme latent sembla existir en cers punts del EUA.
Al Barça la FIFA els ha sancionat per irregularitats en la contractació de juvenils. Tot fa pensar que te raó la FIFA i ells s’escuden amb la Masia. Darrerament a can Barça passen masses coses que demostren una gestió mal feta, intencionada o no. No oblidem la dimissió fulminant de Rosell i les tensions entre la junta. Els plets entre ells i hisenda. El fracàs dins el capítol de compra venda de jugadors on hi han perdut bous i esquelles. En això, el Madrid els ha donat una lliçó.
Ha mort Lauren Bacall. També ha mort una figura destacada del món editorial català, Jaume Vallcorba, editor dels Quaderns Crema i Acantilado. Els ha seguit el modista Pertegaz.
.

JULIOL 2014

Noticia del mes: Jordi Pujol s’inculpa de delicte fiscal. Abandona tots els seus càrrecs a CDC i CiU, alhora que renuncia a tots els drets que li corresponien com a expresident. Malestar evident al partit, ha esperat 31 anys per fer-ho i ho decideix poc abans de la consulta. Els motius d’aquest suïcidi polític, poden ser molts i variats. Cal esperar per fer una valoració ample. Si be, de feia molt temps, els tripijocs dels fills no anunciaven res de bo.
La guerra entre bancs i caixes s’acaba., guanyen els bancs El BBVA compra Catalunya Caixa. L’estat (som tots) ha pagat 12.000 milions, en treu uns 1.200. Les caixes portaven mal aire, per un costat portades per gent sortida de la política, poc experta, i alhora la influencia que han tingut en la majoria d’elles els partits polítics, que han fet i desfet en la gran majoria d’entitats.
Quan les caixes tenien quasi el 50 % del moviment financer, Botin va manifestar: “deixeu-les fer, amb la gent que ho porta, s’estrallaran aviat”. Fora de La Caixa que va saber resistir-se a la pressió política, i les basques, han acabat malament totes. Es perdran, en bona part, les activitats socials que feien.
Aquets dies es compleix el centenari de la primera Guerra Mundial. Que de fet, la mala gestió de la pau de Versalles, va preparar la segona. Cal pensar si hi hagués hagut mes seny en aquells momentets , pot ser no s’hauria fet la segona, i Alemanya seria dominadora d’una Europa potser millor. O es somiar truites? Amb guerres o sense, de fet Alemanya esta guanyant, afortunadament, la tercera guerra europea.
Un avio de Malaysian Airlines abatut, sembla per el rebels pro russos, a Ucraïna i arreu d’Europa s’ha creat una forta tensió. Putin no renuncia, en el fons, a tornar a crear l’URSS staliniana. La UE fa el ridícul una vegada mes, per altra part comprensible, Europa en una bona part, viu del gas rus.
La anunciada visita de Mas a Rajoy, aigua de borratges, res de res. Com era d’esperar i més després de la sotragada del cas Pujol. Ara be, acorden continuar parlant.
El desastre a Gaza continua, mes de 1.500 morts palestins i uns quants israelites. Els passadissos entre Gaza i Israel, sembla mòbil de l’acció israelita, no es podien neutralitzar d’altre manera? En realitat es una fase mes del litigi entre jueus i palestins. Hi ha el precedents del segrest i mort d’uns colons israelites i després la mort cremat d’un palestí. Les varies treves iniciades no han sigut respectades. Pinta malament.
Cal sumari tot el nord africà. Esta revolucionat, la anomenada “primavera africana” de moment ha portat a aldarulls a tot arreu. Es trist pensar que les nomes les dictadures donaven estabilitat.
Es compleix el centenari de l’inici de de la Primera Guerra Mundial. La primera guerra moderna, totalment diferent de les que hi havia hagut fins aleshores. Mes tecnificada, va ocasionar vint milions de morts. Acabà en el tractat de pau de Versalles, que de fet va portar a la Segona Guerra Mundial. ,
Fa 25 anys de la mort de Salvador Dalí. Es interesant el numero 166 de la revista gironina BON ART, que dirigeix Ricard Planas, porta una reviso sobre el pintor, molt interessant.


JUNY 2014

Noticia del mes. El Rei abdica i cedeix al príncep Felip la corona. Han estat 33 anys de regnati dona per a molt. Com en tot, hi ha hagut de bo i de dolent. La monarquia em deixa fred i em considero, en part, com a “monárquico de razón”, com deia Canalejas.
Coses bones. Portar la democràcia i escollir Suárez com a president. La seva actitud en el 23-F es considerada com a defensor de les llibertats i aplaudida. Si be al fina va ser així, durant el procés -i abans- dona per dubtar sobres la seva posició. El general Sabino Fernàndez-Campos, que se’n va emportar el secret a la tomba, deia que cercar la veritat en el 23-F, nomes te un perill, que es trobar-la. Ha ajudat a les empreses espanyoles a expandir-se i cercar projectes.
En contra. Una “vida privada” massa publica, com tots els borbons. Desavinences clares amb la Reina. No ha tingut sort en escollir els gendres. La cacera de Botswana va ser el cop definitiu, junt amb l’escàndol Urdangarin. El personatge escollit no era de fiar, quan va veure que la princesa estava per ell, va deixar la novia que tenia, amb el casament ja fixat, per eixamplar la princesa.
El New York Times publicava a finals de setembre una nota dels periodistes Doreen Carvajal i Raphael Minder on es preguntaven com una persona que l’any 1975 va accedir al tron sense un duro, avui acumulés una fortuna estimada de 1.700 milions d’euros.
Tot fa pensar que vistos els resultats de les europees, la situació a Catalunya (9-N) i que ara, pot comptar amb Rajoy i Rubalcaba, decidi abdicar. Físicament també se’l veu atropellat.
El nou rei Felip VI pren possessió discretament de la corona, ensems es blinda jurídicament l’anterior rei. Fa el primer viatge a Girona, res de nou.
El papa Francesc ¡, en un gest simpàtic, reuneix al Vaticà a Rabin i Abbas. Simbolisme, mes que res. No obstant, cal valorar-ho.
Navarro deixa el PSC. Ha procurat “nadar i guardar la roba”, però acceptant d’entrada, la seva bona fe (potser massa), no se’n ha sortit. Recordem la frase de Disraeli, els adversaris els tinc davant, els enemics al costat. Massa servitud al PSOE. A la fi no li queda mes remei que dimitir.
La roja” no ha tingut sort, eliminada en la primera fase. Diuen, fonts madrilenyes, que el fracàs del Barça ho ha portat, ja que era la base de la selecció. Dues reflexions: Una d’elles es que han aplicat un mecanisme automàtic que detecta si la pilota ha entrar a la porteria o no, ja era hora que es fes. L’altre es com les dues grans figueres del mundial, Messi i Neymar juguen el Barça, i aquest ha fet la seva pitjor temporada. Que passa? Escàndol per l’elecció de Qatar per els propers campionats, ha cobrat tot-hom. .
Durao Barroso atribueix al Banc d’Espanya com a culpable de la crisi. No va vigilar els préstecs del bancs. S’oblida que en l’actual sistema, son els bancs importants que vigilen el Banc d’Espanya.
Tornem-hi, ara sembla hi ha ciberespionatge a Facebook. No cal preocupar-se, tots tenim el retrata informàtic ben establert. Qui no espia es perquè no pot.
Han sortit 7 lleis d’educació i altres tantes de reforma fiscal. Un retrat d’aquest país, on els grans partits son incapaços de posar-se d’acord, en .lleis fonamentals.
La moma del parlament europeu, els senyors diputats tenien fons de pensions, sembla pagats per el parlament, basats en unes sicavs de Luxemburg. I la senyora Magdalena Álvarez deixa per fi el càrrec al BEI, això si, amb una pensió de 10.000 euros mensuals.
Perduda Crimea, sembla que Ucraïna va vers la UE, si be Putin s’ha consolidat a Rússia i la part pro-russa d’Ucraïna encara esta viva.



MAIG 2014

Un nou cas de corrupció. La jutge Alaya, reforçada pel Tribunal Superior Andalús imputa Magdalena Álvarez, vicepresidenta del Banc Europeu d’Inversions, on cobra un sou de 23.000 euros al mes. El banc calla i ell tan tranquil•la.
També li toca a l’AVE. Apart de que la seva construcció continua essent un error, cada dia mes clar. Paguem car l’intent de establir la centralitat al país. Ara resulta que també esta tocat per possibles fraus. Precisament quan l’esmentada abans, era ministra de Foment apareixen uns sobra costos no explicats. Un cas semblant al que va passar a Panama, que per cert ja ningú en parla.
Es confirma que els terratrèmols de les comarques de Tarragona son deguts al projecte Castor. El govern allarga la qüestió diuen esta pendent de mes informes. Lo greu de tot es que el ministre Sebastian va comprometeres a que si el projecte no marxava, l’estat pagaria el cost. Fins ara, son nomes 1.700 milions d’euros.
Batibull a Internet. El tribunal de Luxemburg imposa a Google el “dret a oblidar”. L’eterna lluita entre el dret a la pròpia imatge i la llibertat d’expressió. Un punt de difícil solució.
Obligat comentar la campanya electoral sobre les europees. Com sempre, insuportable i asservidora. Opino que en lloc de combatre l’abstenció, aquest tipus de campanyes, la provoquen i l’augmenten. Arias Cañete dona la nota amb un masclisme tronat, reviu allò de “España y yo somo asi, señora”
Resultats: Continua l’abstenció. Els dos grans partits (populars i socialistes) baixen. El vot euroescèptic, contrari a Europa, queda primer a França i Regne Unit. Augmenta aquest sentiment alhora que apareixen partits petits radicals a la dreta i esquerra. A Espanya aguanta el PP si be perd diputats, el PSOE s’enfonsa. El PP i Merkel son els únics governants que guanyen. A Catalunya ERC guanya i CiU suporta be el desgast de governar sola (es menja els marrons, Piove, porco governo?) ERC es llesta i no vol entrar al govern. Ho te ben clar que Jonqueres serà el nou president de la Generalitat. CiU ha pagat encara –i pagarà mes- l’error de Mas d’avançar les eleccions. La novetat ha sigut Podem, si be a Catalunya s’aprofita de la no presencia de la CUP.
Violència a Barcelona, el desllogament de can Vies porta quatre nit d’aldarulls greus, amb abundants destrosses i detinguts. En el fons, el malestar per la crisi surt front qualsevol decisió poc popular, on s’hi afegeixen ràpidament els grups organitzats ant-sistema. Hi ajuda la tendència actual a desacreditar la policia, quina feina no es fàcil, hi ajuda. La decisió venia de l’anterior ajuntament, l’assumpte porta 17 anys i ho desencadena una recent sentencia del Tribunal Suprem.. La radicalització dels afectats que se senten segurs i una imprevisió de l’Ajuntament en fer l’enderroc, sense valorar que els moments actuals. Ans de l’enderroc, una solució hauria estat oferir-los una nova seu. (Cal recordar els fets de Burgos on si hi havia una especulació urbanística, que aquí no hi es). A mes, a Can Vies es realitzava un feina inyeressant de formació. Per altra banda dona la impressió que Barcelona es, a nivell europeu, la ciutat preferida dels grups radicals organitzats.
El Barça fa el ridícul davant l’Athletic de Madrid i perd la lliga. La situació ve de temps, Guardiola va marxar per alguna cosa, entre altres un vestidor incontrolable i una junta prepotent. Vilanova va aguantar un any, va viure –en part-- de l’empenta de Guardiola. Hauria d’haver-hi canvis començant per el president i Zubizarreta que te la poca elegància de citar el que sembla serà el nou entrenador quan encara l’altre exercia. Entra un ex-jugador Luis Enrique, els temps ho dirà. Es confirmen els errors de gestió i ja hi ha imputats.
Pobre Barça. Fa por que entrem en una fase de patiment, ja viscuda fa anys, que em fa pensat en allò que cantaven a Tamariu, a cal Patxei, els havaneros: Explicaven com un que volia matar la seva sogra, no se’n sortia, a la fi ho va solucionar fent-la sòcia del Barça “i va patir sempre mes”.
Ara que vivim de ple el garbuix de les tarifes elèctriques, sembla que els projecte de fusió nuclear (ITER), energia barata i pràcticament il•limitada, sense residus, esta encallat. No serà per pressió de les companyies elèctriques?
Ara son els americans que es queixen de l’espionatge xines a empreses americanes. La informació es poder (esta en la genètica del home) i qui no espia mes es perquè no te prou medis.
Un voluminós llibre sobres el capital la segle XXI del francès Piketty provoca comentaris arreu, on demostra que han augmentat les diferencies entre classes socials. Malgrat avenços, mentre continuïn les xifres d’atur, no cal parlar que s’ha acabat la crisi.
Estem en un mon esvalotat, amb problemes arreu, altrament ningú parla del problema demogràfic que ens portarà segons els experts, l’any 2050 a 9.000 milions d’habitants. I que en el fons, fons, es l’origen de tot.




ABRIL 2014

Les primàries del PSC ha estat un petit fracàs. Ha guanyat Collboni, el candidat de l’aparell del partit. En la primera fase sembla que el vot paquistanès va ser important. En la segona el resultat va ser molt equilibrat. 1.500 votants, un o,56 % dels que van votar Maragall en el seu bon temps.
El fracàs d’Hollande a les municipals, fa que posi un nou primer ministre, de pares catalans, nascut a Horta, Valls. Coincideix amb una filla d’exiliats espanyols com alcaldessa de Paris. Comença una tendència, sembla que ell i l’italià Renzi van per el mateix camí,
A can Barça, desfeta darrera desfeta. En una setmana es perd la lliga i la champions. Per altre banda, problemes administratius greus, Sembla que si barregen la fam amb les ganes de menjar. La FIFA sanciona al club, ja que sembla que emparats en la bona fama de la Massia han portat joves promeses estrangeres indegudament. La cosa ve de lluny i en el moment que surt sanció, (decisió presa el novembre passat) permet pensar que hi ha hagut alguna ma negra interessada, que ha mogut la qüestió. Si be els interessos econòmics compten, la mateixa FIFA atén un recurs del Barça i ha dictat una suspensió cautelar de l prohibició de fitxatges.
Passen masses cosses que fan pensar que al Barça manca coordinació y els seus serveis econòmics i jurídics trontollen estan pressionats per decisions equivocades per desconeixement o altres tipus d’interessos. El ridícul d’encobrir del cost del fitxatge de Neymar i l’actuació aberrant de Rosell fa que aquest es veu obligat a dimitit. La reclamació fiscal a Messi i ara la FIFA, fa que s’ho facin mirar sobre qui el assessora legalment. Permet pensar que hi ha subtils baralles entre els directius, a mes quan hi ha la perspectiva de remodelar un estadi per 600 milions d’euros.
Anant mes enrere, tres coses: 1.- Quan Guardiola va marxar, ja ho veia venir i sorgien problemes al vestidor. TitoVilanova amb l’empenta que portava d’ell va aguantar un any mes. 2.- Dos galls en un galliner acaben malament, la parella Messi/Neymar no va. Pot agreujar el malestar al vestidor. 3.- Es possible que si Vilanova hagués continuat, potser anirien millor? 4.- I “La vie est ondoyante”, com deia Montaigne, tot te el seu límit.
El dia 8, el Congres diu que no a la proposta del Parlament de Catalunya. Era d’esperar i les intervencions del representants catalans un cert punt mediocres. Potser se’n salva una mica Joan Herrera. Mas es va equivocar no anant a defensar-ho..
Al Senat homenatgen als expresidents. De Marin han penjat una foto de Cristina Garcia Rodero que ha costat 25.000 euros. Bono ha volgut un quadre pintat per Bernardo Torres que ha costat 82.600 euros. Per cert, a la Generalitat es van pagar 8.000 euros per la foto oficial de Jose Montilla, en canvi per la foto oficial de Mas se’n van pagar 325. Rebombori i queixes en el mon fotogràfic.
Felipe Gonzalez sembla continua Gas Natural, cobra 125.000 euros. Diu s’hi avorreix als consells d’administració.
Continua els aldarulls a Ucraïna i Veneçuela. En el primer cas esta clar, Putin absorbirà una part de Ucraïna. La UE callarà, el gas es necessari. A l’estat americà , Maduro en lloc del suèter roig de sempre, ara surt amb americana i corbata. A America del sud, poc a poc, s’han fet canvis. Veneçuela, l’esta mes ric, no se’n surt.
Ha mort Gabriel Garcia Marquez. Juntament amb Borges, els escriptors sud-americans mes importants del segle passat. En certa manera es va acabar de formar a Barcelona, on va estar-hi nou anys, de la ma de l’agent literària arme Balcells. Tots recordem la primera lectura de “Cien años de soledad” i Macondo. Entre els que ens han deixat, Marià Manent, filòleg, escriptor i gran difusor de la llengua catalana. Premi d’honor de les lletres catalanes.
El poder dels mercats i el diner, es lo mateix, imposen una llei de “justícia universal” que ha portat al alliberament de molts narcos i altres imputats, no apressos a Espanya ni en aigües territorials. Tot ve de la imputació d’un expresident xines per un jutge espanyol.
Pere Navarro es agredit per una dona a Terrassa i diu es degut a l’ambient polític crispat, creat per el sobiranisme. No veu que d’aquesta manera contribueix mes al descrèdit de l’ambient polític?

MARÇ 2014

Surt de nou el pla hidrològic de l’Ebre. Resultat: menys de la meitat de l’aigua es quedarà per el camí, el delta de l’Ebre quedarà afectat. Interessos contraposats.
El científic Joan Massaguer ha descobert el procediment que provoca les metàstasis en alguns tipus de càncer. Un grup americà ha creat un cromosoma d’un llevat, un 60 % igual a l’humà. Dos camins prometedors
El tribunal europeu declara il•legal el cèntim sanitari sobre la gasolina. Un impost finalista no pot anar per despesa general. L’Estat Espanyol no te sort a Luxemburg, després de la llei hipotecaria, ve la doctrina Parrot i ara el cèntim sanitari.
Les vagues de Panrico i Coca-Cola esdevenen cròniques, segons el lloc les reaccions dels sindicats o govern son diferents. Vodafon compra ONO. Les PIMES protesten pel tracte fiscal discriminatori i i continuem pagant el kilowatt com un dels mes cards d’Europa. La moneda digital, el “bitcoin”, un invent difícil d’entendre per els profans, sembla ha rebut una sotragada. La fallida d’una firma promotora, MtGox, ha fer perdre cap a 300.ooo euros. Les autopistes madrilenyes estan en fallida. L’estat s’ho queda i ho pagarem entre tots. També sembla volen alliberar una part valenciana de la A-7. Em sembla que els únics que paguem autopistes som els catalans.
Putin amb una acció ben estudiada s’imposa a Ucraïna. La maniobra, ben planificada, deixats passar els jocs olímpics, ha estat un èxit per ell. Es queda Crimea i continuarà fent de les seves, dominant les petites repúbliques. El punt final desitjat, es segurament ressuscitar l’antiga URSS staliniana. O be o en tot cas, crear una Unió Duanera Euroasiàtica. Entre els jocs i l’èxit de Crimea es el nou tsar a Rússia i sembla te un futur polític assegurat. Un cop mes, cal veure com l’ UE s’abaixa els pantalons: el poder del gas. En quant a la pròpia Ucraïna, el país esta dividit entre pro-russos i favorables a occident (UE). Donem temps al temps.
Surt de nou el tema de les balances fiscals. L’Estat s’inventa un sistema nou de calcular-les, amb la única finalitat de “marejar la perdiu” . L’extremeny Monago diu que Catalunya rep mes divers que paga. Hi ajuda el pacte que te amb Esquerra Unida ?
El TC amb tota rapidesa declara inconstitucional la resolució del Parlament de Calalunya. Sembla va haver-hi un pacte entre les dues tendències dins el tribunal. Deixa un respir per la possibilitat de consulta. I “manos limpias” demana la prohibició de l’ ANC.
Moviments polític de cares a les eleccions europees: Vidal Quadras deixa el PP i se’n va a VOX, Això si, continuarà cobrant, no deixa la plaça. En canvi Comin deixa el PSC i va a ERC, però no anirà a les llistes europees , no vol que l gent cregui que hi va per diners, atesa la fama dels polítics. Tota una lliçó a Ernest Maragall.
Revifa el tema dels atemptats del 11-M. Es curiós que ara es presenti com a modèlic un judici que abans de fer-se, es van eliminar les proves (El jutge va ordenar destruir els trens, pot ser per a eliminar la qüestió del explosiu emprat i la seva dona va escriure’n un llibre). El que ja tothom accepta dins el PP, es com la maniobra d’Aznar d’atribuir l’atemptat a ETA, li va costar les eleccions.
La eliminació de primes a la energia eòlica porta conseqüències. Es un tribut a les actuals companyies elèctriques, ja que estem en sobreproducció. Es diu que la energia consumida es un 21 % eòlica i un altre 21 % nuclear. La solució a llarg termini i es sens cap dubte la eòlica. Ara be, el deute històric amb les empreses elèctriques pesa sobre altres consideracions. El petroli s’acabarà i on posem els residus nuclears. Entre tant, a Espanya l’energia elèctrica es la segona mes cara d’Europa.
Un pas mes centralitzador, han començat s desmuntar la CNMT, l’únic organisme estatal que tenia la seu a Barcelona. En el mateix sentit surt una llicencia esportiva unificada.
Misteri, desapareix un avio de Mailasia Airlines. Sembla es troben restes, molt lluny de la ruta que havia de fer. Misteri de moment. Busquen les caixes nedres.
Mor Suárez. Un polític hàbil que vinent del franquisme va fer possible la transició, “el paso de la ley a la ley” , ajudat per el Rei i Fernàndez- Miranda. Va entrar en moments molt difícils, ETA matava arreu, França feia l’orni, l’extrema dreta feia de les seves (assassinat d’advocats laboralistes). Alhora que des del seu propi partit, UCD, era mal vist. El consideraven un nouvingut per part de polítics mes coneguts, que se sentien postergats. Tot plegat li va fer la situació insostenible, alhora que surten diferencies amb el Rei. Es veu atacat per tots costats i va tenir el valor de dimitit. Aquí enllaça amb el 23-F on encara queden punts foscos. Mes tard, l’enyorament i el porta a crear el CDS que va acabar malament. Va ser valent: Cal destacar la legalització del partit comunista, una reforma fiscal i la llei del divorci, decisions importants. Va portar la Generalitat i Tarradellas, per oportunisme polític. Fou la persona apropiada en aquells moments i encara que darrerament s’ha criticat la transició política, a Suárez li devem una llarga època on la convivència ha estat possible. Els que li van fer la vida impossible, ara l’elogien (ben normal en política).
Una data preocupant, Espanya es el país on la crisi ha portat mes diferencies entre classes. Surten senyals de desnutrició en nens. Malgrat petits “brots verds”, l’atur continua amb malestar socials existeix. El tema immigració, no s’arregla i manca una política clara dins la pròpia UE. Merkel sembla vol expulsar els immigrants que portin sis mesos sense feina. Suïssa restringeix també. A França, el Front Nacional continua pujant.



FEBRER 2014

Temes recurrents: Segons la UE, Espanya el tercer país amb mes corrupció, es diu costa 120.000 milions d’euros. Un 97 % hi està d’acord. Alhora el deute públic puja, al 93 % del PIB. Dades aparentment contradictòries, l’atur continua, la prima de risc baixa, no hi ha crèdit per les petites empreses. Per els bancs es mes còmode finançar el deute de l’Estat.
L’espionatge, sembla que Rússia ha espiat converses de diplomàtics americans. Tornem i, qui no espia es perquè no pot fer-ho. Els drets humans s’aniran imposant poc a poc, però mentre la informació sigui poder, costarà.
Fets de Ceuta: Intent massiu d’entrar d’emigrants i reacció de la Guardia Civil, sembla exagerada, resultat quinze morts. Ara be, mentre per part de la UE no hi hagi una política clara sobres el tema, porta a situacions com la comentada. Espanya crec es l’únic país de la UE amb fronteres físiques amb Àfrica. Resultat: Als dos dies uns 130 entren per Melilla, es repeteix amb 500 mes, dels que n’entren 100. Trot fa pensar que, per port a les critiques, les forces de l’ordre es queden quietes. Cada cop es veu mes clara una línia vermella entre drets humans i ordre públic, un punt d’incertesa que continuarà, sense que el Govern doni normes completes (la Guardia Civil es queixa d’això). I com sempre la UE fa el desentès i rebaixa els diners destinats a aquesta finalitat. Es un tema difícil, quer ningú vol enfrontar de cara. Entre tant creix una certa xenofòbia, Suïssa acaba de limitar l’entrada d’estrangers. Ara fa cent anys qie va néixer Candel, que va encetar el tema.
Novetats a Ucraïna, sembla que a la fi s’han imposat el crítics, Ianukowitx marxa i es convocaran eleccions. El president abandona i se’n va a Rússia. Timotxenco, la expresidenta empresonada es alliberada i un home seu es nomenat president. Un triomf dels proeuropeus. Veurem com acaba, el país esta dividit i en molta part hi ha un sentiment pro-rus. Putin rep fort i segurament prendrà mesures. Preocupa la situació, es possible que a Europa podem entrar en una nova “guerra freda”, entre els EUA, la UE i Rússia . Europa necessita el gas rus i aquest passa per Ucraïna.
Un espectacle: Jocs Olímpic d’Hivern a Sotxi. Els mes cars de la historia. Una aposta de Putin Espanya fa un trist paper, com sempre passa en Jocs Olímpics. Ja tenim el campionat del mon de futbol.
Malestar al Mediterrani on es vol començar a cercar petroli. De moment a Eivissa i a la Costa Brava. Uns autoritzats per Zapatero i altres per Rajoy. També queixen intents de “fracking” en diversos llocs. .Malestar ecologista.
Un jutge espanyol imputa un expresident xines. Xina protesta i amenaça (te bastant deute espanyol) amb represàlies. El govern no li queda altre solució que limitar la “justícia universal”. Un altre línia vermella que portarà cua. D’altre banda sembla que a la Xina s’insinuen problemes econòmics, creixen els salaris i una nova classe mitjana apunta. Un “crack” de la Xina, sembla el pagaríem, tots.
La tendència unificadora de l’Estat continua, ara toca als ajuntaments. Un fet positiu de la novia llei, concreta el sous dels alcaldes. Parlant d’ajuntaments, cal fer una agrupació, es un disbarat ajuntaments amb 200 habitants. I el transport urbà de Barcelona, el mas car d’Europa.
Baralles a Barcelona per l’autorització de grans superfícies comercials. Diuen uns 300.000 metres quadrats. La Generalitat vol ingressos, sigui com sigui. Anirà desapareixen el comerç urbà. Per altra banda , Barcelona agafa empenta l’afluència de turistes creix. Venen millores importants: Reforma de la plaça de les Glories, inaugural el nou Hospital de Sant Pau, el congres de MWC de mòbils es un èxit. .
Continua la vaga a TV3. Un exemple d’un muntatge fet en època de vaques grasses, que la crisi sembla fa inviable. Dos comentaris. Van donar el partit el Barça per TV3 sense so, ara be, els encarregats de la transmissió van viatjar a Manchester. Es diu que una perruquera de TV3 guanya el mateix que un pilot nou d’Iberia.
Crisi a “la italiana”, Renzi fa fora un seu company de partit i ell surt. Tot dona la impressió que es va a un “berlusconisme sense Berlusconi”.
Mas ha de cuidar les traduccions dels escrits que envia, diu “let us vote”. Sembla el correcta seria “we will vote”. No es diu mai “Dear President” es “Mr. President”.
L’estat de la nació al Congres de Diputats: Rajoy presumint d’un cert progres econòmic, Rubalcaba contraataca amb temes socials. Ni un, ni l’altre. Tots dos, mes el segon, han portat a ala situació actual. Res sobre la consulta a Catalunya.
Argentina paga a Repsol 5.000 milions de dolors per l’expropiació, en bons del deute argenti. Sembla que la solució es bona per Repsol, ja que aquest vendrà els bons argentins a la banca americana. I amb els nous propietaris, Argentina pagarà.
Surt l’escàndol Neymar. Es sospitosa la celeritat del fiscal i jutge que actuen sense cap informe d’Hisenda. El jutge es soci del Madrid, fins aquí res de nou, però dona per sospitar. Per altra banda la gestió del Barça no esta gens clara.



GENER 2014

Una escrit de Mas dirigit als dignataris europeus porta cua. Un pas mes per a intentar aclarir el futur europeu d’una Catalunya independent. Crec es un error no haver-lo fet en la llengua de cada país i sembla, segons els entesos, que l’anglès emprat es sortit de Google, un punt “macarrònic”. Vagues a TV3, no s’ha magnificat la seva estructura?
Mor Josep Maria Castellet, un editor i crític de primera fila. Al cap d’Edicions 62 va fera una feina fonamental. Persona amable i oberta a tothom, vaig tindre ocasió de tractar-lo breument amb motiu de l’Any Pla. També ha mort Sharon a Israel, una figura controvertida.
Sembla que ha quedat amortit el tema dels espionatges. Amb relació, ara surt la noticia d’uns ordinadors quàntics amb els que no valdran contrasenyes ni cap mesura de seguretat. Aprestat, Obama diu que reformarà la llei i deixa la cosa ambigua, la informació es poder, junt amb la naturalesa humana, qui no espia es perquè no pot.
Pareix que a Turquia, Erdogan es treu la careta i actua com a dictador apartant policies i jutges que investigaven els fraus dels seus ministres. Un cop mes problemes en els països on diuen hi ha un ”islamisme moderat”. A Ucraïna la situació s’enreda mes,
Alarma a Alemanya sobre ex ministres que pesen ràpidament a assessors de grans empreses amb sous elevats. Schroeder esta a Gaz Prom i ara un ex-ministre de Merkel va al organisme que porta els trens almenys. No val la pena començar a fer llista del que passa aquí....
El jutge Castro imputa finalment la infanta Cristina per delicte fiscal. Vists l’entorn, sembla quer els assessors de la infanta han decidit be, no recorrerà i declarar “voluntàriament”.
La crisi porta malestar, es ben evident, ara surt un nou mot que mobilitza els sectors mes perjudicats, juntament amb grups anti- sistema, es “Gamonal”. Un alcalde de Burgos, on ho ha al darrera un gran constructor vol fer una reforma important, treu aparcaments del carrer i els porta a sota com aparcaments de pagament. En un barri modest es el misto que ha encès la flama. Vist l’escàndol creat, l’alcalde, a la fi, es tira enrere i anul•la el projecta.
L’Estat cap a 2.ooo milions als ajunatme3ns a fi que paguin deutes, nomes un 7 % va a Catalunya. Discriminació de nou? O es que es castiga qui administra be.
El PSC perd la C. La divisió entre els sectors espanyolistes i catalanistes es cada cop mes clara. Els tres diputats dissidents van a un reco del parlament i estan pendents d’un comitè de disciplina. Tenen el suport d’amples sectors del partit. En països avançats democràticament, aquesta vot forçós no existeix.
Una noticia esportiva: Rosell deixa la presidència del Barça. Un punt d’orgull, el porta a ser un mal comunicador (ha canviat el cap de premsa quatre vegades) i el negar-se a la petició d’un soci a conèixer el cost real de fitxatge de Neymar (amaga 40 milions) , aquest el porta als tribunals i a la fi es veu obligat a plegar. Ho justifica dient que ha tingut amenaces i que dimiteix per prensions familiars. Es un punt fosc, de mal opinar i que potser el temps aclarirà. Seguint amb el Barça, sembla continuarà el Camp Nou, diuen costarà 600 milions la reforma. Es parla que conten mb 150 milions per posar un nom comercial afegit.
Reunió massiva del PP a Barcelona, res de nou. No a la consulta, i independència ni parlar-ne. Montoro anuncia un nou mètode de càlcul de les balances fiscals, segons ell mateix diu, per no donar arguments als independentistes. De fet es una maniobra per compensar una possible pèrdua de vots que del PP aniran a Ciutadans, dins la línia prevista: Baixa de CiU i PSC, augment de ERC, Ciutadans i CUP.
Problemes a Panama on Sacyr vol mes diners per acabar unes obres. El sistema de sempre, una oferta per sota de preus reals i després sol•licitar augments. A Espanya funciona, allà surten els problemes.

DESEMBRE 2013

Ha mort Mandela, o Madiba com li deien els seus. Segurament, junt amb Churchill, els dos gegants de la política del segle XX. Mai s’havia vist una unanimitat en els elogis a la feina per un home d’estat els darrers temps. Als funerals hi era tothom.
La lluita contra les autonomies va endavant, i te el suport de gran part d’espanyols de tots costats segons enquesta del CIS. Quin país som? Ningú vol entendre que la diversitat enriqueix un país. Dins aquesta línia, la tensió amb el govern central pujà de to. I es dissenya ja ben clarament un enfocament de la qüestió. El PSC intentant nedar i guardar la roba baixa, pujant clarament Ciutadans i el PP no guanya. Amb motiu del dia de la Constitució 30.000 (?) persones surten al carrera Barcelona. Per altra banda entre CiU i ERC apareixen entrebancs. I dins CiU , Unió fa de les seves. I devanit tot, una qüestió bàsica: Aquest any l’Estat recaptat 1325 milions mes a Catalunya i n’hi dona 720 menys. Un capítol mes a favor de la centralització. Es prohibeix a Balears l’ensenya.
Sorpresa! Fa que malgrat lo comentat, un maniobra hàbil fa que surti la pregunta i data de la consulta sobiranista: El 9 de novembre de 2014. La doble pregunta, fruit de un pacte, es una mica complicada. Queda el dubte, entrarà ERC al govern. Amb que es quedarà? Tot fa pensar que acabarà en unes eleccions “plebiscitàries” anticipades. Un partit de “costellada” amb Cap Verd.
Marxa d’aquest mon, el general Alfonso Armada. S’emporta secrets del 23-F. Va intentar convertir-se en un “de Gaulle espanyol” . Si be l’únic que ho coneix del tot la trama del 23-F i que sempre ha callat, es el general Sabino Fernàndez Campos. Potser per això, el rei el va fer fora.
L’enquesta PRISA surt de nou. No quedem be. Un aspecte poc valorat de la mateixa es que Europa baixa (malgrat Finlàndia) i pugen els països asiàtics. Les universitats espanyoles en el llocs 177 i 178 del ranquing mundial. Abans d’elles n’hi a tres sud-americanes.
Sis bancs europeus multats per 1.700 milions per manipular l’euríbor. Quin benefici n’han tret?
Ucraïna es revolta contra l’acord amb el Kremlin. Manifestacions a dojo que reflexa una societat dividida. Si be Rússia sembla s’imposa al final. Dos dictadors, sempre s’entenen. Per altra banda, els “savis” de la UE ho han portat molt malament. En realitat mai el president ucraïnès va volen negociar amb Europa, era una treta per treure mes de Rússia.
Sembla que surten petits “brots verds”. Si be el deute públic espanyol puja ja al 93 del PIB. I l’atur continua. La borsa puja amb diner que ve de forta.
La coalició d’esquerres guanya a Xile, amb un 60 % d’abstenció.
Madrid es queda sense Euro Vegas. Se’n va cap a Àssia. Adelson i la seva muller manen. Confirma el que comentava sobre l’informe PRISA. com el predomini de països asiàtics augmenta clarament sobre Europa.
El cost de l’electricitat es noticia de nou. Tot de cop volen augmentar un 11 % i tothom protesta. Baralles entre els ministres Soria i Montoro. La cos ve de lluny: Aznar liberalitza les elèctriques i crea això que en diuen dèficit de tarifa (que ara diuen esta per els 30.000 milions d’euros). Zapatero continua la mateixa política. Sembla hi ha ineptitud i alhora barra lliure. Molts ex polítics importants estan a sou de les elèctriques. Es aquesta l’explicació? Això si, Espanya es el tercer país europeu amb l’energia elèctrica mes cara. I les energies renovables, sobre tot l’eòlica, sembla es castigada.
Problemes de nou a Turquia. Hi ha un fet evident els règims islamistes (que es diuen moderats) d’Egipte i Turquia, elegits democràticament, acaben adoptant actituds totalitàries.
La nova llei de l’avortament sembla porta cua. Era necessària? Sectors del propi PP la critiquen. El presos d’ETA demanen perdo a les víctimes.
Una reflexió darrera: Heu vist com, tot de cop, no s’ha parlat mes del tema de Gibraltar, mitja Andalusia en viu. Subtilment ningú parla del simpòsium “Espanya contra Catalunya” Que ha passat?
Feliç Any Nou.



NOVEMBRE 2013

Problemes amb el mossos d’Esquadra, després de les pilotes de goma ara se’ls mort un personatge violent i es culpa un grup de mossos. Hi ha una ratlla delicada entre la legalitat i la violència i cada cop hi ha mes conflictivitat. S’ha d’aclarir del tot com ha passat. El sociòleg Weber parla de “violència legitima” Hi ha una tendència a victimitsar la policia, que en alguns casos pot ser contraproduent i equivocada. En el cas de les pilotes de goma, IC critica durament a l’actual conseller, no recordem que van tenir molt temps a Saura de conseller i no va fer res.
Un representat de la CUP es treu una sandàlia al parlament i tracta de gàngster a Rato. Es passa de ratlla, si be cau be al seu sector, que es el que cercava.
El rebombori provocat per els dos exemples esmentats son típics de la política actual, nomes la critica i desqualificació del contrari compten.
Surt la sentencia del cas del Prestige, el danys segons el fiscal son per sobres de 4.000 milions d’euros. Sentencies mínimes i cap tipus d’indemnització per els danys. Sembla hi ha recursos sobre aquest punt.
Les farmàcies continuen no cobrant. Esta ben evident que hi ha interessos de dos tipus, per un costat, com en tots, es un arma de pressió de l’Estat central contra els sobiranisme i independentisme. Si be hi ha un altre condicionant, les grans cadenes fa temps que volen fer inviables les farmàcies per intervenir-hi elles. Es una vella aspiració que compte amb el beneplàcits de molts alts càrrecs econòmics del PP.
El Canal 9 valencià tanca. Es una mesura mes anit autonòmica del PP. Es trist que una TV autonòmica plegui i el fet que es fes en català i ha ajudat. Cal recordar les mesures que ja es prenien contra TV3 a fi que no es pogués veure al país valencià. Ara be, dona la impressió que per part del personal, tampoc s’ha portat massa be la qüestió. Una pregunta: Sembla que el pressupost de la cadena era de 1.800 milions l’any, amb 2.500 empleats. Quan en altres cadenes privades d’àmbit nacional el pressupost es molt mes baix. Es que cada govern hi posa gent fidel, que després es queden?
Es commemora l’aniversari de l’assassinat de Kennedy. Després del fracàs de l’informe Warren, en frase popular “el mes calent es a la haguera”. Tot fa pensar que no sabrem mai res, comen altres cassos (Olaf Palme, Martin Luthrer King i altres).
Darrerament s’observa com ex polítics surten de l’armari. D’una manera o altre proven que es parli de nou d’ells, be en manifestacions o en llibres de memòries. . Aznar, Zapatero, Solbes
i algun mes que no recordo.



OCTUBRE 2013

Els nous pressupostos son sempre noticia, nomes el 9 % va a Catalunya. Es evident que es un intent mes de pressió contra el sobiranisme i unificar l’estat. Un punt important: Es treuen 6.148 milions del fons de reserva de les pensions, em dos anys s’han tret 18.651 milions , un 23 % del total. I l’any vinent també se n’hauran de treure. Es una qüestió difícil, si no s’ingressa cal prendré decisions. El problema es quines?
Un altre tema complicat, les mesures contra la immigració i els drets humans. Es una tema present a tot el Mediterrani, el cas de Lampedusa que es repeteix força a prendre decisions.
Un tema nou, la plataforma Castor sembla que provoca terratrèmols, de moment de baixa intensitat. Gran indignació, justificada del tot, dels habitants dels poble s afectats. Sembla la Generalitat no va acceptar-ho i la seva localització va permetre demanar-ho a València, com així es va fer. Comencen a sortit dades i sembla que la petrolera Shell ja ho va deixar per aquest perill. Al darrera de el que es comenta el tràmits han sigut afavorits per tots els governs i ara diuen que s’haurà d’indemnitzar la companyia si es tenca la plataforma, que sembla es lo lògic. Es parla d’entre 1.300 i 1.800 l’importa real.
La llei Wert s’aprova definitivament, nomes amb el suport del PP. Es la sisena o setena llei d’Educació, des de la transició. Un fase mes dins l’intent de uniformitzar el país i un atac clar contra la llengua. Manifestacions a dojo. Altrament la força (els diners) s’imposa.
El Tribunal Europeu de Drets Humans anul•la la doctrina Parot que permetia allargar el compliment de condemnes en casos molt greus, la majoria d’ETA. . El govern compleix l’endemà mateix alliberant l’afectada culpable de 23 assassinats. (celeritat sospitosa?). Sembla hi haurà uns 50 beneficiats. Les víctimes del terrorisme protesten, cosa comprensible. Es un cas típic d’interessos contraposats entre sentiments i la llei. Aquí hi ha una responsabilitat dels dos grans partits que per barallar-se entre ells, ni en un tema com aquest, es van posar d’acord.
S’agreuja el tema de l’espionatge per part dels EEUU, sembla ho han fet als principals líders europeus. La informació es poder, per fer-ho, calen mitjans que no te tothom. No siguem candits, tot hom intenta el que pot i si no fa mes, es perquè no te mitjans. Ara sembla que els propis serveis secrets dels països afectats, hi col•laboraven. I la Xina i Rússia que fan? Rússia te “presoner” al gran denunciant americà. Els drets de privacitat, se’n parla molt i poc a poc guanyen terreny. Es bo. Si be, el mon es el que es i l’ADN mana.
Tarradellas deia que “en política es pot fer tot, menys el ridícul”. Es el que ha fet Cospedal en la demanda judicial contra Barcenas.
Beatificacions a dojo. 522 nou beats promoguts a Valencia.
Han mort Max Cahner, creador d’Edicions 62 i puntal per la conservació de la llengua i el fotògraf Toni Catany, un esperit mediterrani de la imatge. El Nobel de la Pau a una organització que cuida el control de les armes químiques.



SETEMBRE 2013

Decepció: Madrid eliminat a la primera com a seu olímpica. Tot dona la impressió que hi havia un optimisme injustificat creat per la pròpia estructura i la premsa madrilenya. Es diu comptaven amb 50 vots (amb llistes nominals) i van ser 25. Un país amb un atur pels núvols i amb problema econòmics no es un bon precedent per a donar-li la seu d’uns jocs. Junt amb un ajuntament amb un deute de 7.000 milions d’euros. A mes, hi havia antecedents de dopatge poc controlat. Un altre error, ha sigut plantejar uns jocs austers econòmicament. A Itàlia, Monti el primer que va fer es treure Roma de la carrera olímpica. Per últim, no hi havia Samaranch. Qui en surt malparada es Ana Botella i la seva “relaxing cup of cafè con leche”. Idea quer li donà el director de la candidatura Terrence Burns d’Atlanta, que va cobrar els seus milions d’euros.
La Via Catalana ha estat un èxit total. Mas dona a entendre que hi ha contactes amb Rajoy de cares a la autodeterminació. S’han vist a soles. Es parla d’una consulta electoral plebiscitària pel 2016. També una “consulta tolerada”. Però l’entorn de Rajoy es mou i s’inicia des de Madrid, una ofensiva en tota regla contra l’independentisme. Duran inicia una “tercera via” afí a la del PSC i Ciutadans. Por acabar en un trencament dins CiU?
Coincideix en la ofensiva dura de Bauza a les Balears contra el català. Provoca una vaga d’ensenyants important. Ha provocat una vaga dels ensenyants i manifestació de protesta com no s’havia vist mai a les illes. A tot arreu l’obsessió del PP contra el català. No volen entendre que la diversitat, en tots sentits, enriqueix un país. Suspesa a darrera hora, com acabarà?
Obama te problemes, un cop mes val allò que “l’home es amo dels seus silencis i esclau de les seves paraules”. La famós línia vermella li porta problemes. Baixar al-Assad esta content. I Putin aquest cop li ha guanyat la partida amb el muntatge que torni les armes químiques.
Microsoft compra a Nokia les llicencies per a telèfons mòbils. En aquest mon informàtic, el canvis son brutals. El poc interès de Nokia per els smartophones l’ha pagat car.
Escàndol amb el sous i jubilacions a Catalunya Caixa. Que per cert es van aprovar al Parlament de Catalunya i tots el partits van votar-ho. Cada cop esta mes clar que els partits van ensorrar les Caixes d’Estalvi. Al darrera hi ha les preferents i no oblidem, que a cada català, salvar la Catalunya Caixa, li ha costat 1.600 euros. Rato, imputat per Bankia, entra al Santander, continua a Telefònica i conra del FMI. En total 460.000 euros.
Queda clara la conxorxa PSC i PP per espiar CDC. Amb Metodo 3 pel mig.
Chacon marxa a Miami, però diu que tornarà. Perquè no s’hi queda? Florentino Pérez fitxa un jugador per mes de 100 milions, ja que se li ha escapat Neymar i si no conserva la presidència del Madrid, les empreses li poden anar per orris. I renova el fitxatge de Ronaldo que ara cobrarà 18 milions d’euros l’anyí (paga impostos o els paga el Madrid?’). A Extremadura, ben subvencionada, que viu de les altres autonomies, ara pagarà uns euros mes als pensionistes que cobrin poc. Un exemple mes. .
En els medis informatius, ningú parla ja de Gibraltar, ni de les aturades a la frontera. Pot ser hi ha hagut indicacions de la UE de limitar l’assumpte, o permet confirmar que ha sigut una “serpent d’estiu” per apaivagar el cas Barcenas.
La noticia del mes: Merkel arrasa a les eleccions alemanyes. Es en bons part un triomf personal. I tot sembla indicar, pendent de una possible coalició, que sembla serà amb els socialdemòcrates, que potser limitarà una mica la política d’ajustos. Dins una Europa amb polítics mediocres, ella destaca (una nova Teacher?). Quan tots els governs europeus perden les eleccions com a conseqüència de la crisi, Merkel es l’excepció i aguanta (Polònia també). Per la seva honestedat, formació (Doctora en Física) , moderació de costums, ha conquistat els alemanys. Una Europa on tots els governs cauen, ella ha ampliat la confiança.
Un abona noticia, sembla que els EUA i l’Iran parlaran sobre el tema nuclear. Això vol dir que l’amo de l’Iran, Khomenei, canvia d’actitud. Israel es preocupa.
Ha mort Marti de Riquer un filòleg i escriptor de primera fila, enamorat del Quixot i Tirant lo Blanc. Un peça important del català modern. I l’aeroport del Prat guanya , per poc, el de Madrid.



AGOST 2013

Un tema estrella: Gibraltar. La disputa sobre el penyal es un tema que surt periòdicament. Per a valorar-lo, dues opinions: Un es la de Clausewitz quan deia que la guerra es la continuació de la política per altres mitjans. L’altre, es que el paios febles o tenen política exterior. Recordo de jovenet quan ens feien cantar: “Un, dos, tres / Tànger de España es / Gibraltar vendra despues”. Cosa que naturalment no va passar, ja se’n van cuidar els anglesos.
Ara la crisi ha vingut degut a l’enfonsament, per part del govern de Gibraltar, de blocs de formigó a la badia, en aigües –diuen- espanyoles amb la intenció d’ampliar la badia i després edificar-hi. La resposta del govern espanyol: ha estat complicar l’entrada amb inspeccions rigoroses, la resposta anglesa (com en el bons temps) es enviar la flota. Els patrits espanyols sembla sostenen el govern, el catalans callen menys ERC que vol convidar-los la Diada i fer front comú amb Argentina per les Maldives. Es curiós que fins ara la Junta d’Andalusia calli i destacats càrrecs socialistes propers al penyal, tenen interessos dins la colònia.
Gibraltar ha passat de ser un tema d’orgull espanyol, una estat colonial dins la península, a un conjunt d’interessos econòmics on es barreixa un paradís fiscal i contraban. S’ha convertit en una qüestió molt mes difícil de solucionar. Gibraltar com paradís fiscal amb enormes interessos pel mig, punt de contraban de tabac i drogues, que amb quasi 30.000 habitants te registrades 50.000 empreses. I segurament dona vida i feina a un sector important d’Andalusia, si be perjudica les pescadors de La Linea de la Concepciom. Tot porta a que finalment els sentiments patriòtics cedeixin en front dels econòmics. La UE vol intervenir, segurament a favor dels anglesos, veurem que passarà.
Torna a sortir l’espionatge amb noves revelacions de Snowdon que de moment es queda a Rússia. Queda clar que tothom espia a tothom, i el que no hi fa es que no te mitjans suficients per a fer-ho. El dilema seguretat / llibertat continua.
El cas Barcenas continua i aquest contraataca . Entrarà un nou jutge (realment el titular) , si be l’actual continuarà ajudant-lo. En fi, la corrupció esta estesa i pressiona la justícia.
Continuen els problemes al nord d’Àfrica. Ell que s’ha qualificat com a primavera àrab trontolla. A Egipte la reacció de l’exercit contra els germans musulmans porta 800 morts. Dins el propi mon àrab surt un divorci clar entre Aràbia Saudi i Qatar, els primers a favors de l’exercit i els altres a Mursi. Alhora els islamistes cremen 34 esglésies coptes.
Però no nomes a Egipte, a Síria el govern sembla ha fet fa servir armes químiques, gasos tòxics, i provoquen milers de morts. Els EEUU es troben en problemes ja que sembla s’ha creuat la línia vermella que va esmentar Obama. El Regne Unit no intervindrà, EEUU ho farà sol? La sembra de l’Iraq pesa. Hi ha sospites que dins el propi govern sirià hi ha desavinences que podien haver provocat la crisi, ja que darrerament la situació s’havia invertit i els rebels perdien.
El Síndic de Greuges provoca polèmica amb la desnutrició infantil. Poca habilitat seva en el plantejament i politització rapida de la qüestió. Hi ha el binomi malnutrició amb desnutrició i tothom si aprofita. El tema es prou important per no fer-ho servir com arma política, i no oblidem l’origen de l’actual síndic. El tema es `prou important i demostra la seva politització demostra de quins partits gaudim. Entre tant, qui fan la feina i cal un l reconeixement son Caritas i altres ONGs.
La Via Catalana ja esta a punt, els esforços son ara per a consolidar Tarragona on ho ha mes superfície a cobrir i menys habitants. Un reconeixement als col•laboradors i societat civil.


JULIOL 2013

Cop d’estat tou a Egipte. Destitució del president i noves eleccions. L’exercit a Egipte es un poder fàctic establert. Dos fets: El país ha perdut el turisme per els aldarulls anteriors i el poble se’n ressent. D’altre banda, els islamistes han intentat imposar la seva llei en un país amb una tradició laica important. Mursi es convertia, poc a poc, en un dictador. Molt semblant al que ha passat a Turquia.
Croàcia ha entrat, sense massa entusiasme, a la UE. Es continua en la política d’anar ampliant la UE massa despresa , crec es un error que paguem tots.
A La Zarzuela estan dolguts per el “martiri” judicial de la infanta. I no troben els justificants dels pagaments a hisenda dels 1.000 milions que va deixar Don Juan. La princesa a Suiza i Urdangarin a Barcelona.
Al parlament es remena l’assumpte caixes. Es veu ben clar.com els partits manaven i les van portar a desaparèixer. Menys la Caixa, que mes potent, no es va deixar (si be va fer regalets). En canvi Caja Madrid va fer de les seves.
Escàndol al PP. Barcenas ha començat a parlar de la ma de El Mundo, quan sembla seria mes propi de El País. Des Tots els partits es financen irregularment. Desgraciadament no es cap novetat el finançament irregular dels partits, si be el PP amb prepotència habitual, ho ha fet molt espès. Diria que Gallardón i Soraya han estat poc hàbils per a trampejar un fet evident. Cosa curiosa, de moment no es cita Aznar. Tot fa pensar en una baralla interna, al darrera com instigador fa pensar en la part mes dura, amb Aznar? La tàctica de gallec pròpia de Rajoy no ha pogut, a la fi es veu obligat a presentar-se al Parlament.
El cas Guardiola. No m’interessa massa el futbol , Guardiola ha fet un bon paper al Barça però crec que amb les darreres manifestacions s’ha passat. Potser hi ha motius interns que desconeixem, (el Braça deu ser una munió d’interessos contraposats), però d’entrada per un profà, dona la impressió que l’èxit de Vilanova l’hagi molestat. A mes quan aquest es veu obligat a deixar-ho per el rebroll de la malaltia. El curs passat, l’anada a Nova York i la prolongació de la seva estada no augurava res de bo. Desgraciadament s’ha confirmat.
L’electricitat puja de nou. Es un exemple mes de com aquest país deixem podrir els problemes. Una privatització de l’energia, en mans de gent ineficient , sis companyies que fan el que volen, que ha portat a un dèficit de vint mil milions. Com arreu, mana la política i no oblidem com Zapatero va vendre Endesa a uns italians en front d’una empresa alemanya, sembla molt mes solvent.
Es un país difícil d’entendre, resulta que en un TC sempre polititzat, ara surt que el nou president era del PP. Això escandalitza quan en canvi acceptem, crec no existeix en cap mes país, que el jutges i magistrats tinguin associacions basades en les seves creences polítiques.
Accident important en un tren Alvia prop de Santiago. Sembla la culpa es del conductor, una falla humà, si be caldrà esperar.
Poc a poc s’aclareix la trama del famós dinar de La Camarga, sembla que en el fons va ser una trama conjunta del PSC i PP per intercanviar informació i cercar-ne de nova sobre CiU. Suposo que la presencia de clients al resturant haurà augmentat, es l’únic beneficiat.
S’ha acabat un Tour de França interessant. Com sempre destaca l’habilitat del organitzadors per barrejar ciclisme i propaganda turística. I una assistència enorme a tot arreu.
Surt a la premsa una foto: Putin ha pescat un lluç de 21 quilos. Penso en un altre que també exhibia captures
.



JUNY 2013

Segons Rajoy els estats petits no compten a Europa. No ens enganyem, Espanya tampoc. Vist d’una manera egoista, la qualitat de vida es millor quan mes petit es l’estat. Si pogués triar, seria luxemburguès (de naixement, no immigrat). Ho sento.
Problemes a Turquia. Sobre tot a Istanbul, que s’estenen a Ankara i altres localitats. Porta a una afirmació d’entrada: la dificultat de conviure la democràcia i l’islamisme. Des d’Ataturk el país vivia un laïcisme, ara pugen els islamistes, dits moderats (una pura tàctica), i afloren els problemes per l’actitud dictatorial d’Erdogan. Passa el mateix a Egipte, el germans musulmans imposen un iskamisme que ha dividit el país. L’islamisme africà mai ha sigut moderat, al sud d’Assia ho es una mica mes. Erdogan intenta reformar una placa publica per construir-hi centres comercials i apartaments Una societat laica de molt temps, ara es rebel•la contra prohibicions, alcohol i altres mesures restrictives. Erdogan per altre banda ha fet pujar econòmicament el pas i recomana a les parelles tinguin tres fills. Al darrera d’aquests moviments hi ha la possible entrada de Turquia a la UE i la candidatura als jocs olímpics.. Per altre banda a l’Iran, contra tot pronòstic, guanya les eleccions, per majoria absoluta, un suposat moderat, l’aiatol•là Roouhani, si be cal un compàs d’espera, qui te la paraula es Khamenei. Al Brasil també hi ha problemes, com a tor arreu en creixement masses despeses sumptuàries i descuiden les bàsiques. Dilma Rousseff sembla que de moment ho entén, intenta posar remei..
El jutge Castro no pot investigar fiscalment la infanta, L’Agencia Tributaria fa tots els papers de l’auca. Crea un embolic amb dades, sembla incorrectes, que no pertanyen a la infanta, que te un DNI especial gens fàcil de confondre (00.000.014). L’escàndol ha portat la dimissió de la directora. Permet pensar que amb aquestes compres llunyanes es pretenia ajudar a la infanta amb ingressos? O intenten es passar temps?
Obama te problemes amb l’espionatge a les telefòniques i grans companyies de serveis informàtics: Un exmembre dels serveis secrets americans, Edward Snowdon dona dades que afecten a tothom, amics i enemics. La cosa es complica, els EEUU el reclamen, s’escapa a Moscou. Es una font d’informació que tothom vol aprofitar. L’inefable jutge Garzón s’hi posa per el mig. Veu un motiu de popularitat? Aea defensa de la llibertat d’informació. Ell que feia escoltar les converses dels detinguts. Un nou Wikilieaks? Molt mes important i complicat, aquest era informació passada, ara es tracta del recent i futur. Els anglesos fan el mateix en la fibra òptica.

Agradi o no, la informació es poder i la naturalesa humana es la que es. Als EEUU sembla hi ha 854.000 persones que tenen autorització federal per controlar documentació secreta. No ens enganyem, ho fan tots els països i en el fons amb la globalització esdevindra inevitable.
A Itàlia guanya les municipals el president Letta. Perd Berlusconi i Grillo cau en picat. Baralles entre el FMI i la UE. Els primers reconeixen que s’han passat a Grècia, els europeus diuen que no. Un misteri.. També el FMI apresa mes el govern espanyol.
Nou tribunal constitucional, diuen mes a la dreta. El que no es acceptable es que es permetin associacions de jutges en funció de les idees polítiques. Es lícit que cada u tingui les seves pròpies idees, però que no es divulguin tan ostentosament. Quan es parla d’un jutge es diu tot seguit a quina associació pertany.
El PP anuncia una ampla maniobra de reforma de l’administració, que en realitat va contra les autonomies. Ara be per a controlar-.ho, en crea un de nou. Conseqüència del “cafè per a tothom”, algunes autonomies es podrien suprimir del tot.
Una enquesta diuen que ara guanyaria les eleccions ERC i el Centre d’Opinió de la Generalitat ho confirma. No siguem càndids, es veia avenir de molt temps i aquí rau l’error de Mas d’avançar eleccions. ERC, molt llestament, no va voler entrar al govern i ara en treu els fruits. Per contrarestar, Mas prepara un programa i reafirma el pacte amb ERC. Jonqueres fa bona impressió, ara be, no se si podrà imposar-se a la difícil entesa, que sempre hi ha hagut, entre CiU i ERC. Dos factors ho agreugen: el caràcter assembleari d’ERC i Dura i Lleida. .
Greus inundacions a la Vall d’Aran i la Noguera. Una zona turística que necessitarà molts diners per restablir-se. Surten divergències entre la Confederació Hidrogràfica del Ebre i el Consell d’Aran sobres les neteges dels marges dels rius. “A la vora del riu, no hi facis el niu”.
Es una opinió general que el AVE es una mala inversió i mes en un país en fallida com nosaltres. Sense l’estructura radial imposada per Aznar i seguida per el PSOE. Per les distancies del país, no calia AVE, amb trens ràpids de manteniment mes molt mes barat, segurament estalviariem moltes retallades. A França, un dels pioners amb el TGV, han anul•lat totes les previsions i dediquen els esforços a rodalies, tot el contrari del que fem aquí. La línia Barcelona-Paris fins el 2030.
Ha mort Tom Sharpe. Va venir a Llafranc encantat de la platja i dels serveis sanitaris. Hi ha viscut deu anys. La mania reglamentista arriba a punts divertits. Ara s’imposa el carnet de “boletaire” per poder anar al bosc a caçar bolets. .



MAIG 2013

La infanta es “des imputada”, el pes de la casa reial i poders fàctics s’ha imposat. Un dels tres magistrats ha fet un escrit oposant-se. Sembla que la intenció es limitar el cas a una qüestió fiscal. Malgrat tot, el jutge Castro continua amb la qüestió fiscal..
El Tribunal Constitucional ha sospès l’acord del Parlament per l’autodeterminació. Es una declaració política i en principi el TC ha d’opinar nomes sobre les lleis. La realitat de fons es com els governs de torn, sobre tor es del PP, el fan servir com arma contra Catalunya. Diria que Monago, el president extremeny, ha definit el tema sense embuts -i es d’agrair- quan ha dit que el problema de les retallades i la falta de finançament a Catalunya, esta provocat per l’independentisme. Els diners son a Madrid i si no creus, no vindran. Els barons del PP collen el finançament de Catalunya i sembla que Duran ja torna a fer el seu paper de si però no. Surt la LOMCE qualificada com a llei Wert que intenta unificar l’ensenyament des de Madrid i val anular els sistema d’immersió català. No siguem càndids, no es la llei Wert, es la llei del PP:
Exemples: Després de Balears, la política contra el català agafo punts ridículs, fins i tot còmics. Ara el govern aragonès ha creat un nou idioma, el LAPAO (llengua aragonesa pròpia del àrea occidental). Això de nova llengua es discutible, sembla que al sud de la Xina n’existeix una amb el mateix nom. I afegeixen el LAPAPYP com a llengua pròpia del àrea pirinenca i prepirinenca. Popularment del català en diuen “chapurreua” en la part sud. En una paraula, intenten deixar morir el català, sigui com sigui.
El comissari europeu d’economia Olli Rehn diu que en lloc d’escanyar als ciutadans amb mes impostos, que l’austeritat passi per la contenció de la despesa publica i que l’Estat passi la tisora a les despeses militars, que no son una causa sagrada en moments de dificultats. Brussel•les ha afluixat en part, allarga el dèficit so be s’ho queda quasi tot el govern central.
Mor Giulio Andreotti, figura discutida d’una època on a Itàlia manava la democràcia cristiana. Mes d’una vintena de cops va ser primer ministre y una cinquantena ministre. S’ha parlat de contactes amb la màfia i amb altres organitzacions, potser reflectides en la seva frase tants cops repetida “el poder desgasta als que no el tenen”. Va actuar amb tacte, “manca finezza” i per ell la ideologia era menys important que el resultat. Mes sobre Itàlia: En les eleccions municipals italianes el fenomen Grillo cau i sembla estabilitza el govern de Letta.
Desastre a Bangla Desh, mes de 1200 morts en fabriques tèxtils que treballen per les multinacionals de la moda degut als seus baixos. Un equip americà aconsegueix clonar cèl•lules humanes, una millora important en el sentit de obtenir cèl•lules mare. Aznar es mou, veu el panorama actual de PP trist i desorientat i fa acte de presencia.
Una revista dona com a novetat que els anglesos van donar diners a generals de l’entorn de Franco a fi que no entres a la guerra amb Hitler. Han descobert al sopa d’all, fa anys que esta publicat i ara ho donen com novetat. El que les subvencions no van aconseguir es que Franco restaures la monarquia.
Sobre els donants de Barcenas: Villar Mir, magnat de la construcció (OHL), en la llista de donants al PP declara que va entregar 45.000 euros al PP i 120.000 a cada u dels sindicats majoritaris, UGT i CCOO. Curiós?
Al “Celler de can Roca” de Girona, una revista angles el proclama el millor restaurant del mon. I el Barça guanya la lliga, si be perd per 7-0 amb el Bayern i es queda sense champions. Fixen Neymar, Mourinho se’n va del Madrid, Florentino queda em situació difícil si be s’assegura la seva reelecció com president del Madrid, que si no obté, li perillen els negocis particulars.

ABRIL 2013

Han “imputat” la infanta Cristina. Tot seguit ve un recurs de la fiscalia en contra i l’Audiència de Palma decidirà. Una mica patètica la reacció de la Casa Reial i es fa difícil pensar que tant el Rei com ella no estesin assabentada dels tràfecs de Urdangarin. Si be ja li han trobat plaça, cap a Qatar.
Han aparegut dues paraules noves que emplenen l’actualitat d’aquests dies. Una es “escrache” una nova tècnica de pressió als polítics que fan servir els afectats per les hipoteques, si be penso que les reunions de pressió també les haurien de fer en front dels bancs, responsables del problema. L’altre mot sortit de nou es el de BRICS que agrupa un nou grup de països desenvolupats i en via de fer-ho. Volen crear un grup de pressió conta el FMI en el que noi es veuen ben representats.
El menut tirà de Corea del Nord amenaça a tot Deu. Dona la impressió que no se’l agafen del tot en serio.
A la Generalitat s’ha iniciat una guerra de l’aigua, entre ATTL i Agbar. Quin transfons hi ha? Un organisme de la pròpia institució sembla els corregeix i un tribunal també els culpa. S’han precipitat al donar-ho a ATTL?
Ha mort Theatcher. Un figura discutida si be va salvar el Regne Unit d’una crisi forta i va frustrar abusos de l’administració i sindicats. Va recuperar les Malvines. Si be el seu liberalisme potser es va passar i ara ,en part, ho paguem. Però en uns moments de polítics tan petits i ineficaços, la seva figura resulta atractiva (The iron lady).. Critiquen la despesa en els funerals.
Interessant els resultats a Veneçuela. Malgrat la pressió emotiva per la mort de Chavez, el resultat ha estat pràcticament un empat. Que de fet es un fracàs de Maduro a pesar de la pressió que s’ha fet des del govern. Tot va pensar que la política chavista no ha donat, del tot, el resultat esperat (amb millores evidents). Potser els ingressos del petroli han anat a expandir la política anti americana a sud-americà deixant de banda -en part- la situació social del país. Contra pronòstic, en les eleccions entre Maduro i Capriles pràcticament empaten. La situació s’enreda de manera perillosa. Maduro no dona la talla.
En el mateix sentit, a Islàndia guanyen els que havien portat el país al desastre. El sentiment contrari a la UE amb el perill de perdre drets de pesca, pot haver-ho ajudat. Confirma el fet que les retallades , fins ara han fet caure els governs, sigui del país que sigui.
Bombes em una marató a Boston. La policia actua ràpid i deté a dos txetxens presumptes responsables. Un mort en un tiroteig i l’altre el detenen amagat dins una embarcació i es ferit greument, sembla ha intentat suïcidar-se. Es demostra la relació amb l’islamisme.
A Itàlia per fi hi ha govern. Torna Napolitano a la presidència i es crea un govern barreja de tècnics i polítics de tots costats. A veure quan dura...
Que els bancs manen ningú ho dubta, ara Rajoy es treu el mort de sobres per l’indult a Alfredo Sánchez (la ma dreta de Botin) , indultat per Zapatero,i el Tribunal Suprem ho matisa. El govern actual passa la qüestió al Banc d’Espanya a fi que decideix-hi. Acaba dimitint vista la divisió dins aquest darrer. Si be se’n va amb 88 milions.
Moles notícies d’Europa. Augmenten les xifres d’atur i el dèficit es dispara. Un desastre i les perspectives pitjor.
Ha mort Bigas Luna Un llibre dona detalls sobre Garzón interessant. Dona detalls del tipus, mal instructor fent les coses despresa, un egòlatra perillós i que nomes cercava assumptes que fessin parlar d’ell. Ajuda a aclarir alguns aspectes del personatge.
Petits detalls: El Corte Inglés, per primera vegada a la seva vida, emet bons. Un material nou, el “grafe”, una fase molecular del carbó sembla porta utilitats sorprene
nts



MARÇ 2013

Un mes mogut. A Catalunya, mar de fons, es veu venir diferencies clares entre CiU i ERC. Bones intencions de Jonqueres topem amb el caràcter assembleari d’ERC, entre les respectives militàncies no s`han entès mai. Recordem l’actuació de Carod Rovira quan va escollir el tripartit, ja era amb l’esperança de enfonsar CiU. No va passar aleshores i ara tenen una oportunitat, en part provocada per l’error de Mas d’avançar les eleccions. Situació ja prevista des del pacte Mas-Jonqueres quan ERC no vol entrar al govern, possiblement per no aplicar mes retallades. A darrera hora, una reunió “secreta” de Mas amb els consellers on predica la pau amb Madrid, sembla que s’ha vist d’amagat amb Rajoy. Dona la sensació que quelcom es mou, passen pocs dies i Montoro accepto flexibilitzar la deute. S’insinua un tripartit amb ERC i PSC. A darrera hora ve la discussió entre si es primer el pressupost o fixar la consulta autonòmica.
Europa tampoc marxa. En moments difícils, posar d’acord 27 països es fa quasi impossible, a mes quan s’han de prendre mesures poc populars Sort el cas de Xipre, un paradís fiscal dintre la UE i de nou Brussel•les fa un trist paper que pot repercutir a Espanya. De fet “un corralito” que no s’acaba d’aclarir.
Mor Chaves. El populista dictador veneçolà, figura discutida. Sens cap dubte ha millorat la situació social del país explotat per una oligarquia. Gràcies al petroli ha ajudat a un canvi social en alguns països de sud-americà, si be deixa Veneçuela arruïnada i dividida malgrat els ingressos del petroli. Lula da Silva ho va fer millor.
Habemus papam: Un conclave ràpid elegeix un cardenal argenti: Giorgio Mario Bergoglio, fill d’emigrats italians. Un elegit que trenca motllos. Sembla va ser el rival de papa emèrit Benet XVI en l’anterior conclave, on la seva renuncia va provocar l’elecció rapida d’aquest. Tres detalls importants, es el primer papa jesuïta, elegeix el nom de Francesc (en record de San Francesc d’Assis i potser San Francesc Xavier) , alhora es el primer papa no europeu. Les primeres actuacions porten a actituds de austeritat dins el vaticà, preocupació per els desvalguts i per la per la pèrdua d’influència de l’Església Catòlica. Aparentment, sembla el contrari de l’anterior, mes preocupat per els estudis teològics i que dona la impressió va deixar massa lliure la cúria vaticana (vatileaks). Sembla pot portar canvis, si be la doctrina continua sen la mateixa.
Dos col•lectius d’actualitat: El Tribunal de la Unió Europea senyala falles greus contra els drets del consumidor en la llei hipotecaria espanyola. Una llei desfasada que nomes protegia als bancs, els afectats es quedaven sense pis i havien de pagar interessos ple deute pendent entre 18 i 20 %. Tot i això, sembla que el govern no acaba d’entendre el missatge i vol posar nomes pegats a la simple dació que seria lo lògic. Un bon treball de la PAH que te un perill, que derivi en actuacions extremistes.
Un altre col•lectius afectat: els bons preferents. Al final surt uns disposició amb aquestes accions preferents (que de preferents no en tenen res). Una inversió complicada, nomes per experts (i aquests no varen cauri), que es va passar a gent modesta i enganyada. Les pèrdues seran importants, quasi la meitat i alguns potser tot, i dona la impressió que la única sortida pot ser una acció judicial per engany. Anar a l’arbitratge sembla es una mal assumpte. El culpable es el Banc d’Espanya que va permetre-ho. Aquí a ningú li passa res.
L’atur sobrepassa ja els cinc milions, a Flix hi ha rebombori amb un ERO que afecta entre uns i altres a la majoria de població. Les ultimes noves sembla es va a un acord rebaixant el nombre d’aturats.
El Fiscal Superior de Justícia de Catalunya es obligat a dimitir per sonar suport al referèndum. Gallardón defensa que els jutges i fiscals no han de manifestar-se políticament, en canvi –ben curiós- permet associacions de jutges i fiscals agrupats per les seves idees polítiques.
Una suposada princesa, esta d’actualitat per les seves relacions amb la casa reial, “amiga entranyable” del rei segons diu ella. Li deixaven un palauet prop la Zarzuela i la vigila la policia. Fins i tot intervé el CNI. Per aclarir el seu paper
Un detall -diríem patognomònic- de qui governa al mon: L’emir de Qatar ha comprat set illes gregues de Itaca i diu es vol quedar totes disset del arxipèlag Equinades per fer-hi un palau per al seva família. Gazproom sembla que mana a la “campions”. Un procés imparable.



FEBRER 2013

Esdeveniment “bomba” del mes: Benet XVI renuncia al càrrec. Sorpresa a tot arreu, es segurament la noticia de l’any. En l’anunci, fet en llatí, diu que el motiu es el cansament propi dels seus 85 anys que porta una manca de vigor físic. El cap el te ben clar, potser per això plega. Es possible que la mort allargada i penosa de Joan XXIII, que ell va viure al seu costat, hi hagi ajudat. Un papa intel•lectual, una intel•ligència privilegiada, enfrontat al problemes greus on s’observa la necessitat de renovació de l’església front una societat cada cop mes secularitzada. Aclareix que marxa degut a les lluites dins l’“stablishment” vaticà. Però es queda al dins la pròpia ciutat. Dada important a valorar, rebrà el nomenament de Sa Santedat, de papa emèrit i continuarà vestint de blanc. Resta allò que “el meu regne no es d’aquest mon”. Naturalment ja surten el primers comentaris sobre els possibles papables.
Continuen els escàndols que afecten als polítics, novetats quasi diàries. Es una opinió personal, quan es van començar a filtrar detalls sobre polítics catalans per a contrarestar les propostes autonòmiques, es va posar en marxa un ventilador que ara ningú pot parar, juntament amb una premsa que ho aprofita . Molts dels escàndols sortits fa poc, porten anys que es feien. Han sortit ara, la pregunta es perquè? Dona la impressió que em determinades mans hi ha material secret que esquitxa a tothom i que sortirà el moment oportú. Tot arrodonit per l’espionatge entre partits i a cops entre els mateixos polítics. Fins i tot, sembla actuava el CNI. Sema que quasi tenia l’exclusiva una agència, Metodo3, que treballava per a tothom. O potser s’ha trencat una política pactada entre partits que mantenia un equilibri d’escàndols?. Escàndols se’n veuen a tot arreu, si be la reacció es diferent. A Alemanya de nou una ministre marxa responsable de copiar en la seva tesi doctoral. Cosa curiosa es descobreix al cap de trenta anys (fidel a Merkel, no poden haver-hi interessos electorals). Filant prim així, aquí no quedaria ningú.
Dues Iniciatives Legislatives Populars, sobre la dació en pagament d’hipoteques i una altre sobre els toros. La primera, que vaig signar i la segona també ho hauria signat si hagués tingut l’oportunitat. Ho sento, m’agraden les corrides de toros. Sobres la primera, justa del tot, celebro que el PP, a darrera hora, canvies de intenció. Nogensmenys, aquestes hipoteques “sub prime” servien com a garantia dels prestes de Banc Central Europeu, com ho trampegen? De moment, manifestacions a dojo.
La “primavera àrab” sembla trontolla. Egipte travessa malts moments i ha perdut la seva principal font d’ingressos: el turisme.
Les eleccions italianes reviuen Berlusconi. D’entrada la situació sembla difícil i Monti, l’esperança de Merkel i dels mercats, queda el darrer. Destaca Grillo que queda tercer en escons però te el numero mes gran de votants. Defensa una actitud antipolítica i anti-europea. “Il cavallieri” es un gínjol de cares a guanyar eleccions, llàstima que no ho sigui quan governa. Sembla intentaran canviar la llei electoral. S’ha votat contra les retallades com ha passat arreu. Demostra de nou l’error de Mas quan va avançar les eleccions passades. No pots esperar que et votin si alhora els treus diners. ”Manca finezza”?
El fet italià contribuirà a un fenomen evident: La situació econòmica a Europa no va, l’Eurozona disminueix un 0,6 %. No parlem d’Espanya i Catalunya. Iberia acabarà malament. El port de Barcelona porta vuit anys baixant la activitat. L’economia catalana perd un 1.6 %.
Per acabar, ha mort el filòsof Eugeni Trias. Una filosofia lligada al temps actual sense perdre els fils amb la filosofia europea.



GENER 2013

Un petit canvi dins la secció “Dia a Dia”. La intenció era ressaltar petits esdeveniments, i aquí el concepte “petits” es molt relatiu, ja que per molts son mes importants, si be l’actualitat informativa mana i se’ls menja. Establiré un equilibrí, del tot personal. A mes, aquesta selecció es molt formativa per a mi, repetiria allò que deia un autor, “escric en primer lloc per a mi mateix, es així com aprenc”.
I entrem en l’actualitat del mes: Comença, a cavall entre desembre i gener, amb dus morts importants. Tores dues litigades el mon de la ciència: Ens deixen Moisès Broggi i Rita Levi-Montalcini. Tots dos superant els cent anys. Broggi, eminent cirurgia, humanista i entregat al país. Del molt que es pot dir en el seu favor destaca com un exemple de com una activitat científica portada al límit no ha minvat la seva sensibilitat envers els problemes de tots tipus que en la seva llarga vida ha passat Catalunya. Levi-Montalcini, “la signora della scienza” va lluitar contra Mussolini i va dedicar tota la seva vida a la ciència, premi Nobel per descobriment del factor de creixement nerviós.
S’inaugura l’ampliació del eix transversal. Recordo que quan vaig assistir l’any 1977 a la seva posta en marxa l’aleshores president Pujol ja va comentar que creia que quedava estret, que s’havia d’haver fet mes ample. El desdoblament actual s’ha pagat amb el que ara se’n diu “peatge a l’ombra”. L’empresa ho paga i la Generalitat pagarà per cada cotxe i camió que hi passi. Un obra necessària, hi ha privocat 194 morts, i la comparació amb línies d’AVE inútils es obligada.
Seguint amb el tema, per fi s’acaba el tram del AVE fins a la frontera. Ha costat anys i panys establir una comunicació amb Europa. I l’eix mediterrani encara queixa. La preferència es la línia d’alta velocitat fins a Galicia. El tram de Madrid a Barcelona i a la frontera es la única línia mig viable econòmicament. La resta porta pèrdues importants, això si tenim el record mundial de linees d’AVE, després la Xina. La Sagrada Família sembla be, aguanta.
La Llibreria Catalònia tanca. Robafaves de Mataró també i Proa trontolla (es el llibre digital?). La selecció de futbol catalana empata amb Nigèria en un partit de costellada on Cruyff es esbroncat per parlar en castellà.
Un mes pla d’escàndols de corrupció que apunten a l’estructura de tots els partits majoritaris (se’n salven els que no han tingut ocasió de governar). De fet, l’afany de poder porta a la corrupció i en bona part es innat a la naturalesa dels animals i del home. La cosa s’agreuja quan sembla el propi partit al poder esta afectat (i de temps) i que fins ara els escàndols no influïen en el vot. Tot dona la impressió que Barcenas ha filtrat detalls a dos diaris diferents. Qui hi ha al darrera? Podria ser que en l’ofensiva contra la sobirania catalana s’han fet servir informació contra nissagues polítiques i posats a treure draps bruts, a Madrid els ha sortit el tret per la culata. Com sempre, el temps ho dirà.
Hem començat parlant de morts, acabem amb la mort d’Anna Lizaràn, una actriu destacada. També ens deixa Fernando Guillen.

EL QUADERN GRIS; CHURCHILL (24-12-12)

Ha sortit una edició corregida de “El quadern gris”, diuen amb mes de 5.000 esmenes. Em sembla que no la compraré, em fa por. Aquesta mania de corregir Pla, te el perill que li treguin la gracia a la seva manera d’escriure. En uns mots, que alteri la forma planiana que ens comentava Fages de Climent en el seu epigrama: “Es tan obert l’Empordà / ample esbatanat i llis / que l’home que escriu mes pla / ha pres el nom del país”. En fi, que hi farem , els savis son els savis.
I un fet recent, en part relacionat amb les lletres. La Fundació “Catalunya Oberta” ha promogut a Barcelona, i en un lloc ben cèntric, un monument a la memòria de Churchill. Ja era hora, calia un homenatge al millor polític del sègle passat i alhora premi Nobel de literatura.

Bon Nadal !




TEMPS CONVULSOS (8-12-12)

Unes eleccions on fallen les enquestes dona un resultat inesperat, una partitocràcia que fa impossible la única solució, un govern de concentració valent per assumir noves retallades. Es demostra un cop mes que les eleccions, en part, les guanya qui les perd. Queda un futur preocupant i incert.
Preocupa el tema bancs, son la insígnia d’un sistema capitalista que sembla el menys dolent. Però engreixat després del fracàs del comunisme amb la caiguda del mur de Berlin, ha fet disbarats a manta. Tot fa pensar que no en sabem de la missa la meitat. Ara es parla d’una llei de desnonaments nomes pensada per els bancs, que no arregla res. Això si, ells directius amb sous milionaris, malgrat el fracàs de molts.
En el mon polític, surt un “padrino” a Sabadell que sembla ho controlava tot, amb la família quasi al complet dins l’ajuntament. En fi, paciència i bon geni.


BANKIA (5-11-12)

Bankia es una font de novetats continuada. Ara resulta que Brussel•les ha ordenat al Banc d’Espanya, així de senzill, sense gaires contemplacions, que cessin als responsables del Departament de Supervisió del Banc. El tècnics de la UE sostenen que vista la ineficàcia en l’actuació d’aquest departament en el cas de Bankia, els consideren incapaços de controlar la reestructuració de la banca espanyola, on el Banc Central Europeu hi posarà molts diners. Els consideren uns inútils.
Les raons son simples: Si vigilaven de temps Bankia i no van fer res es greu i demostra la manca d’operativitat. I si no ho varen veure encara es pitjor. Tot plegat, un escàndol.

LANCE ARMSTRONG (25-10-12)

El dopatge en l’esport es un tema recurrent. Recordem l’administració d’hormones masculines a atletes xineses i alemanyes orientals que va iniciar una nova etapa en aquesta activitat. On hi ha mes dopatge es on l’esport vol mes sacrifici, on es mes dur. I aquí ve el ciclisme com el mes dur i alhora on es donen mes cassos.
Es una llarga cadena, des de la cafeïna i amfetamines del inici fins a l’EPO i transfusions. El mètodes de detecció també han progressat. Espanya te mala premsa. Hem viscut el cas de Contador amb el clenbuterol i alguna atleta. Ara ha sortir un cas “estrella”: El del americà Armstrong, a qui li ha estat retirats set Tours de França. Es diu que ha jugat tan l’informe de la Agencia Antidopatge dels EE.UU. com les denuncies de corredors que varen fer-ho al seu costat, ara ja retirats i no tenen por de sancions. Sembla que va canviar Niça on s’entrenava per Girona, segons es diu pel fet que a Espanya la lluita antidopatge es menor i l’EPO es troba a les farmàcies (amb recepta).
Dona la impressió que els francesos li anaven al darrera feia molt temps. No els queia simpàtic, això que un americà guanyes set Tours seguits... De totes maneres, la maniobra put a cremat, te un punt d’inconsistència. Que l’assumpte es destapi després tants anys i amb un munt de revisions que li van fer (el francesos estaven recelosos i li feien sistemàticament controls) i en canvi no l’havien enganxat mai res. Era un sistema molt afinat de dopar-se o hi havia altres motius?
I tot aquest enrenou coincideix amb la presentació de l’edició 100 del Tour, molt mes dura que l’anterior bastant insulsa, fins el punt que la va guanyar un corredor de pista. Pot tenir-hi alguna relació les dues coses?

EL QUE DIUEN I EL QUE FAN (28-09-12)

Es una norma general en el mon polític, el que es diu abans de les eleccions i el que es fa després. I aquesta vegada no va, com pot suposar el lector, per Rajoy, que feia promeses electorals i Brussel•les li ha fet fer ben diferent. Es el poder econòmic qui ordena i mana. I no anem be.
Ara vull treure dos exemples, diria aparentment menys importants, que han passat desconeguts, altrament tenen la seva a importància per a valorar la situació actual amb un cert menyspreu. El senyor Fernàndez Toxo, contrari acèrrim a la reforma laboral, resulta que acomiada 24 treballadors d’una Fundació de CCOO i els aplica estrictament la reforma laboral per ell denotada, amb una indemnització de 20 dies per any treballat.
Un altre: el senyor Hollande, que ha fer el que no volia, però no entraré en la seva política econòmica. Va criticar molt Sarkozy perquè treia el campaments de gitanos romanesos de França. Ara resulta que ell fa el mateix, també els treu.
En fi, paciència i bon geni.

PETITS DETALLS (18-09-12)

El cansament que provoquen els comentaris sobre la crisi per part de tots els savis que volen arreglar-ho, arriba a límits. No puc veure com Rubalcaba que ha ajudat a portar-nos on som, ara doni solucions i es presenti com a redemptor. En fi, paciència i per passar dels comentaris d’uns i altres anem a treure petits detalls intranscendents.
Dos d’ells: He vist, per TV, el partit de rugbi entre l’USAP de Perpinyà i el seu rival clàssic , el Tolosa. No entenc de rugbi si be, cansat de tan futbol, es un esport que ocasionalment em distreu. Els propietaris de l’estadi Aimé Giral van jugar un partit de la lliga francesa a l’estadi de Montjuic. Van guanyar per 34 a 20 assajos. En un indret difícil comes la Catalunya Nord, l’USAP conserven una catalanitat important, te una sentiment integrador En una fina a Paris van cantar ”l’estaca” com una manera catalana de jugar a la pilota. Però anem al que m’interessa ressaltar, el detall, va ser que una jugada dubtosa, l’àrbitre amb un moviment de mas senyalant una T, va demanat la intervenció de la TV. Després va decidir. Quina diferencia, els omnipotents arbitres de futbol no volen el suport d’una imatge, tan savis ells..
L’altre detall, en un gran debat a TV5 es va parlar d’independència. Els arguments en contra, com sempre, tendenciosos. Continuo pensant que actualment el punt clau son les balances fiscals. Nogensmenys, anem a un aspecte que corrobora el sentiment contra Catalunya, mes estes que mai: quan es donava un argument contra la independència hi havia aplaudiments tronadors del públic, quan es donava el contrari silenci absolut. Es la única cosa que vaig veure clara, d’un debat, per a mi ensopit, i totalment intranscendent, per no dir amanyat.




DEU ELS CRIA.. (31-08-12)

i ells s’ajunten. En tenim un bon exemple: Resulta que el periodista Assange, ha passat de ser un perfecta desconegut a un heroi de la llibertat informació amb Wikileaks. Resulta que troba un soldat empleat en els serveis d’informació, amb desequilibris mentals que li va proporcionar milers de documents sobre política exterior americana i la guerra de l’Iraq. Els publica i esdevé una figura mundial de la informació. Descobreix la sopa d’all, ja que tots els estats tenen mitjans de comunicació interns semblants i el que es diu no es gaire edificant, per no dir gens. Però la felicitat no es mai complerta, sembla que a Suecia tenia quelcom pendent relacionat amb suposades agressions sexuals i el reclamen al Reina Unit que concedeix l’extradició. Argumentant la por de represàlies per part dels americans, es refugia a l’ambaixada equatoriana a Londres. El president equatorià Correa, tan progressista ell, hi veu una oportunitat d’avivar els sentiments contra EEUU i li don a asil diplomàtic. Es queda dins l’ambaixada i fa mítings des d’un balco. I per arrodonir-ho apareix la tercera anima bessona, l’exjutge Garzón, que cerca com sigui la seva popularitat a escala planetària i es considera el darrer exiliat del franquisme. La seva egolatria el porta on sigui, quan tècnicament com magistrat sembla ha fet molts errors.
Ja la tenim muntada. Que els americans s’hi facin mirar com documents reservats son assequibles a tothom. Ara be, no siguem càndids, tot el que va aparèixer a Wikileaks esta semblant en els arxius de tots els països. En quan a Garzón, el seu historial ho diu tot, servil amb uns que li paguen cursos i dur amb altres. Es la vida...


AINAUD DE LASARTE (10-08-12)

Ha mort. Historiador i advocat era una persona dedicada del ple a tot el que pertanyi a la cultura i política catalana. Dialogant, de veu agradable era freqüent veure’l en qualsevol tipus d’actes. Nacionalista convençut es preocupà de les figures importants del catalanisme i sobre tot de la figura de Prat de la Riba. Es va cuidar de l’edició de les seves obres completes del polític, del que també va publicar una biografia.
Va participar en el moviments catalanistes dins la Universitat i va crear la Societat Catalana d’Estadis Jurídics, Econòmics i Socials dins l’IEC. Milita a CDC on va participar en càrrecs importants. Per a mi te un aspecte important ja que el vaig tractar poc en uns moments en que em vaig iniciar en el mon polític i la seva personalitat va ajudar-hi. El recordo, era a finals dels anys setanta, es trobava a Palafrugell passant l’estiu, no recordo si era a la vila o ben prop a casa d’uns amics. D’alguna conversa amb ell cal destacar la seva ample formació en tot sentits, la seva experiència i el to agradable que donava a la conversa. Una figura a recordar.

ELS MEDICAMENTS MES CARS

Mes cars per uns i mes barats per altres. Poc a poc, i mentre els sistemes informàtics de les farmàcies van funcionant, va entrant el copagament dels medicaments. Algunes mesures, com un pagament dels pensionistes sembla encertada, si be com en moltes altres coses, s’havia d’haver aplicat ja fa molts anys en moments de vaques grasses, però contaven mes les eleccions properes que l’interès del país. En canvi, l’augment de l’aportació del treballadors actius es exagerat, ja pagaven un 40 %. Hi tinguem clar que l’afany recaptatori es la clau.
Arrodonint sobre el tema dels fàrmacs i el problemes sanitaris en general, cal valorar el cost baix dels medicaments a Espanya en comparació a la resta de de la UE i que qui recepta es el metge. Es parla d’un consum excessiu de medicaments, no es valora que ha portat a una millora important de la qualitat de vida i del augment de la vida mitja.
Altrament, anem al punt que interessa destacar. El desgracia’t “plan E” de Zapatero que va portar a obres municipals, molts cops innecessàries, i que no van solucionar per a res l’atur, va costar 14.000 milions d’euros, exactament la xifra que representava el deute general sanitari. Hauríem tingut un problema resol, un cop mes la petita política va manar. .
Doncs be, ara el TC considera el “plan E” de Zapatero, aprovat per el govern del PSOE l’any 2009, com inconstitucional ja que envaeix competències de la Generalitat de Catalunya. Ara l’error es insalvable i s’ha d’acudir a altres mitjans recaptatoris.


EL TOUR DE FRANÇA (10-07-12).

El Tour ens diu que ja estem en ple estiu i vist per TV es un espectacle que no em perdo mai. Es segurament un dels reclams turístics mes ben fets del país veí. Des de l’aire, apart de veure la carrera per etapes mes important i amb competidors mes preparats del mon del ciclisme, en ofereix unes panoràmiques de paisatges i monuments francesos. Fins i tot de productes agrícoles presentats des dels camps per els propis pagesos. Chapeau !
En canvi des del aspecte esportiu, per a mi la carrera ha estat una mica ensopida. La gran llosa que pesa sobre el ciclisme es el dopatge, i des d’aquest punt de vista, les coses es veuen una mica fosques. I la severitat en aquest aspecte es deixa sentir, amb el perill que no s’apliqui sempre igual. No puc opinar sobre l’exclusió de Contador i Schleck, amb opinions contradictòries sobre possible parcialitats, però si constatar que eren els gran animadors de la cursa de l’any passat. Em trobat a faltar les escapades en plena muntanya dels dos esmentats i que donàvem emoció. Enguany hem vist com un corredor sorgit de les competicions en pista, ha controlat les etapes de muntanya que ha estat –en bona part- anodines. Ara aquest possible to anodí del Tour 2012 el puguem compensar en els imminents Jocs Olímpics. Que així sigui...

CONFUSIO (30-06-12)

La crisi, hem arribat a un punt de confusió on acabes cansat de comentaris i per un problema de higiene mental arriba la temptació de passar de tot tipus d’opinions. El país esta quebrat, en respiració assistida, els banca i els polítics s’emporten i tenen bona part de culpa. S’ha capgirat la vella frase de Clinton, ara hem de dir: “es la política, estupids!”. Ofegats fins el coll amb el tema Bankia no els queda altre remei que fer una auditoria dels bancs espanyols, cosa que en altres paios han fet d’anys. I potser cal arribar a la conclusió que en caigui algun i que el fons de garanties respongui. Un altre costat es l’estafa amb les accions preferents.
No queda altre remei que agafar-ho amb un cert punt d’humor. I per això vegem unes noticies, entre iròniques i consoladores. La Fundació Nobel anuncia que ells també han estirat mes el braç que la màniga i resulta que a partir d’enguany la quantitat que reberen els premis Nobel serà també retallada, un 20 % menys. De 1,13 milions d’euros passaran a 901.300. Malt de molts....
Anem a Anglaterra: Les rates, diuen son les primeres en abandonar el vaixell quan s’enfonsa: Una tercera part dels diputats conservadors han demanat a Cameron un referèndum per sortir de la UE. Mes clar, l’aigua. Com sempre, els anglesos van per lliures.
Per últim, el nou Governador del Banc d’Espanya ha obligat als bancs que la lletra petita dels contractes, que solen amagar, tingui com a mínim una mida superior a1,5 mil•límetres i posar en negreta la durada del contracte i l’interès donat. Cosa que fins ara amagaven o citaven de manera críptica.

COMUNITARITZAR (03-06-12)

Es un mot que ara en plena crisi s’ha posat de moda, que expressa un intent de d’augmentar la integració fiscal en els països de la UE. I el tema de Bankia ho ha intensificat.
Es evident que estem immersos en una campanya i una lluita contra la moneda única. L’euro trontolla i els interessos son molts i complicats. Sense una harmonització fiscal, acabarà malament. A mes tenim enemics dons la pròpia unió, un es el Regne Unit. Juntament amb la pròpia Alemanya que no es fia dels països llatins. I la mostra es la seva oposició a la creació dels “eurobons”. S’ha iniciat, sense trets, la tercera guerra mundial.
I si un punt reflexa clarament el desgavell que hi ha al país es Bankia. Comença en Caja Madrid que ha sigut el banc del PP i ha servit per pagar tot el que s’ha fet a la capital fins i tot els deutes del Real Madrid i Ronaldo. Com a membres del Consell d’Administracions hi eren tots: Esquerra Unida, socialistes, sindicats. I el PSOE a traves del director del Banc d’Espanya hi ajudava. Ara fan falta 23.000 milions d’euros i som la riota i la preocupació de tot Europa. Cada espanyol pagarà, per intentar arreglar-ho, mes de 400 euros.
I amb un cert sarcasme, quan l’euro sembla esta a punt de desaparèixer, resulta que el Banc d’Espanya ha iniciat una campanya per a conservar be els bitllets d’euro. Que no els dobleguem ni els embrutem. La campanya te un lema patètic: “Ajuda’ns a conservar-lo”. Amen.

GUARDIOLA (02-05-12)

Guardiola se’n va. Era de preveure aquesta decisió i ha esperat a fer-ho amb una seriositat i discreció que son d’agrair. Diu se sent buit, es discutible, si be afirma que la decisió la tenia presa de fa temps. Una dada interessant es el que farà ara: Ajudarà en aquest sentit el temps, quan es vegi on va a parar. Pot ser un any sabàtic? O a la selecció anglesa, molt mes còmoda de dirigir que no un club. Una cosa esta clara, ha estat, sens cap dubte, el millor entrenador que ha tingut el Barça, nomes cal veure els resultats.
Però tan o mes que els seus èxits, a Guardiola li hem d’agrair , per sobre de tot, la seva discreció i senyoria juntament amb la manera en que ha portat els conflictes propis d’un vestidor amb grans figures, que segur hi son. D’això la seva habilitat en les compareixences a la premsa desprès dels partits (sobre tot si les comparem amb les del temperamental Mourinho) . I això que hi ha hagut moments en que les provocacions, via arbitres, des de Madrid han estat importants.
També s’ha d’afegir com a mèrit seu la creació d’un equip de treball al seu entorn, ben travat. El resultat es l’elecció, sembla encertada, del seu successor Tito Vilanova, que segons diuen havia entrenat al Palafrugell. No tindrà la feina faci’l, els anys no passen en va i haurà de fer reformes a l’equip.
Dues preguntes finals: Si no hagués perdut la lliga i la champions, hagués plegat? Perquè Messi no era al seu comiat?

ARA EL REI (17-04-12)

Desprès d’Urdangarin, ara li ha tocat al Rei. I porta a la discussió entre monarquia i república. En aquest punt em considerava, com deia un polític de la època d’Alfons XIII, com a “monarquico de razon”, no de sentiments. Dins l’escepticisme que porta ta situació actual, vistes les darreres actuacions, comences a dubtar.
Juan Carlos I puja al tro sens e un duro i per estabilitzar econòmicament la monarquia, Felipe González fa la vista grossa i autoritza a que cobri una quantitat sobre el petroli importat dels seu germans àrabs i altres ajuts Es volta d’amics poc recomanables que li obren la possibilita de fer diners i es diu, cal agafar-ho amb reserves, que el rei esta dins les deu primeres fortunes del país. Una princesa es casa amb un esportista amic de fer fortuna, que ja tenia ja les noces convingudes amb una altre, però el nou enllaç li obra possibilitats immenses . La cosa acaba amb la Fundació Nòos.
Surt un nou conflicte, degut a l’afició a la caça del rei, ajudada per la tradició de fer negocis dins aquest tipus d’activitats. Cal recordar els aldarulls quan va matar l’os Mitrofan que era domesticat per a distreure ens visitants d’un parc públic i que varen emborratxar a fi que ell mates. Aquest darrer cop, ha tingut la mala sort de caure i que tot el mon s’assabentés de nou de les seves debilitats. Això si, es president d’honor de la secció espanyola de la Adena WWF.
Esta clar que el seu “desideratum” es la caça major, una afició irrenunciable. Inclòs té una cadira especial per esperar la peça dret, sense cansar-se. Tot fa pensar que en el cas darrer no la va fer servir.
Sense allargar massa, la realitat: Una relliscada del rei important. Dins un país en fallida es permet luxes i activitats que senten malament. Si be segueix una tradició dels als càrrecs politics espanyola de tots els temps, Franco ja era aficionat a caçar (peces ,mes petites) i les caçaries continuen essent una fon t de negocis i política. No oblidem la de Garzón amb el ministre de Justícia i als comandaments policíacs.
El cost de caçar un elefant, es diu son al voltant de 100.000 euros. Segurament no ho pagat ell, si be el que no es paga amb diners es paga en dinades. I no surten els noms dels acompanyants a la “excursió”, Malgrat una disculpa anodina i forçada, el poder es el poder. Hem vist com una cacera del rei es pot convertir en una caça al rei.

TAMBE EN FUTBOL (10-04-12)

Els arbitres anglesos ens ofereixen noves perspectives, no deixa de ser un detall, si be te la seva importància i pesa molt. Quan al futbol espanyol tenim personatges com Mourinho i Pepe i el poder madrileny i madridista mana dins aquest mon, amb destacats madridistes en càrrecs importants com la presidència del Col•legi d’Àrbitres i el Jutge únic. Manen i fan el que volen. A Anglaterra ho fan diferent i voldria posar-ne un exemple, prou demostratiu.
Un equip modest, el Wigam, dona la casualitat que te un entrenador espanyol, Robert Martínez. Apart d’això, fa poc es fa enfrontar amb el Chelsea a Londres i l’àrbitre va donar per bons dos gols al Chelsea quan tots dos eren fora de joc. Dons be, Mike Riley, el president del Col·legi d’Àrbitres angles es va disculpar al Wigam pels errors arbitrals.
Poc mes a dir-hi. Quan ho veurem aquí?



DOS PERSONATGES (30-03-12)

En els apunts del Dia a Dia massa sovint comento noticies no agradables, o com a menys, indiferents de cares a l’activitat de la societat civil. A dues d’elles va dedicada la nota d’avui.
Una es que el 44é. Premi d’Honor de les Lletres Catalanes d’a atorgat a un mallorquí i historiador i monjo de Montserrat des del 1962, el pare Josep Massot i Muntaner. Ha publicat una seixantena de llibres i des del 1971 ha dirigit les Publicacions de l’Abadia de Montserrat que actualment compta amb un fons editorial de 3.000 títols, fonamentals per qualsevol persona interessada per el país. Juntament amb els llibres, ha fundant revistes de tot tipus, entre elles una de bàsica per tots els que varem viure èpoques difícils, em refereix-ho a Serra d’Or. Com deia “he lluitat amb dents i ungles per la nostra llengua. El fet que hi hagi retrocessos em preocupa”. Un camp d’activitat en aquest sentit es que va “exercir de mallorquí”, com deia sovint. El seu primer premi el va rebre de l’Obra cultural Balear”.
Deixem el pare Massot i anem a un music, aquest any se celebra l’any Montsalvatge. Una dels músics catalans mes importants del segle passat. Conegut de molts palafrugellencs per el fet que passava, des de molt anys, els estius a Calella. Interessat per tot tipus de musica, va participar activament en la popularització de l’havanera, autor de llibres sobres ella i va col•laborar activament en la creacio de la Cantada d´Havaneres de Calella.



ESCANDOLS (27-03-12)

Ben sovint observem com surten escàndols nous, quasi cada dia. Avui sembla que hi ha algú a la Diputació de Barcelona lligat amb el cas “campió” gallec en tràfec t’influencies en instal•lacions d’ITV.. No ve d’un mes. Els motius de la corrupció son molts i no es el moment de comentar-ho. Si que voldria concretar un punt, els escàndols no tenen cap influencia en els resultats de les eleccions. No tenen cap repercussió electoral. Ni d’un costat ni la d’altre, tant el PP com el PSOE en surten indemnes. Tot dona la impressió que l’elector ho considera un mal menor de la democràcia. Nomes faltava el cas Urdangarin.
Es interessant analitzar com en dos escàndols importants, un es el cas Gurtel de Valencia i l’altre, potser mes important, es el cas dels eros a Andalusia no han influït en les eleccions. El PP va guanyar amb comoditat a Valencia i Camps en el cas dels vestits, es absolt. Al sud el PP no ha aconseguit la majoria absoluta a Andalusia que es preveia i esta clar que conservarà el govern el PSOE malgrat la importància de l’escàndol dels eros.
En aquest darrer cas si han afegit el que crec son errors, i una certa prepotència, del PP. Un es tornar amb Arenas com a candidat, estava ja gastat i amb un pun de “señorito”. Dada important, els socialistes han conservat el vot rural gracies al PER. Si bes es faci’l qualificar-ho quan ha passat, la decisió de Rajoy de no presentar els pressupostos fins passades les eleccions andaluses donava la impressió d’una especia de xantatge i les diferents intervencions en el sentit d’ajornar reformes importants fins passat el 25 de març ha esta un errors. I no cal oblidar que la vergonya dels eros han portat beneficis a molta gent, i aquest son agraïts i naturalment voten per qui els beneficia.




DELS ARBITRES (06-03-12)

L’estat del país preocupa i veus la gent cada cop mes preocupada. El vaixell s’està enfonsant i observes com els dirigent baixen de l’hort. Es barallem uns i altres. Els que ara governen quan eren a l’oposició no ajudaven, ara passa el mateix en sentit contrari. Uns sindicats de la vella escola, fruit d’unes lluites ja superades i que es preocupen, a prou feines, nomes dels treballadors i prescindeixen dels aturats. No s’han adaptat a la nova situació. No hi ha sentit de país i a Espanya anem per el pedregar.
Entrem en el dilema entre retallades i atur. Entre una relativa estabilitat social i forçar estalvis que la fan difícil. Qui mana es el poder econòmic, els “think tanks” com la comissió trilateral i altres estan presents a tot arreu i son qui tenen el poder de fet. L’esquerra calla, ho fia en apujar impostos que cauen en la classe mitjana, les grans fortunes tenen manera de evitar-ho. Que pesarà quan marxin Merkel i Sarkozy, cosa molt probable. El poder, adiem-ne ocult, continuarà disposant com sempre. L’atzucac previsible em porta a comentar un tema mes intranscendent, si be continua assenyalant perfectament el que en realitat es el poder.
Enceto un tema diferent, propi d’aquestes diades, son els arbitres de futbol. Per el motiu que sigui han decidit (o algú ha decidit per ells) que aquest any el Madrid ha de ser campió de lliga. Sembla que l’estratègia de Mouriño ha funcionat, amb critiques, ordenant joc brut i esperant als arbitres desprès del partit. Potser el fet que Rajoy i Rubalcaba siguin madridistes també hi ha ajudat.
I surt el cas Piqué, un àrbitre madrileny, no hi entenc si be diuen esta ben conceptuat, àrbitre un partit decisiu per el Barça (primer error ja buscat). Velasco Carballo, que aquest es el nom de l’interfecta, no pita tres penals clars al Barça i expulsa Piqué. Diuen va aquest va comentar-li una jugada i Velasco, molest, aprofità per expulsar-lo indegudament. També sembla que desprès van fer les paus. La cosa no acaba aquí, el Col•legi d’Àrbitres denuncia a Piqué per dir una veritat com un temple, que tot estava premeditat. I que ve de temps.
El lector que segueixi habitual aquesta web pot trobar estrany que em posi amb el futbol. He d’aclarir que no vaig veure el partit i em fio de les ressenyes i de la premsa. Veurem com acaba. Si he escollit el tema dins el “Dia a Dia” es perquè l’esport no es una excepció, ans el contrari, confirma la regla del que deia al principi. Tant si es la “trilateral” com el Comitè d’Àrbitres, tenen el poder i manen.”Tant te vull, que et trec un ull”.



TAPIES (16-02-12)

Ens ha deixat un artista clau i controvertit. Recordo perfectament, quan fruit de la seva espiritualitat pròpia dels místics cristians i interès per el budisme, provoca la seva dedicació per els objectes insignificants. El portà a un punt àlgid quan va construir el famós mitjó, que en aquells moments, fa vint anys, el MNAC no va acceptar i que va provocar una gran polèmica. En aquells moments, recordo converses amb gent propera al mon intel•lectual, el rebuig era defensat.
No es fàcil treure l’entrellat de la seva obra, d’entrada era una reacció contra la pintura academicista, fen servir materials, aparentment aliens al mon de l’art. Pols, terres, pintures industrials, brotxes grans. Seguint el que ja deia Miro els anys trenta, la feina era la d’assassinar la pintura, implanta un cromatisme provocant. Ingressa al grup del “Dau al Set”, on hi havia el seu cosí Cuixart, i es un lluitador per la llibertat en moments difícils. El reconeixement internacional a la seva obra, que arriba aviat, ajuda a provocar escletxes de llibertat en un mon tancat. Gran lector, iniciat per una llarga convalescència de jove, col•labora amb Brossa o la majoria de poetes del moment
S’ha valorat la seva fidelitat a Catalunya, la lluita contra la dictadura i el seu arrelament amb les estructures familiars. Ho prova la seva inhumació en privat, nomes la família. Si ve s’obra la Fundació a tothom. Crea la T de Tapies que es també la T de Teresa, la seva muller. La seva obra es ample, de tot tipus, des d’escultures a cartells politics i naturalment quadres. Lector apassionat. Tot plegat llueix en un paratge ben propi, amb l’abundància de creus. Rarament veus una obra del autor sense una creu. .
S’ha dit tot sobre la seva persona i la seva obra. Nomes ressaltaria un fet personal : Mires un quadre de Tapies i instintivament hi veus quelcom que et fa pensar i relacionar-ho amb la persona i manera de ser del autor. I ens deixa una Fundació que ens recorda la seva obra.



TRES FIGURES (20-02-12)

S’han ajuntat en pocs dies noticies sobre tres personatges que calen un comentari. Començaré pel primer, segons els seus companys es “l’Alfredo”, de cognom Rubalcaba. Ha guanyat a Chacón i es el nou secretari general del PSOE. Si fos socialista, no hauria votat per cap dels dos. El ressorgiment –tan necessari- d’un partit socialista modern, calia d’un nom nou, encara que no tingues molta experiència política. La vella guàrdia ha triomfat, fent costat a Rubalcaba. González i Guerra aquest cop han tornat a anar d’acord. Ningú dubta de l’habilitat política del nou secretari general, ha figurat en quasi tots els governs i va ser l’artífex del triomf de Zapatero convocan els militants davant la seu del PP. Va controlar -malgrat estar en la oposició- a la policia, que va mantenir desinformat al govern del PP. Afegit a la tossuderia d’Aznar de culpar ETA va aconseguir un triomf no esperat.
L’altre es el jutge Garzón. Un cas típic de prepotència, xulesc i amb un ego que se’l trepitja. Aquestes “qualitats” aplicades a un jutge que vol nom, porten a on porten. Al 1982 va ser el responsable de les vexacions als nacionalistes catalans, va fer “ulls grossos”. Es presenta amb el PSOE i ja que González no li dona el ministeri de Justícia, es molesta i plega. Enfadat, desenterra el tema GAL. Desprès veu l’oportunitat i la ressò que li donaria processar Pinochet i es converteix en l’esperança blanca del progressisme internacional. Finalment demana investigar els crims del franquisme. Anem al final, resulta que acaba processat per tres assumptes. Rep una quantitat important Botin per fer cursos a Nova York, arriba aquí i arxiva una demanda contra el seu “amigo Emilio” quan lo norma hauria estat inhibir-se. El mes greu, ordena escoltar les converses entre processats i l’advocat defensor. En canvi crec que el Suprem s’equivoca amb el tema del franquisme, no perquè hi ha una llei d’amnistia, sinó perquè ressuscita punt superats i sigui quina sigui la sentencia li dona nom, que es el que vol i passa per víctima. En el moment d’escriure aquesta nota, per l’actuació en les escoltes entre advocats i presos, l’han condemnat a onze anys d’inhabilitació. Garzón entra en una fase, ja calculada, per entrar en política, com els seus colleges italians del “mani pulite”. Aprofitant el mal humor que hi ha en alguns sectors progressistes per la pujada del PP. Tot fa pensar que serà candidat del 15-M. Pla parlava que en l’època victoriana, els jutges anaven en departaments especials dels trens per no ser vistos. En alguns casos, ara passa el contrari. Estem davant un pecat de supèrbia.
I una altre figura, aquesta diria mixta, afecta al Rei i un antic ambaixador alemany. Unes notes desclassificades, diuen el diplomàtic, que en una visita, el Rei li va demostrar simpatia per els implicats en el 23-F. Ensems tenia coneixements del assumpte feia temps. Suarez no hi estava d’acord, i per això i altres coses ja l’havia tret i mes tard es va treure de sobres al general Sabino Fernández Campos Cada vegada pesa mes la frase d’aquest general, quan va dir que cercar la veritat en el 23-F nomes tenia un perill, que es trobar-la.



COSTA CONCORDIA (25-01-12)

Era el onze de setembre del 2005, viatjava embarcat en el creuer Costa Magica. Acabàvem de deixar Civitavecchia i anàvem camí de Savona. Fos queixava ja i des del balconet del camarot vaig veure com es veia, lluny de la costa, una illa que em va cridar l’atenció. El sol es fonia sobres el mar i la silueta de la illa contrastava i quedava ben marcada davant el sol ponent. La imatge era interessant i vaig captar varies fotografies, de les que acompanyo una. Un treballador em va aclarir el nom i la situació de la illa. Passàvem a molta distancia de ella com es podrà apreciar en la fotografia.
Sempre que he fet un creuer he anat amb la companyia Costa Creuers, m’agrada l’ambient mes llatí que es viu a bord. Sentiment aprofundit per comentaris de coneguts que ho han provat amb en altres empreses de creuers on pràcticament tot es en angles.
En cas que Costa, econòmicament se’n surt de la trompada que rebrà, malgrat l’accident penso continuar amb ella per el seu habitat. La frivolitat d’un capità, voltat de companyia femenina de bon veure, que força un acostament a la illa , per a saludar a un company retirat que vivia a Giglio, sembla va provocar el desastre. En aquella zona de la Toscana es molt abundant la gent dedicada al mar. Esperem que hi hagi sort i es pugui rescatar el combustible i bona part del vaixell. Neptú, ajuda’ns?



FRAGA (19-12-11)

Ha mort un pare de la Constitució i segurament un dels personatges mes controvertits de la transició. Amb la seva desaparició surten de nou les dues concepcions clàssiques de la transició, elogis i greuges. La seva marxa porta a reflexions diverses, quasi oposades, si be el to general es de valoració de la seva persona. Ministre de Franco, persona clau en la transició on possiblement aspirava a mes, i no va ser així. Ambaixador a Londres, potser es va equivocar accepta’n , mort Franco; la cartera de Governació en el govern d’Arias Navarro.
Crea AP, que Suarez i la UCD arraconen. Desapareguda aquesta, el vot dretà es consolida dins un nou PP que Fraga impulsa i que acaba cedint a Aznar. Finalment acaba a la presidència de la Xunta de Galícia, ell reticent a les autonomies.
Com a polític de raça i hom intel•ligent va trampejar totes les situacions amb la seva capacitat d’adaptació, vital per fer carrera en el mon polític. Durant l’època de Franco, conscient de les escasses possibilitats i del seu sentit autoritari, va intentar amorosir el regim des de dins amb la llei de premsa. Va sortir degut al cas Matesa.
La figura del polític desaparegui anirà sempre lligada a la frase “la calle es mia”, al bany a Palomares i a la cançó de la Trinca. Ens ha deixat un polític bregat, com a tal, capaç d’adaptar-se s situacions canviants. Un detall a valorar, era una persona honesta que contrasta amb la situació actual.
Soc conscient que en el nostre medi la figura de Fraga no esta –en general- ben vista. Dins els errors propis d’una època, voldria destacar dos fets. La seva capacitat de adaptació a cada moment, fonamental en un polític professional, i ningú li ha retret actuacions per a beneficiar-se en el camp econòmic, cosa habitual ara.


EL NOU CONGRES (28-12-11)

Ja tenim instal•lats els pares de la pàtria. Varem veure un Rei “tocat” que ara passa comptes dels 8,5 milions que rep de l’Estat. El que no es diu que el cost real de la monarquia, seguretat, viatges, dinars i tants altres activitats, costen als espanyols 60 milions d’euros.
Continuem en una situació greu, tornem a la recessió, que potser tindrà raó aquell que deia que les properes eleccions les perdrà qui les guanyi. Però fugint del to pessimista que es viu, m’agradaria anar a punts concrets que demostren que segueixen els hàbits de sempre.
Els partits escullen candidats sense cap connexió amb el lloc que oficialment representen, son els “cuneros”. Aquest manera de fer esta arrelat i continua, malgrat promeses d’apropar el sistema electoral al ciutadà. El sistema anomena candidats en províncies que pràcticament no ha trepitjat mai. Però que siguin obedients, ja ho va dir Alfonso Guerra, “el que se mueva no sale en la foto”. Es un aspecte mes de les llistes tancades, on qui mana es el partit .
Deixant les coses tristes, anem als punts anecdòtics divertits. Es una realitat que els fotògrafs no son ben vistos al parlament, Marin va intentar suprimir-los per càmeres fixes, Bono ja va limitar-los l’espai tan con va poder. Agafen imatges que no agraden de escons quasi buits del tot, diputats dormint, comprant per Internet o en altres actituds poc adequades. En aquest sentit dos fets que han transcendit i que demostren la situació. El dia de la inauguració, per un costat un fotògraf va agafar com Rubalcaba llegia un missatge del mòbil en que li deien que un informador socialista a l’Ajuntament de Madrid avisava que Gallardón seria ministre de Defensa. Imatge que va publicar El Mundo. Desprès Celia Villalobos discuteix amb fotògrafs que intentaven captar els papers preparats per Rajoy en el seu discurs.
Uns motius mes que ajuden als diputats a traure de sobre gent molesta: els fotògrafs. Aquí com sempre s’enfronta el dret a la privacitat a l dret a la informació, La discussió ve temps i fa la feina dels fotògrafs cada cop mes difícil. Recordem com va ser retirades centenars de fotos fetes el 23-F que ningú ha vist mai.
Fa poc m’ha arribat per coreu electrònic fotos tretes del parlament Europeu amb postures que diuen poc en favor dels diputats: Escons vuits, dormin en posicions ridícules, inclús alguna diputada fent mitja. Al Parlament italià va sortir una fotografia de la llista que portava Berlusconi amb “els vuit traïdors”.
Entenc que el fotògraf te l’obligació de captar imatges interessants. Allà queda el diari si en funció de compromisos adquirits la publica o no. I el lector de valorar-ho.



LA FAMILIA REIAL (13-12-11)

Era d’esperar, es veia venir: Urdangarin ha fet de les seves. El trasllat forçós, això si, amb un sou esplèndid, a Nova York era premonitori. Un favor de la Telefónica per allunyar-lo d’aquí. Com es un favor la plaça a la Caixa de la princesa, i l’altre un una companyia d’assegurances, totes molt ben pagades amb una feina indefinida. Esta provat que Urdangarin tenia novia, a punt de casar-se i la va deixar per fer-ho amb la princesa. Era una oportunitat, que un emprenedor com ell, no podia deixar passar. Esta ben clar que el Rei no ha tingut sort amb els gendres.
El cas Urdangarin ha fet aflorar de nou sentiments antimonàrquics. La monarquia ha passat de ser motiu de les revistes del cor, per a convertir-se en un tema polític. La cas reial ha reaccionat be, però una mica tard, apartant l’interfecte de tota activitat i deixant (esperem-ho !) que la justícia actuí normalment. Ara be, no siguem càndids, les interferències en política de la casa del Rei son habituals, a cops -fins i tot- necessàries (el cas del 23-F), i les seva participació en negocis es evident.
No cal fer demagògia. Aquí i fora, d’aquí, el poder es el poder, i passa molt sovint que no resisteix la temptació d’enriquir-se. A mes quan Juan Carlos passa a Rei, no tenia un duro. Els politics de la transició, sobre tot Felipe González, entenien que calia una Casa Reial estable econòmicament, apart que l’Estat ja els dona per viure be. Tot això m’ha portat a repassar un llibre fonamental per a valorar les relacions econòmiques entre els poders, es l’obra de Jesús Cacho “El negocio de la libertad” (Editoral Foca,1999) que porta deu o dotze edicions. Va iniciar el periodisme d’investigació: Explica les m’atrafegues de l’ aleshores agent del Rei, Colon de Carvajal i les seves peripècies amb els potentats àrabs. Explicael fet, mai desmentit, de com a la família reial anaven a parar un cànon per tot el petroli que s’importava d’Aràbia Saudi.
En resum, crec que la feina del Rei ha estat positiva i que amb ella ha fet una fortuna. En petits detalls se li pot retreure fer-se fer algun regal com el iot que justifica amb la propaganda que fa de Mallorca i la seva afició a obsequis de luxe. No deixa de ser poc apropiat, però també es “peccata minuta”. Em considero allò que deia un polític del segles passat quan es manifestava com “monárquico de razón”. Dins el cas d’Urdangarin els problemes vindran mes per el futur rei, el Princep Felip.


L’ARA FA UN ANY (1-12-11)

El diari en català ARA.CAT ha fet un any, que ha celebrat amb els lectors de manera esplèndida. Dona la impressió que va endavant, que en els seus inicis, molts no veiem clar que se’n sortís. Em vaig iniciar amb la premsa en català amb l’AVUI. Al començament era una actitud en defensa de la llengua, era un diari migrat, una especia de Fulla Parroquial (Amb tota els respectes per aquestes). Un renovació va venir mes tard, sobre tot en l’època de Villatoro com a director, i es va convertir en un diari normal.
Els maldecaps econòmics portaren a intervencions diverses per donar-li suport. Entre elles, si no recordo malament entre, la Generalitat i empreses del mon de la comunicació. Fins que EL PUNT va comprar-lo. Es va convertir en un apèndix nacional del diari gironí. Mes o menys va coincidir amb l’anunci de La Vanguardia d’una edició en català. Alhora apareix l’ ARA. La semblança entre l’AVUI i EL PUNT va fer que molts subscriptors del darrer es passessin al ARA. Va acabar provocant un fet: La fusió entre EL PUNT i l’AVUI. Als que considerem basic l’existencial de la premsa en català com a defensa de la llengua -diria mes, decisiva- , hem d’agrair als dos diaris la seva feina de tants anys i que es conservi a la portada el nom AVUI..
Una opinió personal: L’ARA m’agrada i lliga amb la meva manera de llegir diaris. No miro quasi mai l’edició digital, no m’interessa. El que m’agrada de l’edició en paper es la forma en que dona les noticies, diríem “païdes”, amb una valoració de fons. El considero una mica una solució de compromís entre un diari i una revista. I una altre cosa, el fet que vingui relligat, importantissim!
L’edició en català de La Vanguardia esta en marxa i sembla va be, EL PUNT continua fen la seva vida. Una opció arriscada per el moments que passem com era la del ARA sembla va endavant i tot dona per creure que es farà un lloc estable en el panorama periodístic català. Que aixi sigui. Felicitats a tots!

ELECCIONS 20-M (22-11-11)

Desprès d’una campanya ensopida, els resultats han estat globalment els previstos: El PP majoria absoluta, el millor resultat de la seva historia. Algunes excepcions: El triomf rotund de CiU, per sobre dels millors anuncis de les enquestes, no esperat per tan. Han fet el “sorpaso” al PSC, per primer cop la força mes votada a Catalunya. L’altre es el resultat minso del PNB sobrepassa’t per AMAIUR i que mante just el grup parlamentar. Els abertzales guanyen com força mes votada al país basc. El PSOE treu el resultat pitjor de la seva historia retent i Rubalcaba no sols no dimiteix, sinó que vol continuar com a cap de l’oposició. La pèrdua socialista beneficia a partits petits que donaran una pluralitat interessant al Congres.
En principi, un fet destacable. Quan les retallades imposades per el govern de CiU van ser el cavall de batalla de tots l’oposició, sobre tot per part del PSC, semblava podia influir en els resultats de la Federació, no ha estat així, tot al contrari.
I la conclusió ve tot seguit: la gent te mes seny del que a vegades pensem. No es agradable retallar en serveis com sanitat i ensenyament Però en uns moments de crisi, en un mon diferent que ja no serà com abans, no pot continuar tot igual. No pot continuar que una línea d’AVE amb nou passatgers al dia, lo greu es que encara se’n fan mes en llocs on es repetirà el cas de Conca. Que es llencin diners amb aeroports buits. No es pot pretendre un hospital a cinc minuts de casa per tothom. No es pot mantenir un servei d’urgències nocturn quan hi va un o dos client per nit. I la gent s’ha de jubilar als 67 anys quan l’esperança de vida ha crescut enormement.
L’estat del benestar es el responsable de l’estabilitat que hem tingut fins ara, i ha de continuar. Altrament la única manera que ho faci es que tots tinguem seny i no n’abusa’m, ans tot el contrari. Moles vegades algunes protestes no son res mes que interessos particulars o sindicals . Ara Mas anuncia noves mesures, en el sentit de no fer mes retallades, però augmentar ingressos.
Un punt interessant, sembla que el govern en funcions necessita diners urgentment, es simptomàtic que demani préstecs a curt plac amb un interès alt del 5 %. Que hi ha en el fons? Pot passar com a Catalunya on el deute real era manipulat i estava molt per sobra del que deia Montilla. Dona per pensar que el deute anunciat de l’Estat sigui molt mes important. Es un motiu per retardar el canvi? I queda un dilema: les retallades ho arreglaran o cal tornar a un cert keynesianisme? En fi, el temps ho dirà.

ETA (30-10-11)

L’abandó definitiu de la lluita armada per part d’ETA obre la porta a tot tipus de comentaris. La noticia era de preveure i en certa manera no deixa de intentar un efecte sobre les properes eleccions. Si be, al reves de les anteriors amb l’atemptat del 11-M, aquesta influencia sembla petita per no dir insignificant. A mes, les reaccions dels dos grans partits semblen pactades.
Que ha portat aquesta retirada de la lluita, cal valorar que ETA no es dissolt. Sembla seria la pressió política i social, l’acció policial francesa i l’activitat decidida de Sarkozy. La consolidació política de l’esquerra abertzale ha tingut també el seu paper obligant a una ETA debilitada a prendre aquesta decisio. En certa manera, Bildu ha aconseguit mes amb la seva legalització i presentació a les eleccions que els anys de lluita de la organització terrorista. Aquí rau un punt important.
Queden molts passos pendents: Acostament dels presoners, entrega d’armes, supressió d’escortes, que s’ha de fer amb els militants actuals acostumats a la lluita urbana i un punt important, el desgravi a les víctimes. Un desacord sobre aquets punts pot tornar a la lluita? No ho sembla, però tampoc es pot descartar res.
I els grans partits bascos com quedaran? El PNB de moment es el gran perdedor, malgrat ho dissimuli, part del vot seu pot anar a Bildu. El PSE pactarà amb Bildu? Ho farà el PNB? D’entrada es va crear una certa divisió dins el PP basc . I naturalment tot lo dit esta pendent del 20-N i dels resultats de la coalició AMAIUR (Bildu i EA).


STEVE JOBS (08-10-11)

La mort anunciada de temps de Steve Jobs coincideix en un a crisi mundial, que segurament amb els seves aportacions ell ha contribuït a que s’estengui ràpidament i que agafi unes característiques que les altres crisis patides fins ara, no havien tingut. Ens ha portat al que s’anomena “societat liquida” Creador de Apple, fill d’una parella d’estudiants que va ser cedit a una altre matrimoni que li van donar el nom, es el prototipus del “self made man” americà. Creador dels ordinadors Apple en un garatge, desprès arribaren els MacIntos (amb el pas del disquet al CD i DVD i els ports USB), seguiren els dels iPod, iPhone i iPad.
Contrasta la seva intel•ligència i visió de futur amb la mediocritat dels politics que ens han tocat en aquest moments tan perillosos . Es una proba mes de la tendència de la gent de vàlua d’anar a l’empresa privada on pot exercit la creativitat i visió de futur com va fer Jobs. El problema apuntat per alguns, es com anirà Apple sense la seva guia i presencia, ja va passar mals t moments quan ell va abandonar-la un temps.
La imatge de la poma mossegada, icona de Apple, esta a tot arreu. Algú ha comentat que hi ha tres pomes decisives que han canviat la historia del mon: la poma que va seduir Eva, la que va caure sobre Newton i finalment la que va ser oferta al mon mossegada per Steve Jobs. El seu discurs a la Universitat de Stanford mere xeire ell sol un comentari apart. Afortunadament tots, d’una manera o altre, gaudim del seus treballs. Gracies.


SAGARRA (28-09-11)

S’han complert cinquanta anys de la mort de Josep Maria de Segarra. El record del poeta i escriptor per a mi te un valor, centrat en dos llibres, un d’ells son les seves “Memòries”. L’altre es la publicació de les seva “Poesia Secreta”. Desprès de la lectura de Pla, les memòries de Sagarra varen ser un dels meus primers i mes importants llibres de lectura en català. Com diu en el pròleg: “he sentit la temptació d’agafar us quants plecs de paper i començat a escriure la meva vida i miracles”.
En aquella època va ser mes conegut com autor teatral, recordem l’èxit de “La ferida lluminosa” i com poeta amb una vessant popular, que va fer que fos qüestionat per gent d’élite com Carles Riba. La seva obra es molt ample, però dins la poesia em quedaria sempre amb “El cementiri del mariners” sobre el del Port de la Selva.
Tinc dos exemplars de la Poesia Secreta, hem pensava l’havia perdut i en vaig comprar un segon, els rellegeix-ho sovint. Desconec si ara es troba en els llibreries, per el temps que ha passat, i el interès del llibre, diria que no. Memorem uns quants versos del projecte de constitució: “Diu l’article vint-i-sis / que en cas de compromís / l’Estat de atribucions / per passar-se per els faldons / totes les lleis del país”. Afecta al polític Rahola: “El senyor Pere Rahola / que es ministre de marina / declara que a la titola / se l’anomeni sardina” per desprès corregir-ho quan deixa el càrrec: “el senyor Pere Rahola / ministre sense cartera / declara que es torna enrere / en allò de la titola”.
I acabem amb aquell que va fer a una admiradora pesada: “ets fresca com una rosa / mes puta que els gallines / i ets pesada com la prosa / de don Pere Corominas” que li va valer l’enemistat de filòleg Joan Corominas, fill de l’eludit.
Havia sentit contar a la meva mare que un cop al Port de la Selva, Sagarra i una quants amics van posar una tenda al carrer on veien “duros” a quatre pessetes. També que degut a alguns comentaris que va fer sobre les noies, a Llafranc el van llançar a l’aigua. La bohèmia d’aquells temps.
Darrerament se l’ha criticat, per els sectors progressistes habituals, que no va lluitar contra el franquisme. Com Pla va haver de marxar ja que si no la FAI se l’hagués carregat. Per cert, recomana-ho la lectura de la correspondència entre Sagarra i Pla (Cartes Europees, Editorial Destino).


PROHIBIR (20-09-11)

Soc conscient que vaig contra corrent. Que el contingut d’aquesta nota pot caure malament al lector. Malgrat tot he de fer-ho. Estic fart d’un cert “bonisme” que avui dia predomina entre la gent ben pensant, que respecto, si be de tan en quant també em revolta. Ara han coincidit dos fets propis d’aquest afany de prohibir, que em posen de mal humor.
Un d’ells sobradament conegut es que a la Monumental s’ha celebrat la darrera corrida de toros amb l’èxit, un cop mes, de Jose Tomas. El motiu exhibit es que no es pot fer patir un animal, encara que des del centre s’atribueix a una motivació identificació nacionalista i antiespanyola. El toro es defensa i alhora pateix, però no pateixen les víctimes dels escorxadors ni les dels caçadors. Que dins una plaça de toros al menys te l’animal una possibilitat de defensa que no tenen les víctimes de les altres situacions esmentades. Abreujant sobre els arguments proposats per part d’uns altres, jo no estic d’acord amb la resolució del Parlament de prohibir. Que per cert hauran d’indemnitzar amb quantitats importants als empresaris taurins. No esta de mes recordar, ara que es parla de senyals identitaries, que la tradició dels toros a Catalunya ha estat important, pràcticament hi ha nascut. A mes no calia la llei, el cost d’una corrida fa que cada cop n’hi hagin menys. I en canvi, servituds de la política, no s’atreveixen a prohibidor els correbous.
I el tancament de la Monumental, coincideix amb la decisió de l’Assembla del Barça de prohibit fumar al Camp Nou. Cada cop que he anant a veure un partit del Barça he porat sempre un havà per a mi i l’acompanyant si fuma. Per a mi era un complement indispensable, Encara que ja no tinc edat ni ganes de tornar-hi mes, com a desgravi particular, el proper partit important del Barça (a de ser un de decisiu, els normals no m’interessen, tot un partit seguit em cansa) prometo veure’l fumant un bon cigar.



HERIBERT BARRERA (30-08-11)

Tot un senyor de la política ens ha deixat. Tenia un concepte ample del que significava ser republicà, que va defensar tota la vida. Va ser voluntari a la guerra civil per a defensar els seus ideals de llibertat, va patir l’exili, va estudiar química a Montpeller i un cop tornat a Catalunya posa en marxa ERC en circumstancies difícils. Primer president del Parlament de Catalunya deixa la lluita política avorrit per disputes internes, si be continua com una referència dins el partit. Lliberal sempre i crític quan convenia.
Recordo com en moments de transició, Barrera va estar a Palafrugell en un míting al Fraternal defensant el Front d’Esquerres amb el seu amic Josep Pallach. Faig memòria d’una breu conversa amb ell.
Com a Pallach se l’ha criticat per la seva prevenció al marxisme totalitari que ambdós havien patit. Es degut a això que va ajudar a la investidura de Pujol en la primera legislatura. També va ser criticat com racista, per les seves manifestacions sobre el perill que una immigració important representava per Catalunya. Com diputat europeu parlava en el Parlament en anglès, mai feia servir l’espanyol ja que el català no li era permès.
No he pogut resistir aquesta petita evocació d’una figura que es un exemple de fidelitat al país, mes en les circumstancies actuals.



MOURINHO I LA CONSTITUCIO (26-08-11).

A vegades convé relacionar temes que d’entrada sembla no tenen res a veure. Per acabar d’arrodonir un estiu convuls surt la famosa ditada de Mourinho a l’ull de Vilanova, segon entrenador del Barça. No ho va fer a l’ull de Guardiola perquè el tenia mes lluny. La foto ha sortit a tota la premsa mundial.
La reacció del madridisme ha estat ferotge contra el Barça, que no denuncia el fet per no enrarir mes les relacions. Al final, no te mes remei vist l’escàndol, la Federació de Futbol no li queda altre solució que actuar d’ofici contra l’entrenador, això si, afegint-hi el perjudicat. Com es podia esperar, la reacció del Bernabeu en suport del histriònic portuguès ha estat unànime.
La temptació de relacionar-ho amb la darrera noticio estrella, la reforma de la Constitució es massa forta. Perquè aquest lligam? Molt senzill, tornaré de nou a la tan repetida dita de Pla: “front a Catalunya, pensa igual un espanyol de dretes que un d’esquerres”. Segons es diu per aquests mons de Deu, d’acord PP i PSOE, hem de reformar, via rapida, la Constitució, a fi de limitar despeses de les autonomies. D’una manera mes o menys velada, traspua un objectiu final, el tret va contra Catalunya. Completant la jugada si s’aprova, (es pot donar per segur), serà una mesura mes contra el pacte fiscal. No hem acabat, no tardarem a veure una modificació de la llei electoral a fi que s’elegeixin menys diputats el partits nacionalistes modificant circumscripcions electorals o el que calgui.
Ho tenim complicat.

CARLES SENTIS (27-07-11)

Si be a la web surt un article publicat al Diari de Girona, una figura tan familiar per tots els vilatans mereix un record breu al Dia a Dia. Esta clar que fou un dels periodistes mes importants del segle passat. Va estar present al fets mes importants del període i contactà amb la gran majoria de personalitats de l’època. Molts palafrugellencs tenim records personals del tracte amb ell, molts anys e residencia a Calella feien que es fos conegut i tractés amb tothom. Quan encara la salut li permetia, l’estona quer pesava amb els convidats a la Cantada d’Havaneres a casa seva a Calella donava peu a tot tipus de contactes. Cuidat i al dia amb la vestimenta, parlava de la seva col•lecció de barrets, sembla que els primers texans que es varen veure pel poble els va portar ell.
Com dic, en un altre lloc el lector trobarà uns quants records personals de la relació amb ell i la seva família. Hem fruit molts anys amb els seus escrits, hem d’agrair-li la seva condició de palafrugellenc adoptiu i ara nomes queda que l’ajuntament li dediqui un carrer.



LA SGAE (22-07-11)

Dins l’entramat polític, valorat en un sentit ample, destaca una finalitat principal: el poder. Per sobres del benestar dels administrats. I això passa a tot el mon. En el seu entorn, s’hi mouen una gran quantitat de grups i grupets que moltes vegades no valorem prou, i compleixen finalitats politiques. Aquests dies en surt una, aquesta sobradament popular per els seus abusos: la SGAE i personalitzada am,b el senyor Teddy Bautista. Hàbilment va trobar la terra de fer pipes. Inicia un afany recaptatori que va arribar a límits grotescs. Tan com entrar en un casament i demanar els drets d’autor com introduir-se dins en una modesta barberia que tenen musica o la radio i cobrar-los un cànon. Va començar d’una manera que semblava correcta, molt lligat als que manen ara i amb la progressia de “la ceja” i ha acabat processat. Els seus maldecaps van començar amb la implantació del cànon digital que paguem per qualsevol compra sogui l’ús que sen faci. Fins que un tribunal li diu que no i obliga al Govern espanyol a modificar-ho.
I com el cas Millet, la gracia i l’èxit del muntatge de la SGAE i del seu èxit, fins que peta. Afegit a un embolic electoral muntat per Teddy Bautista, en el que curiosament una persona pot tenir mes d’un vot i alhora afavoreix les llistes tancades. El resultat: nomes dona dret de vot real a un 10 % dels afiliats de la SGAE (diuen uns 100.000). Així en les darreres eleccions ha eliminat els candidats opositors i tots els 38 membres de la directiva son dels seus.
Però a questa vegada, el tret li ha sortit per la culata: Denuncies fetes amb motiu de la llei Sinde per un grup d’internautes, ha permès arribar a un entramat de societats fictícies a les que pagava la SGAE i els diner sembla desapareixien. Un informe judicial valora en uns 400 milions d’euros. Esta obert un sumari en el que el propi Baustista esta implicat junt amb persones de la seva confiança. Alhora que per darreres noticies el propi president dimiteix i sembla es convocaran noves eleccions , en una paraula es veuen obligats a fer foc nou. El que preocupa es que tan en la SGAE com en el Palau de la Musica, ningú n’estava al tant i era controlat que qui havia de fer-ho.

RETALLADES (25-06-11)

Retallades, societat del benestar, impostos , manifestacions de protesta son mots que trobem cada dia a la premsa. I darrerament apareixen els “indignats”. Això em fa pensar en una època, quan era de la Junta del Mercantil (no hi havia un duro en caixa), quan una senyora esverada va venir a protestar perquè per entapissar de nou les butaques es va cobrar als socis una quota extraordinària La bona senyora sostenia que això ho havia de pagar la societat i no els socis.
Es exactament el que ens passa ara: Hem viscut per sobre de les nostres possibilitats. Tots em estirat mes el brac que la manega. esperonats per la banca. Posats a repartir diners a baix cost, com no els tenien, es demanen diners a fora (al “mercats”) i ara s’han de tornar. I aquí es on venen els maldecaps. Volem una sanitat bona, pensions, assistència a disminuïts i tot això que ho pagui la societat, no el socis.
Sobretot durant el segon tripartit, quan ja se les veien malparades, es va intensificar la despesa sense diners i endeutant-se, en bona part, amb la finalitat de pal•liar el desastre electoral que es veia venir. No es van atrevir a fer el que ara demanen, augmentar impostos. El govern actual troba un deute real molt superior, venen les retallades que patim tots. Surt la demagògia de sempre i els antics culpables ara donen lliçons, es la realitat de la política actual. Acaba amb l’aparició dels “indignats” que tots els partits afalaguen, quan moltes coses del que diuen s’han comentat des de molts anys. A veure com acaba. “Wait and see”.
Dins les retallades, uns punts quasi anecdòtics, si be prou demostratius: Es demana continuí l’imposta de successions que el tripartit va abaixar ja. Segons fonts del govern actual, l’eliminació es per a frenar la fugida de grans capitals a altres comunitats autònomes. I aquí surt una cosa, curiosa com a mínim. Segons diuen el que es deixarà de recaptar per la supressió del impost de successions no arriba al 100 milions d’euros. I fins ara, no se de cap desmentiment, el que costarà a la Generalitat la supressió de les curses de braus es prop de 400 milions, com a compensació als empresaris taurins. Arribem a allò que els estalvis es mengen les estovalles.
I anant al mon sanitari, la xarxa sanitària de Sta. Tecla de Tarragona, lloga un ex-politic de primera fila i filòleg per 6000 euros al mes. Això si, han tret un centenar de persones.


FETA LA TRIA (1-6-11)

Com ex-alcalde la convivència en un poble sol portar petits inconvenients que amb una mica de seny es poden superar. Quan mes petit es el poble, mes forts son els problemes. El comentari ve provocat per les pesades eleccions municipals. Haurà pogut observar el lector d’aquesta web que mai he comentat temes de política local , malgrat que mes d’una vegada se m’ha demanat. Fa set o vuit anys no he posat els peus a l’Ajuntament, dic malament ho he fet un parell o tres vegades per gestions obligades.
Si avui ho faig es perquè s’ha comentat per el poble que em vaig oposar a tancar la llista de CiU. D’entrada he de dir que mai ningú m’ho va demanar, altrament si ho haguessin fet hauria dit que no (com vaig fer en les anteriors eleccions municipals de l’any 2007) . La rao es molt senzilla, crec que els hauria perjudicat mes que beneficiat (podria donar moltes dades, innecessàries ja que crec estan prou clares) . I això ho demostra els resultats d’una altre formació lligada amb ICV, en la que un ex-alcalde tanca la llista.
En el moment d’escriure, sembla que els rumors confirmen una sociovergencia, si be ningú ho dona per fet i ERC proposa un pacte entre PSC i CIU. Em sembla una bona solució ja que respecta la llista mes votada i dona una majoria estable als dos partits mes votats. I en aquest punt, de cares al futur, trauria de nou la necessitat de dues llistes per a les municipals que donaria mes estabilitat : una per votar l’alcalde (si cal en dues voltes, si no arriba a un 50 %) i una altre per el regidors. Blindaria l’alcalde, s’acabarien les trifulgues interessades del vot de censura o legislatures partides que no porten enlloc.
I amb la intenció d’arrodonir i completar la finalitat d’aquest escrit, he de dir que celebro la remuntada de CiU. Vaig iniciar-me en el mon de la política de la ma de Josep Pallach. Desaparegut el Reagrupament vaig passar a CDC ja que sempre he cregut en el catalanisme polític. Quant es veuen localment canvis de camisa, malgrat relacions mes o menys bones, he continuat militant a CDC.
Me’n vaig a un tema diferent. Hem passat un cap de setmana esportivament interessant i favorable. Satisfet del Barça, tan del futbol com del handbol, també de Contador. Però mes satisfet del gest de Puyol a Abidal de passar-li el braçal de capità per a recollir la copa i del gest d’un ciclista senyalant el cel en record d’un company mort. Un bon consol desprès de sofrir una campanya electoral.

OSSAMA bin LADEN (7-o5-11)

Des del Vietnam, a Europa es viu un sentiment anti-americà per part del progressisme europeu, que aflora de tan en quant. Ara ha sortit amb motiu de la mort de Bin Laden. Surt la indignació per assassinar, sense judici previ, a un personatge que ell sol ha provocat milers de morts, Quan des d’Amèrica es viu de manera totalment oposada. Es complicat, altrament sobre drets humans i política internacional, qui estigui net, que tiri la primera pedra.
Dins aquest àmbit, tres valoracions a fer. La primera es la reacció immediata del mon àrab, assegura que la noticia era falsa, ja que no es va mostrar el cadàver. Al cap de pocs dies sembla que es reconeix la seva desaparició. Han sortit vídeos i nomes caldria que el suposat mort dones senyals de vida, serià una manera de posar en evidencia a la Casa Blanca i fina ara no ha passat. Un altre es si Al Qaida en surt molt tocada o no, el temps ho dirà.
Un segon punt es que d’aquest fet, Obama, que no travessava el seu millor moment, en surt afavorit. Tot sembla que es coneixia el lloc des d’agost i es decideix actuar un moment concret. La popularitat de Obama augmenta en uns moments que estava de capa caiguda.
I una tercer comentari obligat es el paper del Pakistan. S’ha comentat, i crec no s’ha valorat prou, si en el fons els poderosos serveis secrets pakistanesos (un esta dins un altre) no s’han venut Bin Laden com a “trast vell”, jo noi útil. No oblidem que l’exèrcit pakistanès rep mil milions de dòlars l’any per a renovar-se.
En resum, un cas mes complicat de la política internacional, on sembla que la finalitat justifica els medis. Altrament es fa de mal comentar, van sorgint fets nous, si be no en sabem de la missa la meitat. Potser Wikileaks ens ajudi.



ZP SE’N VA, PERO NO DEL TOT (18-04-11)

Sigui pels motius que siguin, ZP marxa. Tot dona per pensar que ho fa obligat per els seus i les circumstancies que vivim. Ens deixa un país arruïnat i amb un futur incert, i en això una part de culpa (no tota) la te ell. Si be la noticia te un valor positiu, ha limitat la seva estada a la presidència (probablement forçat). I en aquest país que la política s’ha convertit en un mitja de vida, te el seu mèrit, malgrat que com expresident te del tot, la vida ricament assegurada.
I algú que segueix-hi el comentari pot dir que sempre s’ha de ser embrutat per una paella, i te raó. L’autor d’aquesta web va estar dotze anys d’alcalde i una quants de regidor. I això no pot ser, si be el penediment arriba tard.
Li queda encara un any per actuar de lo que els americans diuen “ànec coix”. Cal veurem com acaba, si be la recent ficada de pota amb Xina no augura res de bo. De la seva presidència fen una valoració global es segurament la pitjor des de la transició. Entossudit per motius lectorals, no volgué veure la crisi, es va voltar de gent petita que ha pogut dirigir com ha volgut, va treure Solbes com a ministre per dirigir ell l’economia, fins que la senyora Merkel l’obliga a rectificar. A la fi dona el poder a Rubalcaba, un element escorredís. I convoca primàries per enredar-ho mes i controlar-ho. Important, no plega com secretari general del PSOE.
A Catalunya a l’inicií va crear certes esperances que van durar poc amb l’engany del nou Esbatut. Així va contribuir al fracàs del tripartit. Una prova mes d’allò que deia Pla que de cares a Catalunya, es igual un espanyol d’esquerres que un de dretes.
Ha aplicat una política d’esquerres i amb un punt anticlerical. Compensada, quin remei li queda, per una servitud total als poders econòmics.
En fi, un president per oblidar. Sempre el recordaré per la memorable frase de Pajin sobre “l’esdeveniment planetari” que coincidissin Obama i Zapatero a ambdós costats de l’Atlàntic.


11-M (15-03-11).

Han passat set anys de les bombes als trens a Atocha. I com acostuma a passar en aquest casos d’atemptats greus, tot continua a les fosques. Porta a recordar cassos semblants com l’assassinat d’Olaf Palme, el de Kennedy, les torres bessones i molts altres que no s’han aclarit mai del tot. Cal pensar en complots organitzats per professionals, ben preparats i que compten amb una certa complicitat de part dels governs o sectors influents.
Sobres el 11-M, la primera impressió dels fets es que el govern d’Aznar va anar del tot desorientat. S’atribueix inicialment a ETA, cosa que en principi era acceptable. Si be els indicis d’una inspiració islamista comencen a sortit el mateix dia a la tarda, l'agencia Reuter ho diu, probablement per informació dels propis autors. Otegi ja ho va dir clarament que ETA no era la causant i ningú ni va fer cas. El govern anava remolc de la policia i aquesta el va mantenir enganyat. Es va desinformar al govern i l’oposició tenia mes dades que els que manaven. Per altra banda, Aznar era rebec a reconèixer l’autoria islamista a fi que no es culpes dels fets a la guerra al ’Iraq i Afganistan. I aquesta tossuderia la va pagar cara.
Un polític d’aleshores, jubilat del tot, va reconèixer que “estan jugando con nosotros”. L’assumpte acaba en una manifestació en el dia de reflexió promoguda per Rubalcaba davant la seu del PP i porta a la victòria, no prevista, dels socialistes.
Després segueix un judici preparat que nomes serveix per embolicar-ho mes, una sentencia on els vertaders culpables no surten. Amb un jutge pressionat que diuen (no esta clar) que va ordenar destruir ràpidament les probes. I no solament això, va permetre que en surti’n de falses (un telèfon detonador amb cables desconnectats). Alhora una controvèrsia que es va tapar ràpidament sobre quin explosiu s’havia fet servir (la famosa titadine).
Al 11-M es va produir una agressió que ha canviat la historia del país i com totes les d’aquest tipus ja comentades, no s’ha aclarit els responsables vertaders, han condemnat quatre desgraciats, i sembla per part dels politics no hi ha cap interès en aclarir-ho. I possiblement aquí també es vàlid i hauríem de repetir lo del general Sabino Fernández Campos sobre el 23-F: trobar la veritat no convé a ningú. Malgrat això, sembla que per part d’un grup de víctimes s’intenta fer-ho amb possibilitats. Veurem com acaba..


DEL 30 AL 23 (25-02-11)

Amb trenta anys passats, les incògnites sobre el 23-F es van desgranant, si be encara queden alguns punts claus que continuen foscos. Si bevan aclarint aspectes, que de fet des del primer dia ja es valoraven. Tot dona la impressió que la trama era molt mes important. Que el pocs que varen ser jutjats, militars pràcticament tots, deixen de banda un nucli civil molt estes. I que la finalitat del cop, mes o menys compatible amb la Constitució, (es compara amb el cas de Gaulle a França) era un govern de consens amb Armada com president. S0embla no era massa malt vista per el Rei, permet a pensar que aquest dubtava. I l’actuació precipitada de Tejero va convertir en molt complicada. Cal valorar sobre tot el paper d’una figura important, segurament decisiva i que va callar sempre, el general Sabino Fernández Campos. No oblidem el seu comentari, encara fonamental per a jutjar el cop: “cercar la veritat en el 23-F, nomes te un perill, que es trobar-la”.
Aquets dies vivim escàndols a Andalusia, el cas Mercasevilla i altres empreses de la Junta amb jubilacions fraudulentes a amics politics. També el cas Rumasa oferint rendiments molt difícils de realitzar amb uns suposat avisos de la CNMV que no s’han vist enlloc. I per acabar torna a sortir Unió Mallorquina i fins i tot surt Girona amb Gisa. En un cas, Mercasevilla, es demostra com trenta i pico d’anys governant els mateixos, la cosa acaba en un feudalisme clar i que permet fer el que hom vol. S’atrevirà algú a limitar el numero de mandats? En tot la pregunta es: Te arreglo la situació? Em fa pensar en allò que deia Churchill: “Un bon polític es aquell que desprès de ser comprat, continua sent comprable”.
La inestabilitat econòmica puja I la situació de crisi s’agreuja. Apart que cada dia esta mes clar que el paper dels Estats Units. el d’Europa van de baixa. Ve el predomini de la Xina i India. Els darrers fets al Mediterrani sud amb el derrocament de dictadures i la greu situació a Líbia amb un Al Gadaffi embogit, fa pensar que entrem en una nova època de la historia. Anant al fons, en aquest i en la majoria de problemes del mon actual, existeix un problema demogràfic, un excés de població. Si el cel cau, quedarem sota.


INDEPENDENTISMES DIVERSOS (10-02-11)

Aquest dies sota el mot independència i independentisme englobaríem molts comentaris. A Catalunya el president Pujol per primera vegada en parla clarament defensant-ho. S’ha parlat que va ser un error el “cafe para todos”. Estic convençut que es totalment al contrari, des del punt de vista centralista es una mostra de visió clara. Des de la reconquesta, Castella ha manat sempre i en sap molt, va imposar la mesura esmentada conscient que es crearia un guirigall amb 17 autonomies i els donaria motiu per escurçar-ho. Lo perillós hauria estat nomes autoritzar les autonomies històriques. amb l’estat actual quedaven be amb tothom i feien a la llarga difícil i complicava el seu futur.
En el fons hi ha el problema que el traspàs de fons de les economies “riques” a les “pobres” esta pervertint lo que en principi podria ser considerat solidaritat. Ara es al reves.
I parlant de independència i llibertat cal valorar les protestes a Tunísia i Egipte que es va estenen a altres paisos (Jordània, Iemen). La finalitat immediata sembla justificada, si be es curiós valorar el fet que sorgeixen nomes en països amb un punt de laïcisme, en règims mes islamistes de moment sembla hi ha tranquil•litat. El trasbals pot ser important i es una incògnita a seguir.
Anem a un altre faceta de independència, resulta que els jugadors de “la roja” van cobrar 600.000 euros de prima. Desprès de les alegries, van pensar que tenien que pagar un 43 % de la prima a hisenda. I amb la excusa quer hi ha un tractat de doble imposició amb Sud-àfrica, valoren que els vam guanyar en aquell país, amb aquesta excusa resulta que en lloc de 43 % pagaran nomes un 21 %. Així aportaran a les arques de Sud-àfrica dos milions i mig d’euros. Que en son de patriotes! I independents!
I ara resulta que els conductors de trens, que per 3,5 hores de treball cada dia, cobren 5.000 euros, se senten indispensables, ressorgeix lo dels controladors aeris, i van a la vaga amb l’excusa d’uns seients incomodes. Una prova mes, malgrat que cap govern s’atreveixi, de la necessitat de preparar una llei de vaga que regulis casos com aquest, i no calgui crear estats del alarma.
Unes que perden de tot la independència: les Caixes. Ja es veia venir i una part de culpa la tenen elles mateixes, que en una gran part ha estat totalment polititzades i en mans dels partits politics. Fent disbarats, un exemple típic el faraònic aeroport de Ciudad Real. Només les caixes basques i la Caixa de Pensions han tingut seny i no tenen propblemes.

RESULTATS DEL PODER (19-01-11)

Massa sovint oblidem una cosa quan emergeixen temes politics. Una es que qui sol manar en realitat –quasi sempre- no es el polític de torn. Hi sol haver-hi un poder per sobre. A certs nivells concrets, la política es una carrera professional con una altre, que se’n ha de viure sempre mes. Es torna un mode de viure’n. Que no es cap critica, nomes la constatació d’una realitat. Des que el mon corre, el que ha tingut el poder, abans amb us de la força i ara juntament amb els diners, es el que mana i imposa les seves condicions. Per sobre del polític del dia, a qui procura mantenir fidel. Ens hem d’acostumar a una consideració realista del poder que fa inútils tots els escarafalls i comentaris sobre la noticia que tot seguit comentaré. Nogensmenys no ens enganyem, aquí i fora d’aquí (alguna excepció pot ésser-hi) gaudir del poder o estar-hi be, sigui del color que sigui, vol dir atrapar compensacions (“Do ut des”).
Ara resulta que en plena crisi els expresidents espanyols, que ja tenen una pensió de 80.000 euros l’any (amb cotxe oficial, locals ,secretaries mes altres compensacions i prerrogatives). Dons be, dos d’ells (Aznar i González) cobraran entre 150.000 i 200.000 euros com a consellers d’empreses privatitzades. En càrrecs importants i en les comunitats autònomes passa el mateix. En el cas esmentat, no ens enganyem , la única justificació es fer-los servir com a grup de pressió (lobby). A mes compatible amb altres ingressos privats poc demostrables (de Murdoch i Slim).
La cosa es mes ample (no acabaríem): Quan estem discutint l’edat de jubilació i no ens aclarim, resulta que els senyors diputats i senadors nomes amb set anys d’exercici cobraran com a jubilació un 80 % del sou. Si aguanten 15 anys ho faran del 100 %. La resta de mortals hem de treballar per aconseguir-ho 35 anys. En exercici, a mes d’un sou important, disposen de tot tipus de beneficis i 5.000 euros a l’any per a viatges i altres avantatges.
I en aquesta feina de donar facilitats als politics jubilats, hi ha una altre aspecte a valorar que serveix per compensar econòmicament serveis. Passar-los a òrgans totalment inútils com es el Senat. Juntament amb un altre que es un cementiri d’elefants com el Parlament Europeu. Molts països europeus no tenen Senat i en altres tenen un nombre reduït de senadors com Alemanya (100) i Estats Units (un per estat) . Aquí en tenim 260 sense feina justificable. Anul·lant el Senat estalviaríem 3.500 milions d’euros. A mes a mes, els gran teòrics del dret internacional opinen que es una Camara innecessària.
Soc conscient que tot lo comentat es picar ferro fred, que nomes et pot portar malentesos, però en fi, aquí queda. I aclarir que mes be o malament, la política i els politics son necessaris.


QUI CONTROLA ALS CONTROLADORS (26-12-10)

“Qui custodiat custodes” El problema de qui controla, als que la seva feina es controlar, es tan vell com el mon. Els cas dels controladors aeris, englobats en un sindicalisme de classe, generalment prepotent, es de mal resoldre. Es un exemple de com en política certs problemes es deixen podrir i ningú intenta arreglar-ho, hem vist com anys de govern d’ambdós grans partits no ho han intentat seriosament. Si ara ho han fet es per dos motius, el controladors han abusat imprudentment del seu poder i han caigut en un parany del govern.
La primera valoració a que ens porta el fets del 3 de desembre que deixen mig país sense vacances, es la prepotència dels controladors que fan una actuació impresentable, per mes que segons ells hi ha precedents que ho intentin justificar. La segona es que han caigut en el paranys que els va preparar el govern i li van donar una oportunitat de sacrificar-los (amb raó) davant l’opinió publica. El govern treu un decret per engrescar ela ànims, podia haver esperat vuit dies, però noi va voler desaprofitar l’oportunitat. A la fi una situació d’alarma, la militarització i amenaça de represàlies van solucionar el problema.
Però ho ha mes motius de fons que encara continuen. Un d’ells es el numero excessiu d’aeroports que hi ha al país, quasi un a cada província, i nomes un parell o tres son rentables. L’altre es la incapacitat gestió de AENA, totalment polititzada, que en aquest moments arrossega un dèficit de 12.000 milions, quan en anteriors governs era rentable. Porta a que la agencia estatal paga 800.000 euros diaris de interessos. A tot arreu del mon civilitzat la gestió d’aeroports esta mes ol menys privatitzada. Cosa que sembla que a partir d’ara, per el deute exorbitant i pressions de fora , sembla que el govern comença a intentar posar-hi ordre i segurament caldrà tancar algun aeroport. Un altre punt derivat, es que hi ha el perill que bancs estrangers, propietaris del deute, embarguin aeroports nacionals, que naturalment serien els mes rendibles, un bon regal en un pis turístic.
Un altre fet cor responsable, es l’absència d’una llei de vaga que hauria de preveure situacions especials. Com la del metro de Madrid en la que ningú va parlar de militarització.
En una paraula, en un país en fallida, on el deute de AENA es tan important, a fi que no surtin detalls i manipulacions que ens porten fora de temps, la vaga de controladors, a part de perjudicar molts espanyols, ha sigut una maniobra de distracció perquè no surti la situació angoixant de AENA. I els candits i prepotents dels controladors hi van caure!


FUM, FUM, FUM…. (03-12-10)

Cada dia arriba un munt de noticies. Obliga a seleccionar i crear una opinió pròpia, no es fàcil. Amb l’ajut del temps i de la experiència viscuda, crec he arribat a una valoració personal de les noticies . Per a aconseguir-ho, el primer a fer es destriar d’on ve. Una segona fase, sempre important, es l’extensió. I una tercera, si be ultima no la menys important (last, but not least) es l’opinió política del medi que la dona. Hi ha tot un espectre polític de mitjans ben ample , limitant-nos als diaris va des de Publico fins a la Gaceta. En els altres medis passa igual. Si la informació es poder, els partits ho entenen be i assoleixen, en mes o menys grau, escorar medis al seu favor. Un amic periodista em deia fa temps, fiat mes d’un diari, altrament llegeix-los tots. Malgrat un cert optimisme en a meva afirmació inicial, en el fons estem massa influïts per els mitjans. Es difícil escapar-se’n i tots, un moment o altre, hi caiem. Donant-li la volta, per allò de gat escaldat de l’aigua feda fuig, es aconsellable intentar formar-se un sistema propi de valoració de noticies. Per cert, parlant de noticies recents, l’enrenou creat per les filtracions de Wikileaks, que han descobert la sopa d’all.
A tot lo comentat, m’hi porta un fet habitual, que ara s’aguditza: En punts difícils, els governants posen en marxa una mesura clàssica, es el que el lingüista Noem Chomsky anomenava com “ la estratègia de la distracció “. Desviar l’atracció de la gent amb assumptes creats artificialment per no parlar de problemes greus i reals. En una paraula, fer fum. Actualment estem en un cas flagrant: la situació econòmica que patim es molt mes greu del que ens pensem. Sembla que pressions de fora l’obliguen de nou al president a anunciar mesures que veurem si complirà i anul•la un viatge. Persones sensates comenten que continuar amb l’allau de critiques a Zapatero (un “saltimbanqui” que per altre banda les te totalment merescudes) ajuda a agreujar una situació, ja de per si catastròfica, de cares a fora. El rei intervé a darrera hora, pressionat per empresaris, d’aquí ve la reuniu passada a la Moncloa, on hi falta representació dels mitjans i petits empresaris, els que vertaderament passen maldecaps. S’intenta que els dos gran partits s’uneixin, ara be tan un com l’altre, no en tenen cap ganes
I surten les maniobres de distracció: Ens prohibeixen el tabac (no es varen atrevir amb el vi), els toros, quan la cosa s’esmorteeix en treuen una nova llei sobre l’eutanàsia. Surt la polèmica sobre el “Valle de los caidos”, Sorgeix la violència de gènere i volen prohibir la premsa que en parli. A Catalunya, la passada Generalitat ha fet de les seves: treu un bons ben pagats, una reglamentació d’apartaments, reforma el codi civil, que els Hotels de luxe han de donar embotits del país i pa amb tomata per esmorzar. I moltes mes que ho allargarien massa.
No vull dir que alguna d’aquestes mesures no faci falta, si be dona la impressió que surten com apaga focs. També els ha ajudat a distreure les eleccions catalanes i el Barça-Madrid.
Potser ha arribat el moment de parlar clar i fugir d’intents de distracció.

LA VISITA DEL PAPA (21/11/10)

La darrera visita de Benet XVI valorada amb una certa perspectiva em porta a un comentari concret: Tots parlem de democràcia i llibertat. Però quan arriba el moment d’aplicar-ho, torna a vegades un esperit dictatorial. El mes lògic seria que si el papa es indiferent a alguns i molesta el que diu, prescindir-ne. Però la cosa no va així, o blanc o negre. Es polititza la visita. L’esdeveniment es complica per els càrrecs dirigents, quan es dona la casualitat que qui ve es un Cap d ’Estat. I Zapatero, com persona d’esquerres i anticlerical, no va a rebre’l, si va al comiat. Si be va a resar amb Obama.
Es en aquest sentit carpetovetònic de intolerància, que la recent visita del Benet XVI fa aflorar un estat d’opinió que em preocupa. Tots sabem que pensa el papa: Contra la llei del avort, els matrimonis homonexuals i defensaria el sentit de família i un sentiment religiós públic. Cau dintre la llibertat pròpia, pensar el que es vulgui sobres aquets punts. Son acceptables totes les opinions, però no ho és, intentar imposar unes o altres. Altrament el mateix respecte que es mereixen uns ha de ser per els altres. Que determinada premsa critiqui la despesa feta en ordre públic, que ho faci (es fa en molts altres casos). Que moviments cristians de base siguin crítics amb la cerimònia fastuosa, s’entén. Que col•lectius femenins se sentin molestos quan unes monges netegen l’altar es explicable. Ho comprenc i puc o no compartir-ho. Nogensmenys torno al que deia, no accepto adoptar actituds radicals com si nomes uns tinguessin la veritat. Aixi Barcelona s’ha convertit en la capital dels anti-sistema. I cal reconèixer que la visita va ser un èxit, als carrers no hi havia la gent prevista. A despit, l’audiència per TV va ser màxima.
Avui dia aquest progressisme indefinit esta de moda, mana a tot arreu. Molts politics actuals han passat per diferents etapes, alguns han anat d’un costat a l’altre de l’espectre polític. Uns que han viscut de joves el comunismes, desprès de la caiguda del mur s’han convertir en demòcrates, els queda un pòsit que surt de tan en quant. Parlar contra el Papa es senyal de progressisme, en canvi fer-ho criticant el Islam es senyal de racisme o xenofòbia. A “Polònia” ridiculitzen el Sant Pare. Altrament no s’atreveixen a fer-ho amb símbols islamistes.
Estem en un punt crucial, la societat evoluciona: Una repàs a la historia recent, prova com en el països desenvolupats, a mida que creix el benestar augmenta un laïcisme que limita la religió a una opció personal. En canvi, passa tot al contrari en altres països on la religió ho controla tot. Hem de donar la raó a Huntington?
Torno al començament, la visita del Papa demostra un fenomen cada cop mes estes: La radicalització de les opinions de tòts plegats. Preocupa on ens pot portar.


JOAN SOLÀ (04/11/10)

Dues noticies dolentes per a la llengua han coincidit. Joan Solà ens ha deixat, juntament amb aquesta trista nova, el TSJC comença la sèrie d’anulacions de disposicions administratives en favor del català, en aquest cas toca el rebre a l’Ajuntament de Barcelona i de la Diputació de Lleida. Anul·len acords que regulen l’ús de la llengua. Es nomes el començament, tan el PP com Ciutadans anuncien que en sortiran moltes mes, com a conseqüència de la sentencia del TC i de la seva dedicació a reduir al mínim el català.
Deixem les coses tristes per una altre ocasió. Parlem ara de Joan Sola, el filòleg mes important en aquest moments seguint al tradició de Pompeu Fabra i Joan Coromines. Vaig conèixer, nomes de nom a Solà quan vaig comprar l’obra en tres volums “Gramàtica del Català Contemporani “ per ell dirigida juntament amb una cinquantena de col·laboradors. Aquesta coordinació, aplegar aquest equip nombrós, va ser per a mi una fita important. Per a una persona que si vivia els problemes i les dificultats que tenia la llengua , no ho feia dels aspectes filològics i de posta al dia, imprescindibles. Mes tard vaig llegir “Plantem Cara”
Desprès el contacte va continuar al llegir els articles que publicava al suplement de Cultura del Avui. El darrer escrit aparegut . amb el títol “Adéu-siau i gracies” va donar a pensar en una situació dolenta, en un possible comiat . Que m’ho confirma l’homenatge del seus alumnes i l’aparició del llibre “Joan Solà, deu textos d ‘homenatge”. Tot donava entenent un desenllaç imminent. I així ha sigut. Seguint els comentaris dels sues alumnes, trametria passió en les seves classes, valorava el que calia i feia front als problemes que la llengua viu al carrer. Sempre anava pel que sonava el mes natural possible, dins un límits ho adaptava a la realitat..
Com algú ha dit, Joan Solà no ha mort. Queda la seva obra, queda el seu esperit i ens deixa la seva visió critica de la llengua i del país. Durant ¡’acte de comiat de .les seves restes, el seu nebot va ser ben clar.


ELS ESTALVIS ES MENGEN LES ESTOVALLES (26-10-10)

La crisi ho ha posat de moda l’estalvi: Tothom promet fer-ne. Altrament, aprofitant la terminologia actual, aquestes economies son mes virtuals que reals. Com un exemple recentíssim , es suprimeixen dos ministeris ( ja era hora), si be les ministres continuen com a secretaries d’Estat segurament amb el mateix personal. La majoria d’administracions fan el mateix, si no agafen mes personal directament, creen organisme autònoms que ho fan.
Com podem estalviar? Reconec que es difícil aprimar l’administració, perquè per altre part l’engreixem contínuament amb noves lleis i aquestes s’ha de fer veure que s’apliquen. En un llibre de memòries interessant, l’antic canceller alemany Helmut Schmidt comenta sobre aquest punt, com a Alemanya el Bundenstag en sis anys va aprovar 2.360 noves lleis, sense comptar les modificacions legislatives. Fins i tot, algunes es contradeien. Aquí deu passar igual o pitjor.
Una altre oportunitat : Els partits politics reben assignacions, així com els sindicats i les patronals que podrien estalviar-se. Lo lògic es que les despeses les paguessin els militants i associats. Si be cal reconèixer què el nostre mon es el que es, i seria pitjor el remei que la malaltia.
Un altre cas d’estalvi, en canvi totalment justificat i necessar: L’augment de l’edat de jubilació. No calen arguments, es aritmètica pura. Hi ha menys joves i mes vells. A mes quan les jubilacions anticipades estan a tot arreu i la mitjana d’edat de jubilació real es dos o tres anys mes petita que l’oficial. I l'esperança de vida ha augmentat molt.
Dins el mon de les mesures per augmentar l’estalvi, surt una bocada d’aire fresc, que prova que encara algú te seny. Es una senyal encoratjadora: Un tribunal europeu ha posat fre als abusos de l’ SGAE amb el cànon digital. Aquí hi cap un punt d’esperança en una societat civil totalment controlada i hipotecada. Una petita tenda de la senyora Anna Maria Méndez, obligada per l’ SGAE a pagar-li 16.000 euros, recorre al tribunal de Luxemburg de l’UE aquest l’hi ha donat la raó i condemna l’Estat Espanyol a modificar la llei. Per cert, el director de la societat, Teddy Bautista cobrarà de jubilació 24.500 euros al mes (si, al mes). I el cànon digital serveix perquè reparteixen 28 milions d’euros als seus empleats i sembla no va als autors. Tot dona la impressió que molts dels estalvis es mengen les estovalles.

LA VAGA (9-10-10)

Sense presa, es una bona decisió deixar passar uns dies abans de comentar un fet concret. Toca sobre la passada vaga. En els pobles va passar pràcticament desapercebuda, nomes algun comerç tancat en funció de la por als piquets o opinions politiques del propietari. Nogensmenys l’acció dels piquets va provocar la parada de moltes de les grans industries i mercats centrals. En l’administració no es va notar.
Tot dona la impressió que va ser una vaga pactada entre el govern i els sindicats. Diria per a justificar-se tots plegats amb l’exterior. Ho confirma el fet que passen tres mesos entre la convocatòria i el dia de vaga. I com sempre una guerra de xifres entre les diferents parts. Altrament, per un costat i altre sense ganes de fer sang.
Dues conclusions, al meu entendre, sorgeixen d’aquesta vaga. Una d’elles surt de la reunió informativa dels líders sindicals i el president dels sindicats europeus. Aquest darrer anava amb americana i corbata mentre que Méndez i Totxo anaven de “proletaris”, a lo Jean Valjan. Aquí, en aquesta diferencia en el vestuari, rau una necessitat important: Escenifica perfectament el menester que els sindicat s evolucionin vist com ha canviat el mon del treball. La “lluita de classe” ha passat a la historia i el paper dels sindicats ha de canviar. Com ho han fet en la majoria de països desenvolupats. Fonamentalment la defensa del treballador es basa en col·laborar tècnicament amb l’empresa . En lloc de tants alliberats amb feines poc concretes, necessiten gent formada tècnicament que treballin en els problemes interns. Nogensmenys es necessari valorar que la globalització crea nous tipus de feina que s’escapa dels plantejaments clàssics fins ara.
Finalment, per arrodonir-ho, falta una llei de vaga. Dona la impressió que no interessa a ningú, començant pels propis sindicats, que es creï una ordenació dels procediments que ho reguli. Es semblant al que passa en els partits politics, que no volen de cap manera les llistes obertes.


SUPERPOBLACIÓ (4-10-10)

Si tingues un interès real, un dels actes mundials mes importants seria l’Assemblea de l’ONU. Altrament, en la practica política, es un acte de tràmit amb un punt burocràtic. Per això, passa quasi desapercebuda. Nomes alguns contactes personals entre dirigents, dels que no ens assabentem de res.
Aquest any, abans de fer-se hi ha hagut una Cimera del Mil•lenni amb la finalitat, totalment lloable, d’aconseguir un compromís antipobresa, millorar la salut materna i infantil en el mon, aprofundint en l’ensenyament, igualtat de sexes i malalties (Sida). Ho fa necessari les xifres aterradores sobre les misèries i injustícies del països en desenvolupament . Uns 150 líders mundials van arribar a la conclusió de destinar 40.000 milions d’euros amb aquestes finalitats. Alhora que es declara el 2010 com Any Internacional de la Diversitat Biològica. Obama promet una nova política de desenvolupament pel seu govern i ajudes foranies.
Malauradament, com acostuma a passar, una cosa son les promeses i desprès venen les realitats. Sembla que en els diners indicats, una quantitat ja formava part de pressupostos d’altres reunions . També cal reconeixer que la crisi ha endarrerit actuacions.
Però respectant i valorant les bones intencions, en el mon actual hi ha un problema de fons que no volem reconèixer, també perquè la solució es dura i difícil, si es que n’hi ha: Es l’excés de població, un creixement important i desigual. En un segle la població del planeta ha sextuplicat. No nomes l’home, sinó les especies animals i vegetals estan amenaçades. Venen problemes de tots tipus (ambientals, convivència, aliments, culturals). Els únics que han intentat pal•liar-ho aquest augment han sigut els xinesos. Uns punts important sobres aquest tema que ho compliquen mes: el creiexement es molt gran i totalment desigual, als països endarrerits es molt important i font de mes pobresa. En els desenvolupats es tot el contrari, a Europa es baix i també desigual. La població immigrada domina totalment aquest creixement. En pocs anys moltes coses poden canviar ja que un creixement sobtat es de difícil adaptació o integració. La crisi actual no ens permet valorar prou be, que en el fons el problema fonamental i origen de tots els altres, es el demogràfic.

FER EL GALLEC (27-09-10)

Montilla ha posat novament de moda aquesta expressió. Cuidar l’ambigüitat es una actitud habitual en política. Des de l’ampolla mig plena o mig buida fins a l’actitud del Parlament de Catalunya, que aprova suprimir les “corrides de toros” i en canvi protegeix el correbous. Tot per motius purament electorals, fins i tot justificables des del punt de vista que la finalitat darrera es conservar la cadira.
En aquesta polèmica, he de manifestar d’entrada que soc partidari de les “curses de braus “ (diguem-ho de manera diferent per quedar be amb tots, faig també el gallec) . Estem cansats de sentir arguments, el motiu principal, por part dels prohibicionistes, es sempre el mateix, no cal fer patir els animals. I els pro-taurins treuen de nou allò de sempre: es que un animal no pateix en un escorxador? O engreixant-los per a fer “foie”? i molts altres en el mateix sentit, no m’allargaré , n’hi ha una pila . Fins hi ha una manera per no fer-los partir, tornar-se vegetaria com fa una defensora de la supressió.
No hauria treta la qüestió, sinó fos que per Internet m’arriba una noticia pro-taurina, que ajuda a justificar-ho: En la civilitzada Dinamarca, a les illes Feroe, es munta un espectacle sanguinari on el jovent amb unes llances, es dedica a matar una espècie de dofins que s’apropen a aquells indrets. En los fotos rebudes, es veu una ample badia amb aigua totalment vermell per la sang vesada per una gran quantitat de besties mortes i com i els personatges gaudeixen clavant un cop i altre els arpons als animals. Altrament, no he vist la noticia a cap diari.
Continuo creient que per sobres de tot hi ha la llibertat d’escollir. Que les curses van de baixa es evident, segurament no calia tot aquest espectacle muntat. I els politics del Parlament penso tenen altres prioritats mes importants. La única vegada que el Parlament de Catalunya surt a la premsa internacional es en el cas dels braus.

PANIKKAR (22-0910)

Fa pocs dies la noticia arribava: Ha mor Raimon Panikkar i Alemany. Sens cap dubte desapareix una de les figures mes rellevants que ha donat Catalunya els darrers temps. Com es conegut fill de pare indi i mare catalana desprès de estances en diverses universitats d’Europa, India i els Estats Units. Doctor “honoris causa” per varies d’elles, també la de Girona. Torna a Catalunya, s’instal·la a Tavertet i crea una Fundació Vivarium per afavorir el diàleg intercultural i interreligios. La religió no es un experiment, sinó una experiència de vida.
Cal destacar com el nostre país, petit de superfície, sovint es també petit de mentalitat. El cas de la reacció sobre la vida i mort de Panikkar ho demostra. Apart de donar-li una devaluada Creu de Sant Jordi i quatre declaracions protocol·làries per sortir del pas d’algun polític, contrasta amb el reconeixement internacional de la seva figura. Es mereixia de sobres la medalla d’Or de la Generalitat , res de res. Em pregunto per quins motius, a un català universal, no se’l te en compte. Penso que potser es degut a que es recloïa lluny de la capital i no feia el gara-gara als polítics de torn. O be el seu sentit ecumènic i religiós molestava als progressistes que ara es creuen que governen. Una cosa semblant va passar amb una altre figura, el pare Batllori.
Per sobre d’aquests aspectes que ell no considerava i valorava, el pensador català mes conegut internacionalment ens deixa, entre moltes coses, un testimoni de fidelitat al país. S’està publicant la seva Opera Omnia en varis idiomes i que va exigir que es faci també en català.

ETA I ELECCIONS (10-08-10)

Entre finals d’agost i principis de setembre dues noticies aparentment favorables: Converses entre Israel i els palestins , alhora que ETA anuncia una treva. Ni en una ni altre hi ha masses bons auguris, si bé l’esperança es el darrer que es perd. Donem temps al temps.
Finalment Montilla anuncia la data d’eleccions. No ho te massa be i ha apurat fins on ha pogut. Aquesta intenció d’allargar el mandat tot el possible, es veia venir de temps. Alhora que li permet presidir la vinguda del Papa. Una altre possible conseqüència, el dia abans sembla es celebrarà el Barça-Madrid.. Quan es farà, el dissabte o diumenge? Si es el dissabte, el resultat pot influir? Pot passar, cosa molt normal, l’àrbitre sigui favorable al Madrid? Suposem que el blancs guanyen perquè es pita un penal injust contra el Barça.... Sembla que la paraula sobres el dia del partit, la te Mediapro i Roures, en aquest cas per afinitat manifesta amb el PSC, el partit seria diumenge, data menys compromesa. A veure...
Un avis a Convergència, declaracions d’Oriol Pujol que assenyala amb qui no pactaran i les dei Tremosa no fan cap favor. Si ho tenen favorable com sembla, que callin. L’home es amo dels seus silencis i esclau de les seves paraules. Serveixen en bandeja arguments als adversaris. Que no venguin la pell de l’os abans de caçar-lo.
Finalment no estic d’acord amb el que menifesten tots sobre la importància de les eleccions de cares al futur de Catalunya. Sobres aquest punt la cosa esta clara des de fa segles. Penso ho diuen perquè els preocupa l’abstenció.
Travesses arriscades: La majoria creu necessari un canvi, crec que CiU guanyarà, si bé no farà majoria absoluta. Una combinació poc probable d’entrada, però que si els números donen es farà, un pacte a la basca entre PSC i PP.

FORMES DEFORMADES

Una experiència d’una persona desvagada.Es una lliçó que aprens massa tard: es que aspectes diversos del treball d’una persona, marquen en molts aspectes la seva vida futura. En el meu cas, molts anys de dedicació al laboratori clínic m’han deixat aspectes concrets, un d’ells es l’obsessió per a la forma de les coses. En el camp experimental -quan jo treballava- vivies entre l’exactitud de les xifres i la morfologia d’elements concrets, sobre tot sanguinis i bacteriològics. En el moment actual, aquest equilibri s’ha invertit totalment en favor de la tècnica i les xifres concretes. Recordo quan estudiava microbiologia, un professor ens deia que aquesta disciplina era mes un art que una ciència. Flairant una colònia d’un bacteri i observant el color, arribaves a conclusions suficients la majoria de vegades.
Aquest pòsit i la afició de menut a fer fotos, de la ma d’una meva tia, feia servir una càmera Agfa amb plaques de vidre que encara conservo. Això m’ha portat, de gran,a jugar amb aquest conceptes. En tota la vida, mai he abandonat del tot la fotografia, si be en un temps dedicat a la política era perillós que et vaguessin retraten quelcom, ja pensaven volies expropiar o sancionar.
Conseqüència de mes de quaranta anys de dedicació al laboratori clínic, he fet ús de la microfotografia en molts moments. Alhora l’aparició de la fotografia digital, amb la facilitat d’obtenció quasi directa dels resultats, em va portar a assajar amb motius biològics. En una línia, diguem-ho per simplificar, més o menys abstracte. Sense aquesta possibilitat que dona la tècnica digital, es probable no ho hagués provat. Per altre banda aclarir que la intervenció de Photoshop es molt petita.
El laboratori ha donat motius, infinitat de vegades,a que la fotografia abandoni l’aspecte purament científic i guanyi el sentit artístic. A cavall entre ciència i fantasia, acaba guanyant la darrera. Permet una llicencia important, prescindir de l’exactitud científica. Que resumiria en aquella frase d’Avedon, quan manifestava que totes les fotografies son fiables, si be cap diu la veritat. Ho completaria amb allò que la fotografia digital constitueix la metafísica de la cultura visual actual. Quedant dons ben clar que es necessari distingir en les ciències naturals el que pertany a l’art i del que es propi de la naturalesa (Lamarck).
Fidel a la intenció exposada, he fet servir com a material base de les fotografies barreges de tot. Sang, líquids biològics, medicaments fora d’us i qualsevol artefacte que m’ha seduït en un moment concret.
Lligat amb aquestes consideracions, la preparació de les fotografies es desordenada, fruint del material que existia al moment, de l’estat d’ànim, sense cap pauta i molt difícilment reproduïble. El temps hi te també un paper important. El resultat en la majoria de casos es totalment imprevisible. Juga la casualitat i els resultat solen ser pràcticament irrepetibles.
En tot cas, com justificació final, les fotos exposades intenten reflectir una via paral•lela al que passa a la natura quan la matèria orgànica es transforma.
Per arrodonir-ho, he fet servir de títol un “oximoron”: tal com “Formes deformades”. Es una segona selecció d’una línia iniciada fa temps, exposada com “Visions interiors” al TMP i al claustre de l’Hospital de Torroella de Montgrí. Aquest cop he deixat de posar noms, per no abusar del “sense títol”. Crec mes lògic que cada u interpreti i valori el que cregui convenient.
El lector interessat pot trobar les fotos a l’arxiu de fotografies d’aquesta mateixa web.